World Arts / Art News

Alto el foc!

Leggilo in taliano

Cada any, 40.000 persones perden la vida als Estats Units assassinades per rifles i pistoles; el 2021, 3.044 estudiants van morir pel mateix motiu. Artistes i ciutadans es mobilitzen per aturar la matança

Pocs dies després de la massacre en què van perdre la vida 19 nens i 2 professors, a les parets de la petita ciutat d’Uvalde, Texas, han sorgit murals que, a través de l’art, intenten consolar una comunitat i processar el dolor. La iniciativa, promoguda per MAS culture, una associació amb seu a Austin que promou la cultura llatinoamericana, va comptar amb la participació de dos artistes locals, Kimie Flores i el fotògraf Jay Ybarra, tots dos antics alumnes de l’escola afectada per la tragèdia. Però en un país on els tirotejos massius són habituals, hi ha una llarga tradició d’art produïda en resposta i reacció a la violència de les armes. En podem trobar exemples prestigiosos ja a la dècada de 1970, quan els primers efectes de l’exposició de la violència als mitjans de comunicació van inspirar Chris Burden a posar en escena l’actuació “Shoot”, en què l’artista es feia disparar una escopeta al braç davant del públic i les càmeres.

“Cross for the Unforgiven: 10th Anniversary Multiple” (2012) de Mel Chin

L’obra de Félix González-Torres “Untitled (Death by Gun)”, ara a la col·lecció del MoMA de Nova York, data del 1990 i és una obra commovedora en el seu minimalisme: una pila de fulls de paper en què s’enumeren els noms de 460 persones mortes per armes de foc als Estats Units durant la setmana de l’1 al 7 de maig de 1989. Menys subtil però igualment simbòlica és “Cross for the Unforgiven” de Mel Chin, una escultura composta per vuit AK-47 soldats per formar una creu de Malta, el símbol de les Croades. Una altra artista compromesa des de fa temps amb el tema és Carrie Mae Weems que, ja el 2011, en resposta a una onada de violència a Siracusa, la ciutat on viu i treballa, va llançar “Operation: Activate”, una campanya de comunicació que convidava a reflexionar sobre aquests temes. Més recentment, en resposta a la violència policial contra els afroamericans i a la massacre de l’Església Metodista Episcopal Africana Emanuel de Charleston, l’artista va crear la pel·lícula i l’actuació “Grace Notes: Reflections for Now” (2016), que parteix de l’actualitat per crear una obra èpica. Igual d’èpiques i commovedores són les imatges del projecte “Lost Class”, creat per l’organització Change the Ref, fundada pels pares d’un dels nois assassinats a la massacre de 2018 a Parkland, Florida. Amb el pretext que es tractava d’un assaig general per a un discurs de final de curs, el grup se les va enginyar per filmar un conegut expresident de l’Associació Nacional del Rifle (és una organització que actua en nom dels propietaris d’armes als Estats Units d’Amèrica, N. de l’e.) mentre parlava davant de 3.044 cadires buides, exactament el nombre d’estudiants nord-americans d’últim any de secundària morts per armes de foc el 2021. La mateixa associació va crear també “The Museum of Incomplete” per honrar les vides trencades de molts joves que moren cada any per aquestes causes. Els artistes no nord-americans també han entrat en la conversa, com ara JR, que amb el seu “The Gun Chronicles: A Story of America” ha viatjat per tot el país per compondre un retrat panoràmic i coral dels diferents punts de vista sobre el control d’armes i les moltes històries que hi ha al darrere d’aquest problema. I, mentre el debat sobre les solucions sembla irremeiablement bloquejat pels interessos creats, es parla d’un monument nacional a les víctimes i d’un dia de commemoració per recordar-les, amb l’esperança de sensibilitzar un públic intolerant a les restriccions. Un projecte titulat “Gun Violence Memorial Project”, concebut per MASS Design Group i l’artista Hank Willis Thomas, ja ha estat presentat a la Biennal d’Arquitectura de Chicago del 2019 i ara s’exposa al National Building Museum de Washington fins al setembre. El monument consta de quatre estructures en forma de casa construïdes amb 700 maons de vidre, la mitjana de vides segades cada setmana a causa de la violència armada als Estats Units.


Cada maó és un lòcul en què les famílies de les víctimes col·loquen objectes que van pertànyer al seu ser estimat difunt.
El projecte va néixer amb la intenció de crear una conversa i un model de monument nacional. Mentrestant, s’ha instal·lat un monument temporal al National Mall de Washington, el passadís verd davant del Capitoli, on s’han col·locat 40.000 flors blanques, una per cada nord-americà que perd la vida cada any, mort per trets.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte

Maurita Cardone
Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close