Hi ha figures que passen a la història per com van viure. N’hi ha, que ho fan per la manera de morir. Algunes altres –poques, en aquesta galeria d’il·lustres– ho fan per l’excepcionalitat dels dos moments. És el cas del filòsof alemany, d’origen jueu, Walter Benjamin, un d’aquells intel·lectuals de la primera meitat del segle XX que van incidir de manera decisiva en la cultura del seu temps i, també, en aquella que havia d’esdevenir.
Conegut com a assagista, crític literari, traductor i filòsof, l’avenç del nazisme –que el va enganxar a França– el va portar a fer una travessa amb destí a Portugal, país neutral durant la Segona Guerra Mundial i punt de pelegrinatge de diversos afectats i represaliats per la guerra. Però la travessa va ser incompleta, i Benjamin va acabar trobant la mort a Portbou, el lloc on reposen les seves despulles i on s’hi va erigir el Memorial Passatges en honor seu. Una obra que ret homenatge a una persona, però també a totes les persones –centenars de milers– que representa, convertit en una icona d’un dels fets més terribles que ha patit mai el món.
Vuit dècades després de la seva desaparició, ara aquest indret passa a ser “una fita i un marc essencial dels drets humans i de la història catalana, europea i universal”, com distingeix la Generalitat –a proposta del Departament de Cultura– amb el reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, el Memorial Passatges a Walter Benjamin, obra de l’escultor i artista Dani Karavan i situat a les portes del cementiri de la localitat costera de l’Alt Empordà on va morir.
Walter Benjamin va néixer a Berlín, el 15 de juliol de 1892. La mort el va enxampar a Portbou, on les cròniques han sostingut la tesi que es va suïcidar, el 26 de setembre de 1940, tot i que aquest decés encara amaga algunes ombres d’incertesa. Benjamin havia arribat a la localitat costanera catalana el dia abans, provinent de França, des d’on havia pogut fugir en el darrer moment abans de l’ocupació nazi.
El pensador havia patit exili i internament en camps de concentració i de treball arran de l’arribada d’Adolf Hitler al poder. Perseguit per la Gestapo, la seva mort s’atribueix al fet que va confirmar que les autoritats espanyoles de l’època tenien la intenció de retornar-lo a França, amb el destí què això suposava i intentant evitar el que semblava, en aquell moment, inevitable.
El nom “Passatges”, escollit per l’escultor Karavan per al memorial, fa referència tant al pas i a la mort de Benjamin pel municipi de Portbou, com també a l’obra literària inacabada de l’autor jueu, anomenada Passatges, on des de 1927 recollia textos i imatges per il·lustrar els trànsits i passatges de la vida urbana i contemporània. El Memorial incorpora alguns dels conceptes més propis del pensador: la filosofia de la història, la necessitat de l’experiència, la idea de límit, el paisatge com a aura i la necessitat de la memòria.
La declaració del Memorial Passatges a Walter Benjamin com a Bé Cultural d’Interès Nacional s’ha considerat necessària per entendre la història no només de Catalunya sinó també a nivell europeu i internacional, ja que també suposa un reconeixement als homes que “van creure indispensable lluitar per la democràcia i la llibertat”, aquí i arreu. Amb nom i cognoms, o bé de manera anònima, deixant la seva petjada en el combat pels drets humans i per la justícia arreu del món.
