El 1989 fou un any ben carregat d’esdeveniments històrics, amb la caiguda del mur de Berlín o els successos de la plaça de Tian’anmen acaparant la lletra gran dels llibres d’història. Aquell any, tanmateix, hi hagué lletra petita però important en el nostre context: l’administració valenciana, aleshores en mans socialistes, posava en marxa l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), plantejat com a instrument de modernització cultural i projecció internacional de València.
En aquestes tres dècades ha hagut moments d’esplendor i decadència, però els primers trenta anys de vida del contenidor era una commemoració massa redona per ser obviada. Per això l’expectació aquest matí en la roda de premsa de presentació de la programació de l’IVAM per a 2019, amb la presència del conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, i de l’actual director del museu, José Miguel G. Cortés, encarregat de glossar les exposicions del curs. Abans d’això, Marzà exhibí múscul pressupostari gràcies al milió d’euros més que invertirà la Generalitat en l’IVAM durant el proper curs i que situa la inversió en 8,8 milions, 2,5 milions per sobre del que hi havia l’últim any de govern del PP.
«Els diners poden semblar una cosa banal, quantitativa, però són per a fer coses», va assenyalar el conseller. Quines coses? A més de la programació, lògicament, l’entrada en funcionament de la subseu de l’IVAM a Alcoi, el proper 16 de novembre. La capital de l’Alcoià acollirà tres mostres pensades específicament per a aquesta subseu com ara «Filant idees, teixint art».
El pressupost corregit i augmentat servirà també per continuar eixamplant el patrimoni del museu, entre altres coses amb la adquisició «imminent» del fons Josep Renau, format per 400 obres i 26.000 peces documentals. «Hi ha diferents valoracions econòmiques i s’està arribant a un punt bastant acceptable per a les dues parts», va acotar. Tampoc no ser més concret a l’hora de quantificar el compromís suposadament arrencat aquesta setmana al ministre de Cultura, José Guirao, d’augmentar la dotació als equipaments culturals de referència del País Valencià. «El reflex el tindrem als pressupostos», va dir Marzà en referència a les previsions pressupostàries de l’Estat, encara en l’aire per un context polític incert. L’únic fet tangible, de moment, és la confirmada integració del ministeri en el patronat del Palau de les Arts.
Així les coses, la principal prioritat de l’IVAM i dels gestors autonòmics és rellançar la projecció internacional del museu, la qual cosa s’ha materialitzat en una programació amb mitja dotzena de coproduccions internacionals entre les quals hi ha les grans apostes de l’IVAM per a 2019. La primera, serà l’exposició amb 140 obres coproduïda amb la Tate Liverpool que el museu dedicarà a Fernand Léger, un artista fonamental de les avantguardes segle XX mort a França el 1955. «La mostra més gran de Léger que s’ha vist mai a l’Estat espanyol», va assegurar Cortés. En ella es podran contemplar peces procedents del Pompidou de París, el MOMA de Nova York o el Reina Sofia.
Un altre gran nom serà Jean Dubuffet, un artista de trajectòria més recent (morí a París el 1985) de qui s’oferirà una mostra en col·laboració amb el MUCEM de Marsella, una retrospectiva amb un centenar d’obres d’un dels autors que «més interès va demostrar per les cultures no occidentals», va explicar Cortés. Aquestes són les dues propostes pel que fa a mostrar «artistes fonamentals del segle XX» després de l’exposició dedicada aquest curs a Joan Miró.
També en règim de coproducció, en aquest cas amb la galeria Jeu de Paume de París i la Fundació Gulbenkian de Lisboa, es podrà veure a l’IVAM de l’aniversari una antològica dedicada a l’artista francesa d’origen algerià Zineb Sedira (París, 1963), autora de fotografies i instal·lacions que transmeten la tensió entre immigració i desarrelament. Una mirada femenina i també mediterrània. Un vector, la connexió del museu amb la seua àrea geogràfica, que l’IVAM ha tractat de conrear els darrers anys.
L’altra pota de la internacionalització i projecció exterior de l’IVAM serà la presència de la seua col·lecció en diversos espais i esdeveniments, com ara una mostra dels fons en MAXXI de Roma o una selecció de fotografies al Centre d’Art d’Alcobendas coincidint amb la celebració de la fira ARCO de Madrid. Igualment, una selecció de fotografies del fons Renau es podrà veure al Born de Barcelona. Altrament, la mostra «Construint nous mons. Les avantguardes històriques en la col·lecció de l’IVAM», una de les més destacades del 2018, es veurà als centres CaixaForum de les quatre capitals catalanes, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona.
Tornant a la programació de l’any de l’aniversari, un dels plats forts serà el projecte específic que el dibuixant Paco Roca, un dels artistes més reconeguts en el seu camp, realitzarà per a l’IVAM, interessat durant l’etapa de Cortés en fer acostaments puntuals a l’univers del còmic. Roca realitzarà una història gràfica sobre la trajectòria del museu partint d’un dels seus quadres emblemàtics, una obra de l’Equip Crònica. Les parets de l’IVAM seran les receptores d’una obra, la de Roca, normalment concebuda per al llibre il·lustrat.
D’una altra banda, com en els exercicis precedents, la col·lecció del museu servirà per bastir propostes expositives com ara «Temps convulsos», amb obres que tracten conflictes bèl·lics com la Guerra Civil espanyola o les guerres mundials. També hi haurà una mirada a «La fi del segle XX», una mostra que posarà en relació el naixement de l’IVAM amb el seu context històric. Finalment, hi haurà un moment per posar en relació l’artista fundacional d’aquest contenidor, Julio González, amb les avantguardes.
Una altra línia temàtica, la de la reivindicació de dones artistes, tindrà continuïtat amb una retrospectiva dedicada a Susana Solano que posarà l’accent no sols en les sèries més conegudes, sinó també obra menys difosa. També hi haurà un projecte específic realitzat per Lara Almarcegui i unes altres artistes com ara Soledad Sevilla, Carmen Calvo o el col·lectiu d’arquitectes alacantines ARANEA realitzaran diverses intervencions en la façana i l’explanada de l’edifici.
Descartada per Marzà una veritable ampliació de l’IVAM aquesta legislatura, segons va dir abans de l’estiu, almenys sí que hi haurà pressupost per fer canvis i millores en les sales i en l’accés d’entrada i per obrir el pati a les espatlles de l’edifici, on s’allotjaran diverses obres escultòriques.
Nous escenaris i protagonistes per a un IVAM que apagarà trenta espelmes recuperant part de la brillantor perduda. «Una programació que no és culminació de res, sinó una manera d’encetar el projecte per als propers trenta anys. Som ambiciosos i volem anar més lluny», assegurà Cortes.
