El tancament, obligat per obres de millora i reforma, del Museu de l’Empordà ha propiciat una col·laboració més, i molt reeixida, de diversos museus de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Una selecció de peces del museu empordanès han viatjat a altres centres artístics del país per completar o confrontar, de forma temporal, les seves col·leccions.
Exposat per reformes. El Museu de l’Empordà a Museus de Catalunya
Museu d’Art de Cerdanyola, Museu d’Art de Girona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu de la Garrotxa, Museu de Lleida i Museu Víctor Balaguer
Fins al 9 de gener de 2022
Des de l’any 2014, una catorzena —ara més de 20— de museus d’art del país van formar la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya amb la finalitat de treballar conjuntament en una sèrie d’objectius que s’han anat desenvolupant des d’aquell moment. Entre ells, diferents programes que han incidit en les pràctiques professionals i les activitats i serveis; en la documentació i conservació de les col·leccions; en campanyes de difusió a través dels respectius webs de les institucions signants, entre d’altres, amb l’objectiu d’aconseguir entre tots els museus que la conformen una major projecció social, científica i turística.
De la constel·lació de museus associats a la xarxa, una petita selecció comparteixen el projecte “Exposat per reformes” una mostra en sis seus que confronta o complementa els fons dels museus acollidors amb obres procedents del Museu de l’Empordà, de Figueres, tancat per obres de millora i ampliació des del 18 de juliol passat.
El transvasament artístic més destacat dels que conformen la mostra és entre el museu de Figueres i el Museu de la Garrotxa, d’Olot. Tretze peces s’han integrat a les sales d’exposició permanent del museu a la seu de l’Hospici. Unes peces que s’han seleccionat pensant a esdevenir un mirall de l’Empordà: “Figueres i els seus carrers, la tramuntana, la seva plana i el mar són presents de la mà d’artistes diversos que ens apropen no només a l’indret sinó a la visió que al llarg del temps s’ha ofert d’aquests paisatges”, combinant tècniques i formats diversos com l’escultura, l’aquarel·la, la pintura i la fotografia.
El recorregut temporal més complet —amb peces que van des del segle XII fins als nostres dies— s’exposa al Museu d’Art de Girona. Un capitell del Mestre de Cabestany, procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, complementat amb dues imatges del monument, datades als anys seixanta del segle passat, del fotògraf Joaquim Fort de Ribot, il·lustren el lloc de procedència del capitell i estableixen un diàleg entre èpoques i disciplines artístiques al voltant del cenobi empordanès. Una obra de Salvador Dalí, que representa Sant Narcís, completa la missió diplomàtica a les sales de segle XX.
De dos en dos arriben les peces al Museu d’Art de Cerdanyola i al Museu d’Art Modern de Tarragona. En el primer, dues teles —una d’Antoni Caba i una altra d’Isidre Nonell— aconsegueixen completar un buit en el discurs del museu vallesà, tot demostrant així els lligams existents entre les línies de treball de les dues institucions a partir de la mirada i compromís amb l’entorn ni societat, que ha de sacsejar la renovació dels museus.
En el segon, acull dues obres del pintor tortosí Francesc Gimeno Arasa un autor sense representació al Museu d’Art Modern de Tarragona. Un dels cèlebres autoretrats, a grafit, i un paisatge de format vertical s’han introduït a l’espai dedicat a “El Taller- Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona” on comparteix àmbit amb Ignasi Mallol, M. Teresa Ripoll o Enric Pinet entre d’altres. D’aquesta forma el museu complementa, com la resta, els buits i llacunes de les seves col·leccions.
Al Museu de Lleida, on s’exposa una talla de la Mare de Déu de la Llet que fou donació de Frederic Marès al Museu de l’Empordà, s’hi produeix una relació estreta entre el model iconogràfic invitat i les mateixes representacions de la col·lecció lleidatana. Exemples com el frontal de Rigatell, el tron prioral de Sixena o la talla procedent de Montmagastre dialoguen directament amb la peça del museu figuerenc.
Finalment, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú acull Sota l’ombrel·la de Lluís Masriera. Una obra icònica del corpus de l’artista que s’exposa al costat de pintors de l’Escola luminista de Sitges per la seva temàtica i tractament del color a més de completar la col·lecció masrierana —amb obres dels diferents creadors de la nissaga— del centre.
La col·laboració d’aquests set museus —el de l’Empordà i els sis acollidors— mostra la riquesa patrimonial dels museus catalans. A més d’esdevenir un bon experiment per a futures col·laboracions. Embrió d’aquella anhelada, i necessària, col·lecció, gestió, assegurança… nacional que proposaven plans de museus nacionals.
L’exposició és una mostra més de l’encert, i ganes de treballar, dels professionals que formen part dels museus de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Una de les més destacades i millors estructures culturals de país.