Recentment s’ha publicat el llibre “Art i Creació. Veus en diàleg”, de Mercè Amat i Goretti Pomé, editat per Témenos Edicions. Es tracta d’un llibre on es produeix un diàleg entre la poeta Mercè Amat i l’artista Goretti Pomé sobre diferents aspectes del procés creatiu. Però el que diferència aquest debat o conversa respecte d’altres llibres d’art és que es comuniquen de manera epistolar, però en lloc d’enviar-se cartes ho fan a través del correu electrònic, òbviament un recurs més ràpid i que permet una dialèctica més àgil.
Aquest diàleg serveix per endinsar-se en un terreny on “la paraula poètica, la vibració pictòrica i la reflexió intel·lectual” convergeixen de manera fluida i entenedora per comprendre millor com es desenvolupa l’acte creatiu. És cert que la complicitat de les dues autores, tant pel fet de que exerceixen la docència com per la seva creativitat, s’afegeix a l’interès per allò espiritual, i tal com senyala el poeta Carles Duarte al pròleg: les dues “ens conviden a capbussar-nos en un diàleg on convergeixen la paraula poètica, el traç del pinzell i la reflexió intel·lectual”.
El llibre “Art i Creació. Veus en diàleg”, de Mercè Amat i Goretti Pomé, editat per Témenos Edicions
Configuració del llibre “Art i Creació. Veus en diàleg”
El llibre s’havia de publicar dos anys abans, però per motius de la pandèmia es va haver d’endarrerir. Finalment va sortir a la llum el març d’aquest any i es va presentar al públic el 23 de maig a la galeria Ona de Barcelona. De totes maneres la idea de realitzar el llibre va sorgir fa cinc anys amb motiu d’una conversa que van mantenir amb el propòsit de crear un diàleg entre l’acte poètic i el pictòric.
Però no serà fins el 2019 que s’envien les cartes digitals l’una a l’altra, a pesar de que es prenen un cert temps per respondre. No debades és necessita pensar i reflexionar el que es vol comentar, ja que no és gens fàcil parlar sobre temes que inciten a la noesi tal com ho confessa la mateixa Goretti Pomé, que “quan penses per escriure allò que vius, ho consolides, cerques les paraules”.
El llibre consta de diversos apartats: les vuit cartes que s’han anat intercanviant, el pròleg escrit pel poeta Carles Duarte i l’epíleg del qui signa aquest article. Finalment, tanca el llibre el capítol Per què crear, amb les argumentacions personals de les dues protagonistes sobre l’acte creatiu. Les cartes tracten diferents aspectes de la creació artística com són l’observació, el sentiment, la interpretació i l’expressió. A més, va acompanyat d’algunes il·lustracions de pintures de l’artista, així com de poemes d’Amat.
Mercè Amat i Goretti Pomé. Art, poesia i docència
La barcelonina Mercè Amat és professora de filosofia, diplomada en Ciències Religioses i poeta. És membre de l’Associació de Relataires en Català, del Projecte Minerva de dones creadores gracienques, de l’Associació Poesia en acció, així com d’altres associacions. Imparteix la docència a l’escola salesiana Sant Josep de Barcelona de les assignatures de filosofia i religió. És autora de l’obra Ètica per a Secundària i coautora de Filosofia i Ciutadania per al primer curs de Batxillerat, editat per Edebé. Ha obtingut diversos reconeixements i distincions per la seva obra poètica.
Quant a Goretti Pomé (La Pobla de Segur, Lleida), és una artista interdisciplinar. Es va llicenciar en Belles arts, en l’especialitat de disseny i imatge per la Universitat de Barcelona. És investigadora de la UB en Art i Tecnologies, a més d’Art i Espiritualitat. Va impulsar i crear el Batxillerat d’Arts i la Mostra d’Art Jove de l’escola Escolàpies-Llúria, on coordina actualment el Departament de Comunicació. Va treballar durant un temps en el món del cinema d’animació i com a formadora a l’escola Creatècnica. Ha il·lustrat diversos llibres i és coautora i coordinadora de llibres de text de religió en diferents editorials. Com a artista plàstica ha exposat la seva obra en galeries i centres culturals principalment de Catalunya.
La relació entre ambdues creadores prové de quan van ser membres del grup Art i Espiritualitat, creat al Centre Cristià Universitari de Barcelona, l’any 2008, amb la finalitat d’originar “activitats de creació i estètica, espiritualitat i recerca religiosa”. També han participat en projectes conjunts, com per exemple el Centre Edith Stein de la Delegació de la Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona. A més, van intervenir en exposicions a l’Espai von Balthasar de Barcelona. El 2014 es van tornar a reunir al Monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murta amb motiu de la inauguració de l’exposició Espais Buits. Silencis Interiors, on també van intervenir un grup de poetes, músics i cantants.
