General

L’humor com a trinxera feminista

Cada cop s’alcen més veus de dones còmiques

El mantra de que les dones no saben fer riure es va colar fa cinc anys en una classe magistral d’un màster sobre humor, tal i com va denunciar a les xarxes la humorista i periodista Ana Polo el 8 de març. El dramaturg Jordi Galceran (autor de ‘El Mètode Grönholm’, entre d’altres) impartia la lliçó en què va deixar anar perles com “no t’ofenguis, però les noies no podeu ser gracioses” o “quan un home és lleig, sempre pot ser graciós; però si una dona és lletja, només li queda ser una guarra”. Enmig de la tempesta digital, Jordi Galceran va assegurar que no recordava gaire l’episodi i que devia haver dit aquelles paraules en clau d’humor, per provocar; però a ulls d’Ana Polo aquesta explicació és poc versemblant i l’escriptor va perdre una “oportunitat d’or per reflexionar i disculpar-se”.

El tòpic de que les dones no tenen el do de la diversió –ja sigui sobre un escenari, davant d’una càmera o escrivint un guió– ressuscita cíclicament en una societat cada vegada més sensibilitzada contra el masclisme. “Com a espectadors tampoc estem educats per veure dones còmiques o monologuistes. N’hem de prendre consciència i reeducar-nos”, pensa Ana Polo (‘La Segona Hora’, RAC-1). També creu que durant molt temps les poques dones que es dedicaven a l’humor ho feien adoptant patrons masculins o bé a la inversa: si ells parlaven dels típics rols de parella heterosexual, elles ho feien des de l’altra cara de la moneda, però sense qüestionar els privilegis. “El patriarcat tampoc ha deixat de banda el món de l’humor, però cada vegada hi ha més dones que ens atrevim a pujar als escenaris, amb un punt de vista crític i graciós”, explica. L’Ana, amb els seus monòlegs feministes, n’és un exemple.

També opina que generalment els homes tenen menys problemes a l’hora d’exposar-se i sobre les dones, en canvi, la lupa sempre està més augmentada. “Sovint sents que arrossegues el pes de tota la població femenina. Quan un humorista no fa riure, no diuen que els homes no son divertits sinó que ell en concret no fa gràcia, en canvi si una monologuista no arranca les rialles del públic es deu a que ‘les noies no som gracioses’”. Les crítiques destructives tampoc viuen alienes a la sexualització de les dones. A ella, els seus detractors a les xarxes la titllen de “lletja” o “puta” i a mode de defensa, però amb la mateixa pudor masclista, alguns contraataquen dient: “Doncs jo li posaria un pis”. Això sí, davant aquesta mena d’insults -que no agraden a ningú, tampoc a ella- pensa que el que la seva feina serveix d’alguna cosa, perquè remou consciències.

La periodista Natza Farré creu que “davant l’efervescència del feminisme, també està aflorant una masculinitat cavernícola que no acabem d’enterrar; per això cal canviar les lleis i tot el sistema”. Ella posa el seu granet de sorra per canviar-ho tot des de ‘La competència’ (RAC-1), on dia sí dia també manté un frec a frec telefònic amb l’Angelines, una oient fictícia amb idees tan masclistes que arriben a l’absurd i que la Natza rebat amb contundència. Tot amanit amb el riure del públic de fons. També en clau còmica ha escrit el llibre ‘Curs de feminisme per a microones’, del que n’acaba de publicar la novena edició, i creu que “l’humor és un component que ajuda molt a digerir tot un missatge que per sí sol és molt feixuc i posa de molt mala hòstia”.

Fa unes setmanes, la Natza Farré va compartir auditori amb la reportera Elisenda Carod (‘Està passant’, TV-3) i la Júlia Cot (guionista de ‘Polònia’, TV-3) en unes jornades sobre humor i gènere. Les tres van coincidir en que en els darrers temps sembla que hi hagi una cerca i captura de la dona, per la quota, perquè ningú pugui assenyalar un programa. “Sembla que ens diguin: aquí teniu el vostre trosset de pastís -lamenta l’Ana Polo-, però jo no vull ser la noia de La Segona Hora, vull que hi hagi dones a tot arreu i ser simplement l’Ana”.

I precisament l’equip de ‘Polònia’ va gravar l’any passat un programa protagonitzat només per a dones. La Júlia Cot explica que quan va proposar-ho, la idea va sorprendre. A cada departament on s’explicava, algú ho qüestionava. “Però serà només amb dones i parlant de dones?”, va preguntar-li el productor, que de seguida li va comprar la idea. “No, no, farem els mateixos gags que protagonitzarien ells, però amb elles. En comptes de l’Oriol Junqueras de ficció, que ho faci la Marta Rovira. O en comptes d’en Rajoy, que hi vagi la Soraya Sáenz”, va respondre la Júlia. En el discurs final d’aquell ‘Polònia’, quatre de les protagonistes van explicar que només hi havien participat actrius per commemorar el Dia internacional contra la violència masclista. “El millor va arribar aleshores, a través de les xarxes socials molta gent explicava que ni se n’havia adonat, el que reflexa que anem per bon camí”, recorda Cot. I és que la revolució feminista dels somriures ja és imparable.

Ana Polo, al Tectònic
Ana Polo, al Tectònic
Gemma Varela

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close