Van ser dos personatges peculiars i actius, d’aquells que acaben fent confluir l’activisme amb l’art. Coneguts i respectats a diversos països sud-americans, a Catalunya i Barcelona, país i ciutat natals, han passat a engruixir la llarga llista de prohoms oblidats. El Museu Etnològic i de Cultures del món, però, vol reparar aquest oblit i per això recupera les figures de Ramon Subirats i Urbici Soler, dos artistes catalans que es van fer un nom a Sud-Amèrica, després de viatges diversos i continus, d’exposicions i de molta feina.
Allà va ser on van obtenir el reconeixement –aquí ocult, fins ara, en la pols de la desmemòria– per una prolífica trajectòria artística, sobretot pel seu vessant indigenista, sent dues figures que van interactuar i agafar com a model l’entorn i les gents de les terres americanes i que el van convertir en la part essencial del seu projecte artístic.
Retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler. El retorn de dos rodamons
Museu Etnològic i de Cultures del Món
Montcada 12, Barcelona.
Fins al 30 de juny de 2019
Subirats va destacar com a pintor i dibuixant i Soler com a escultor. Els dos van desenvolupar la seva activitat al llarg de la primera meitat del segle XX, retratant els tipus racials autòctons: imatges d’aimares, asteques, huarpes, maputxes, matacos, mixteques, mocovís, quítxues, tarascos, tobas, zapoteques i una llista molt més extensa. Subirats i Soler van aconseguir, al mateix temps que ampliaven els horitzons del seu art i la pròpia trajectòria creativa, una tasca etnològica i antropològica encomiable, planificant una gira –estroncada, per diversos motius– que havia de passar per Paraguai, Brasil, Bolívia, Perú, Mèxic, Califòrnia, Nova York i Cuba, i que havia de culminar amb una exposició a Nova York, Madrid i París.
Els retrats d’indígenes que van fer són la matèria primera de l’exposició Retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler. El retorn de dos rodamons, que es pot visitar fins al 30 de juny al Museu Etnològic i de Cultures del Món, en la seu que té al carrer Montcada de Barcelona. Una mostra que ens posa de relleu la vàlua plàstica de les obres i que encara no havien arribat a Europa, tot fent realitat el desig dels autors en un sentit expositiu, però també cívic, ja que la seva obra tenia un dels grans punts cardinals en el fet d’aportar elements que conscienciessin sobre el tracte inhumà que rebien els pobles indígenes del Nou Continent.
L’exposició és un “senzill però merescut homenatge que es vol retre des de la ciutat on es van formar i a la que volien tornar abans d’acabar els seus dies”, en paraules dels organitzadors. La història i el desig van quedar incomplets durant anys, fin que l’Etnològic ha programat l’exposic Retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler. El retorn de dos rodamons, una mostra que ens fa gaudir de part del seu llegat i que és feta amb una admirable voluntat de memòria.
