Vint-i-set estudiants procedents de diverses universitats catalanes, d’arreu de l’Estat, d’Itàlia i d’Alemanya, han participat –durant tres setmanes de feina, del 8 al 26 de juliol– en les activitats programades en el Curs Internacional d’Arqueologia d’Empúries, que enguany ha celebrat la 73a edició. És un dels esdeveniments arqueològics amb més tradició del nostre territori.
Les tasques realitzades han deixat al descobert la part superior del penya-segat que marcava el límit d’aquesta zona amb la fondalada de l’antic port. Tota una troballa que mostra encara més espais de l’antiga ciutat grega, gran port d’entrada al nostre territori i un enclavatge primordial per entendre d’on venim i què som. Els sectors on s’ha treballat, a l’extrem nord de la Neàpolis, han permès documentar construccions i nivells que pertanyen a la primera ocupació del nucli en la segona meitat del segle VI aC, així com altres edificis d’època hel·lenística i romana.
Per segon any consecutiu, les activitats del curs s’han emmarcat en el coneixement dels espais portuaris emporitans, essent una de les accions del nou projecte de recerca impulsat des de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En aquest context, s’han previst actuacions amb l’objectiu d’insistir en l’estudi de l’espai de l’antic port natural situat entre el nucli de Sant Martí –l’antiga Palaia Polis-, i el recinte urbà de la Neàpolis. A banda de la prospecció encaminada a la reconstrucció del paleorelleu d’aquesta antiga fondalada i de la façana litoral de la ciutat grega, també es preveu la realització de sondejos sedimentològics per poder documentar el procés de rebliment de l’espai.
Connexió de l’urbanisme amb el port
Els treballs d’excavació s’han focalitzat sobretot a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis, amb l’objectiu de documentar l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i la seva connexió amb l’antic port. Així, s’han posat al descobert diferents nivells i construccions que remeten a la primera etapa d’ocupació, durant la segona meitat del segle VI aC, a la vegada que s’han documentat altres edificacions que pertanyen a períodes més recents de la ciutat, durant l’etapa hel·lenística i romana. L’excavació d’algunes tombes ha permès igualment completar el coneixement de la reocupació d’aquest sector com a espai funerari durant l’època tardoromana, segles més tard de l’abandonament del nucli urbà.
Paral·lelament, a davant d’aquest mateix barri portuari s’ha iniciat el rebaix parcial de les sorres que avui omplen l’antiga fondalada del port, fet que ha fet possible recuperar visualment el promontori rocós que, en alguns punts, formava un petit penya-segat obert al mar. Es tracta d’una important actuació que continuarà en futures campanyes amb l’objectiu de deixar al descobert aquesta façana portuària de la ciutat i conèixer la morfologia de l’antic paisatge litoral.
A més dels treballs d’excavació, els alumnes del Curs d’Arqueologia han pogut assistir a diverses conferències al voltant del tema “Ports, navegació i comerç en època antiga”, així com participar també en sessions pràctiques de prospecció geofísica i col·laborar en la realització de sondatges geològics previstos en el projecte per a la reconstrucció de l’evolució del paleoambient.
