General

Apocalipsi II: la Mare de Déu dels Maulets

És 1705 i una dona està resant davant la Mare de Déu dels Desemparats. Es diu Esperança Ramos i, encara que no ho sap, li queden molt pocs dies de vida. Està molt orgullosa del seu fill: es diu Joan Baptista Basset i s’ha convertit en un problema per als Borbons. Confia que per intercessió d’aquella Madona Joan Baptista arribe a bon port. I per extensió, desitja èxit a l’emperador Carles, que també és molt devot de la Mare de Déu. La imatge que té Esperança al davant és una talla única, exclusiva, feta pel taller d’un mestre extraordinari: Josep Vergara, un dels escultors valencians més importants del segle XVIII.

El general Basset és un dels militars més competents i eficaços amb què compten les tropes austriacistes. Resa d’amagat perquè molts nobles a València han pres partit pels Borbons. Un d’ells, el canonge Pontons. Viu magníficament als afores de València —a Patraix— en un elegant i sumptuós palau italianitzant. Té prevista una reforma important, i ha pensat en un escultor genovés, alumne dels millors artífexs barrocs. Però Pontons és expulsat del seu palauet. Un palauet construït al poble de Patraix, a uns dos quilòmetres de València. Encara avui, a l’esquerra de l’església de Sant Nicolau de Bari —actualment del Sagrat Cor de Jesús— podem endevinar l’espai d’aquell palau. Les autoritats austriacistes han pensat que és un bon lloc per posar la sala del tron de l’Arxiduc Carles. La reforma es farà més tard.

Allí, Ponzanelli li fa —entre altres escultures— un extraordinari Tritó que és al centre del jardí: sosté un caragol marí. Inspirat clarament en la font de la Piazza Barberini de Roma que gairebé un segle abans, havia dissenyat i esculpit Bernini. Pontons veu en el Tritó que fa sonar el caragol els seus enemics vençuts. Immòbils i en forma d’estàtua. Aquesta criatura llançava l’aigua a través d’un caragol marí. Un inofensiu raig d’aigua. Era l’instrument de comunicació dels seus enemics, dels maulets. Els Borbons el van prohibir. Qualsevol persona que tingués un caragol era immediatament executat. A través del seu so, els vilatans dels pobles de les Marines i de l’Horta, comunicaven als altres maulets que les tropes borbòniques s’hi acostaven. Ara Pontons, veia cada matí un maulet paralitzat i inofensiu, vençut. Les forces del bé —el seu col·lega el bisbe Belluga declarà els austriacistes “heretges”— havien vençut el mal.

El tritó de Ponzanelli.

La mare del general Basset ha penjat una medalla amb la imatge de l’arxiduc Carles del mantell de la mare de Déu (imatge principal d’aquest article) i un tros de tela groga, el símbol dels maulets, dels austriacistes. En aquell mateix moment el seu fill viatja en un dels vaixells de línia de la flota anglesa, el Royal Sovereign. El seu objectiu és desembarcar-lo a Dénia perquè amb el seu carisma i la seua competència militar aglutine una part important de les classes humils del Regne per a fer front a un pla que els Borbons ja tenen decidit. Les forces borbòniques francoespanyoles venen per Múrcia i Castella; s’uniran a un exèrcit francés que travessa els Pirineus.

Per la seua part, Basset ha fet feina: aconseguirà molts adeptes. El seu discurs tingué un efecte mobilitzador en una població que recordava les esperances frustrades de la II Germania o del Corpus de Sang. Aconseguirà molts adeptes fins i tot entre la noblesa. Els aliats —els maulets— desembarquen tropes al port d’Alacant per unir-se a un contingent portugués que travessa la península. A tots aquests, cal sumar-hi tropes angleses de milord Peterborough (el famós “Mambrú” de la cançó), camperols i artesans. El xoc sembla inevitable. El partit més transcendental d’aquella Champions estava a punt de disputar-se. I el quadre de Bonaventura Ligli que penja al palau de les Corts Valencianes ens conta l’encontre.

