La subseu alcoiana de l’IVAM és un projecte que cal inserir en el pla de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern valencià de descentralització cultural. El director, José Miguel G. Cortés, avançava que l’activitat de la nova subseu tindria un contingut arrelat al territori, però això no hauria d’implicar un enfocament localista que posaren en entredit les bones intencions descentralitzadores a còpia d’aigualir les propostes.
Eusebi Sempere
IVAM ALCOI
Carrer Rigobert Albors, 8
Fins al 3 de febrer del 2019
Sortosament, la primera de les apostes, una mostra considerable de la trajectòria del desaparegut Eusebi Sempere, produïda en col·laboració amb el Centre d’Art Reina Sofía, té aquest vessant de proximitat, per la naixença a Onil del protagonista. Es tracta, sí, d’un autor de l’Alcoià, però també uns dels artistes fonamentals i més inquiets que va donar l’escenari valencià durant el segle XX.
Format a l’Escola de Belles Arts de València, Sempre va tenir una projecció internacional notable, molt connectada amb els corrents artístics d’uns temps d’agitació estètica que va viure des la primera filera, des que l’any 1948 aterra a París, amb una beca que li permet connectar amb l’obra de Vasili Kandinsky, una de les primeres propostes que modifica els esquemes d’un aleshores jove artista. Tot i que la llarga estada a França té moltes més arestes, el fa entrar en contacte amb altres artistes influents com Jean Arp, Piet Mondrian, Paul Klee o el mateix Pablo Picasso.
En una primera etapa, l’interès de Sempre se centra en l’abstracció pictòrica, amb una sèrie d’aiguades que va exposar el 1949 a València, de jocs de color que, amb el temps, acabarien derivant també en un treball de formes geomètriques, de contrastos cromàtics i volumètrics, sèries molt característiques del d’Onil. Dedicació a la pintura que reprendria anys més tard, després d’un parèntesi d’experimentació en diversos camps.
Abans, sorgiria l’interès per l’art cinètic, que en el cas de Sempere té un punt d’investigació tecnològica, amb relleus lluminosos elaborats amb planxes de fusta o plexiglàs, bombetes de colors i motors elèctrics, on l’efecte estètic rau en l’apagada i encesa dels punts de llum, en les accions combinatòries. Obres que juguen amb la percepció de l’observador i formen part del segell Sempere.
L’exposició, en tot cas, contempla molts diferents vessants. Una estada el 1964 als Estats Units, en la qual va conèixer el polièdric artista i professor alemany Josef Albers, és motor de nous interessos per materials com el cartró o el ferro. És l’època dels collages i de les escultures mòbils amb varetes de metall cromat o pintat. Avantsala a les estructures mòbils, instal·lacions presents en la mostra d’Alcoi i que el personal de sala convida a manipular i moure per apreciar la intencionalitat de la proposta.
Obres d’una certa poètica, malgrat l’abstracció, que donen pistes sobre el gust de l’artista per fer interactuar l’art amb unes altres disciplines o amb la tecnologia. Inquietuds ben sintetitzades i simbolitzades per l’obra esfèrica i modular que sincronitzava la música de Cristóbal Halffter i la poesia de Julio Camba, concebuda per a la seu d’IBM a Madrid, el 1969. Peça exposada just enfront d’alguns dels panells lluminosos, resum agrupat de la inquietud tecnològica de l’artista.
D’aquestes motivacions i del seu periple, el visitant trobarà informació en uns expositors amb documentació diversa, des de publicacions a fotografies. Esquers que, juntament amb l’obra exposada, conviden a profunditzar en l’obra de l’artista d’Onil. Tasca introductòria i difusora que la mostra d’Alcoi compleix amb escreix.
