General / Exposicions

A les profunditats de la llum amb Pasqualotto

Ens submergim a la profunditats marines i oceàniques en companyia de meduses, plantes i paisatges aquàtics ben bé al centre de Barcelona. La porta principal de la recent seu que la Pigment Gallery té al carrer Trafalgar, número 70, romandrà entreoberta fins al 25 de juny per evitar que la llum i el brogit exteriors destorbin l’harmonia quasi bé mística que es respira a Dive! Immersió, un projecte expositiu de Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) comissariat per Natàlia Chocarro. L’artista multidisciplinari, descendent directe de l’arte povera i creador viscut, continua qüestionant la manera tradicional de fer pintura i n’investiga els límits per reinterpretar-la des de l’avui. Talment com si l’exercici creatiu fos un assaig de seducció, Pasqualotto estableix una diferència clara entre allò que es percep i allò que es veu realment, enganya l’ull i practica el joc de l’artifici gràcies a la generació d’il·lusions òptiques.

D’ençà de ‘Plàstics! Second round/Second sight’ que tingué lloc a la Galeria Fidel Balaguer i després d’estar dotze anys sense exposar a la ciutat que l’ha vist néixer, ‘Dive! Immersió’ recupera la poètica del quotidià, tant arrelada a l’art pobre, mitjançant la recreació d’un univers marí que desborda sentiments, emocions i bellesa, molta bellesa. L’artista, però, és un magnífic equilibrista atès que sap anivellar el component estètic, el sensible, amb allò polític, el compromís. Així doncs, la mostra no és més que la manifestació de la degradació del món, una reflexió a l’entorn del canvi climàtic i una crítica als interessos de les economies imperants. La natura, que es manifesta revoltada, adverteix la societat esquizofrènica del segle XXI. I mentrestant, el creador proposa noves maneres de relacionar-se amb ella, d’habitar-la. 

“Right turn – Left turn”, 2012, de Mario Pasqualotto proporcionada per Pigment Gallery

Mario Pasqualotto es capbussa a les profunditats seguint l’evolució lògica de la seva manera de fer i de pensar. Des de la deconstrucció que es codifica en altres realitats possibles, ens rep amb un conjunt de gran intensitat plàstica, en què moviment, llum i color entren en connexió d’una forma imponent. Les bosses de plàstic, una icona de la vida quotidiana i de la societat de consum de la qual som presoners, esdevenen les protagonistes del llenç, la cosa pictòrica sense ésser pintura, la contemporaneïtat. Els jocs de transparències, de veladures, els volums, els baixos relleus que produeixen les ombres construeixen un món fascinant d’éssers vius entre perillosos, inquietants i bells, però també fràgils.

“Dolces marees I”, 2007-2008, de Mario Pasqualotto proporcionada per Pigment Gallery

L’artista, des de la consciència ecològica, ens parla d’un procés creatiu lent que requereix d’investigació, espais de dibuix i de pintura, com es pot veure en els quaderns de treball que es mostren a la vitrina, i acumulació de materials, en aquest cas de bosses de plàstic d’arreu del món. Amant dels múltiples de tres, desplega una sèrie inèdita formada per bosses de plàstic pintades que es presenten dintre de deu caixes retro il·luminades amb leds i emmarcades en ferro forjat que copsen la transcendència des de la llum, un exercici practicat al Mies Van der Rohe en el marc del Festival Llum Barcelona 2020 amb ‘Big Bang Building Light’, ara, però, per mitjà de la fluïdesa de la natura i de la mal·leabilitat de materials sintètics.

Aquest exercici d’arqueologia industrial començà l’any 2005 i les primeres obres de la sèrie daten del 2008, arran d’una estada que Pasqualotto va fer a Hong Kong. Des de llavors i fins a l’actualitat ha seguit elaborant la sèrie per tal d’explorar les possibilitats pictòriques de les bosses de plàstic. Amb una presència destacada de bosses xineses i etíops, l’artista ens explica que el suport no és el llenç sinó la llum i els límits definits pel metacrilat. Per la seva banda, Chocarro incideix en la recerca romàntica de la llum que desplega Pasqualotto com una forma de lectura interior, de reivindicació del pensament. De fet, els metacrilats rodons ens remeten al joc de llums del rosetó, a la sacralització de l’art, de la natura, però també al menyspreu envers la societat de consum que venera l’ús i abús del plàstic. Amb uns títols igualment evocadors, “La dansa dels somnis” o “L’inquietant joc de les meduses” actuen a mode de fórmules per comprendre una idea i sentir una emoció: “l’emoció és bàsica per transmetre una idea”, afirma.       

I mentre la humanitat continua practicant la contradicció, exhibint complaent els defectes i perpetuant les dèries, l’illa de plàstic o de les escombraries creix a l’oceà Pacífic, les meduses continuen multiplicant-se al mar i el planeta es degrada, Pasqualotto, en un acte d’amor infinit al món, al mar i a la humanitat, des del taller que té a Horta, avança pel transitar de la vida i de l’art, sense metes, sense fórmules, només a la recerca de la incògnita: trobar-se a un mateix. Més llum! Més llum, Pasqualotto!

Judith Barnés
Humanista i gestora cultural, ha treballat durant deu anys a la Fundació Joan Brossa i actualment viu al núvol de la Fundació Antoni Tàpies com a coordinadora de l'Any Tàpies. Ha col·laborat amb diferents institucions museístiques tot desenvolupant projectes museogràfics, comissariats, propostes educatives, campanyes creatives a xarxes socials i publicacions. El seu mantra seria "Cal apuntar a l'infinit per avançar un metre", de Brossa.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close