Abril de 1707. Amb la millora del clima i l’aparició de pastures de primavera, dos grans exèrcits s’aproximen. Els espies austriacistes comuniquen que tropes borbòniques es despleguen a l’àrea d’Almansa. Ells trien camp. Es calcula que són uns 30.000 homes ben preparats i amb bons cavalls. Els 20.000 soldats austriacistes retarden el seu avanç perquè Villena els ha presentat resistència. Els felipistes els esperen mentre descansen i apleguen reforços i pertrets. Com grans centpeus enfrontats, el xoc dels dos exèrcits és imminent. Els cavalls austriacistes són contractats sobre el terreny: rucs, egües i matxos que no sempre estan d’acord amb les ordres que reben en alemany, francès, portugués…

Detall del quadre de Bonaventura Ligli.

Tercera hora de la matinada del 25 d’abril de 1707. Els homes es desperten i mentre formen, beuen una ració generosa d’aiguardent que els fa oblidar la por. Per a molts, aquell dia serà l’últim. Tots pixen i defequen abans de res: saben que una panxa buida és una possibilitat més d’eixir viu d’un dispar. A les fosques, els exèrcits austriacistes avancen uns 15 quilòmetres en columnes fent un gran arc cap Almansa. Les tropes felipistes formen al costat de les tendes. Cada soldat va armat d’espasa, fusell i baioneta. Aquesta serà una de les primeres batalles en el món on es faça servir la baioneta. Les ensenyes i els draps es posen al davant dels oficials. La cavalleria està a punt. Els dos gegants s’observen. Els exèrcits austriacistes arriben a la planura d’Almansa. Estan cansats. Les columnes entren en posició. Tot recorda una gran coreografia. Al flanc dret, portuguesos, holandesos i protestants francesos. Al flanc esquerre, anglesos. La infanteria al centre. Per intentar compensar la inferioritat numèrica, a les ales austriacistes s’intercala infanteria amb cavalleria. Possiblement, una de les causes de la derrota. Els tambors, els pífans i les cornetes provoquen l’eufòria i anuncien l’enfrontament. L’artilleria inicia el ritual.

A un primer atac de cavalleria austriacista, els genets borbònics contraataquen. Avancen fins que passen pel corredor que han format els infants aliats. I ací trobem un dels moments més tensos i inquietants que té un soldat d’infanteria d’ara fa tres-cents anys: disparar. Preparar l’arma per a disparar costava un minut. Al flanc nord, les cavalleries dels dos exèrcits es desgasten mútuament. Els braços tallats, els abdòmens cremats per ferida de bala, els excrements que tots porten darrere… fan que el camp de batalla comence a fer olor de sang coagulada i brutícia desfermada.

L’hugonot francés Galway, un dels dos comandants en cap de l’exèrcit austriacista i que odia fins a la mort els catòlics borbònics francesos, ordena contínuament la càrrega dels seus infants. Per a ell, és una qüestió personal. Aparentment, la batalla estan guanyant-la els aliats. Però al davant troben un mur infranquejable: la guàrdia valona: les tropes d’elit borbòniques. Alts i experimentats: una autèntica guàrdia pretoriana. Per això, intenten penetrar en oblic. Pel forat, van entrant infants que arriben als murs d’Almansa. Molts batallons són succionats atrets pel possible botí. És llavors quan el duc de Berwick pren una decisió que canviarà el resultat de la batalla: envia la cavalleria de reserva i els dragons a eliminar els infants austriacistes que s’han quedat tancats als peus del poble. Mentrestant, ordena avançar la seua millor infanteria, amb les baionetes calades i buscant el cos a cos. En la bossa es quedaran tancats milers d’infants austriacistes, que seran passats a degolla. Pocs aconseguiran fugir.

Disposició de la batalla d’Almansa.

A la Font de la Figuera hi ha una zona que es diu el Tossal dels Presoners. Ací es refugiaren més de 10 batallons quan es replegaren al capvespre d’aquell 25 d’abril de 1707. Precisament ací, a la Font de la Figuera s’ha custodiat un document: “Las nuevas disposiciones con que se regirá el reino de Valencia (por) la unión hecha al de Castilla” signat l’11 de gener de 1708 pel castellà Rodrigo de Cepeda, oïdor de la Real Chancellería. En aquest text apareix: no ha de haber concejos abiertos, que antes se llamaban generales, donde se junta todo el pueblo, prohibidos severamente por la leyes de Castilla (…) no han de usar de los nombres antiguos de Jurados en Cap, Bayles y otros, sino que deben ya intitularse como en Castilla (…) no han de usar ya de las insignias antiguas si no es de las varas altas, casi iguales a la estatura del alcalde. Fins a 1812 els alcaldes dels pobles valencians, botiflers, portaren aquells bastons castellans.

Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.
Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close