Durant 113 anys, La Model va acollir milers de presos, erigida com un dels grans símbols de la repressió. Més d’un any després que la presó cessés la seva activitat, i a punt per tenir uns nous usos –habitatge, parc, auditori–, el centre segueix bategant amb activitats, amb la possibilitat de fer una visita per les seves instal·lacions i, sobretot, en la memòria col·lectiva. Impossible oblidar tot allò que significa, que representa i que va ser, tant per la història de Barcelona, com per la de tot un país.
Desconstruint La Model
Museu d’Història de Catalunya, Barcelona
Del 14 de desembre de 2018 al 17 de febrer de 2019
És això el que fa que La Model sigui, encara ara, tan important i cabdal per a diverses generacions, també per les futures, com a gran recinte d’històries i vivències, d’injustícia i de moral, de domini i de poder. Un lloc que va viure de primera mà la repressió de la dictadura i l’existència de presos polítics, les execucions impúdiques, o que ens mostra la situació de com vivien les dones o els homosexuals en una instal·lació penitenciària d’aquesta mena.
Unes històries, al capdavall, que cal mantenir vives per recordar la importància que va tenir aquest edifici a la Barcelona del confús –i obscur– segle XX, ara convertit en un espai dedicat al record i per on es pot passejar per saber les raons de la seva particular arquitectura, el context en què es va crear i com va anar evolucionant al llarg dels anys.
Desconstruint La Model és una exposició que vol posar llum a tot aquest garbuix de vivències, emocions i dignitat, també de quotidianitat i de resistència; una mostra que explica els darrers dies del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona a partir de les imatges que la fotògrafa Duaita Prats va realitzar durant les tres visites que hi va fer el 2017. L’autora vol deixar constància d’un espai que conté “una intensa barreja de drama i d’esperança, d’història i de misteri, d’art i de sentiments”, com ella mateixa explica.
Prats ha realitat aquesta tasca artística a través de més d’un centenar d’escenes del final de la seva activitat com a presó, en unes imatges que apropen a l’espectador un món que li és desconegut, com també a uns habitants que es mostren per mitjà de les empremtes que hi han deixat. Una exposició en forma de reflexió sobre un escenari tan particular i que durant tant de temps ha bategat al cor de la ciutat.
Del segle XIX al segle XXI
La Model va obrir les portes l’any 1904, seguint el disseny racionalista que manava l’època, en concret, l’arquitectura radial amb sistema panòptic, cosa que era especialment indicada per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt, la torre central, un “ull que tot ho veu”. La cel·la individual, símbol de la millora en l’estada i la prevenció de possibles “males companyies”, aviat va ser desestimada. La història posterior és prou coneguda, amb tot el que representa.
Anys després de la vida –i de la mort– continguda entre les seves parets, les fotografies de Duaita Prats mostren la fi, els darrers mesos de la presó de Catalunya per excel·lència. Una instal·lació vella, que cedia al decurs del temps, a l’obsolescència i a l’inesquivable avenç cap a un millor servei penitenciari. Amb grans personalitats al record, amb el model d’allò que no podia ser ni passar, amb el tatuatge –gravat a foc– d’una realitat que ha trobat, per fi, un nou ús i una vida.