Goretti Pomé
Art i Creació. Veus en diàleg
Com hem comentat anteriorment, en el llibre apareixen vuit cartes. La primera és Observant i parteix d’una carta que Mercè Amat va enviar el 19 de febrer de 2019 a Goretti Pomé, que fa referència a la primera trobada que van tenir a la llibreria Laie –casualment davant mateix de la llibreria Ona on es va fer la presentació del llibre- per comentar la possibilitat de realitzar un projecte conjunt.
Tracta sobre l’observació que segons Amat és “una finestra oberta que ens connecta a l’entorn i a nosaltres mateixos”. Aquest entorn és el més proper tant d’una com de l’altra, per això li afecten qüestions que succeeixen en determinats aspectes vitals. Ella veu en els quadres i els poemes unes relacions que no poden defugir de l’emoció poètica i del “joc de les analogies”.
Goretti li respon que hi veu tres idees respecte de l’observació, com són les d’alliberar la ment, la connexió amb el fet d’albirar i el d’endinsar-se plenament en la temàtica treballada. També profunditza en l’efecte de la inspiració, que en el món de l’art és una de les qüestions que més incideixen al moment de crear, però que no sorgeixen del no res, sinó que al darrera hi ha un treball d’investigació i experimentació de llarga durada. Per a ella l’experiència creativa no només s’origina a nivell personal sinó també a partir d’una “teologia mística entesa des de la via purificadora, la via il·luminativa i, finalment, la via unitiva”.
La segona carta serveix per preguntar-se que significa la interiorització; per això és titula Sentint, i comença amb el poema:
“M’espera, camí avall, / el cercle de la vida que em va fent a poc a poc. / Suspesa d’un fil que m’interroga sempre, / vull prémer el temps, / retenir-lo en calma i viure’l. /
Romandre sense queixes, ni enuigs ni desespers. /
Al capdavall, soc cos ansiós / en una ment que dubta i s’arrisca sense excuses. /
I avui, en un matí de fosc novembre, / soc aquí dempeus / i duc la primavera als ulls.
Amat va desgranant el sentit de la literatura vers la vida, ja que per a ella formen part d’un tot, degut a que sent un interès cabdal per tot allò relacionat amb la cultura, com és la dansa, el teatre, la música… Per això l’art de crear és “un viatge intern: a voltes tortuós, entès físicament o bé com a neguit intel·lectual, i generat en la soledat més radical”.
Per a Pomé els sentits són diversos i a la vegada bàsics per entendre allò tangible com és el fet de sentir per estar “connectat a la consciència, generant un coneixement racional i dialògic entre l’abans i el després de l’experiència sensible”.
La tercera carta fa referència a la interpretació, o el que és el mateix, la circumstància d’expressar allò que es veu i que l’artista o el poeta interpreta o reinterpreta a la seva manera, ja que cadascú de nosaltres tenim una forma especial d’observar i sentir les coses, tant les més properes com les que estan fora del nostre abast, però sent conscients de la seva existència.
Mercè Amat expressa amb la seva poesia, com també li succeeix a la majoria de poetes, que “les coses del món són metàfores que narren la condició humana i el sentit (o no) de la totalitat a partir d’analogies i versemblances”.
Goretti Pomé respon que cadascú de nosaltres interpreta de manera diferent els problemes o situacions personals existents relacionant-los amb qüestions de tipus cultural, però jo també hi afegiria l’aspecte social, ja que és igual d’important. En el cas que ho referíssim al món de l’art veuríem que es tracta d’un producte d’indole “intel·lectual que reelabora conscientment el fet del qual parteix l’artista”, incloent-hi diversos elements provinents del coneixement per readaptar-los a les seves necessitats.
L’última carta porta com a títol Expressant, terme que es pot aplicar a qualsevol acte creatiu. Per a Amat el fet d’escriure es basa en “conèixer-nos, entendre’ns i comprendre el que ens envolta una mica més i, d’aquesta manera, ens construïm alhora que també el món poc a poc va rebent forma”. Per això la poesia es manifesta i s’expressa de diverses maneres com són el dolor i la soledat, però també l’esperança i la joia hi apareixen que, de fet, és la pròpia realitat de qualsevol ésser humà, considerant que “els versos i els poemes van ser bona companyia per al seu transitar no sempre fàcil per la vida”.
En canvi Pomé considera que “el primer espectador de l’obra és el mateix autor”. És certa aquesta apreciació ja que per crear una obra primer s’ha de sentir i comprendre el que hom mateix està generant i alhora ha de ser conscient de què vol transmetre i expressar a l’espectador perquè l’obra pugui ser entesa i a la vegada gaudir d’ella.
Així mateix, sosté que es pot crear sense passió, però si això succeeix vol dir que s’allunya tant el poeta com l’artista del seu objectiu principal com és el de transmetre al públic quines són les seves intencions creatives, i per tant expressar-se, degut al “fet de conèixer i identificar que vull analitzar de la realitat en una obra que va prenent forma en diàleg profund amb mi mateixa i amb la interpretació del fet inspirador”.
Quan les dues autores es qüestionen el “per què crear”, ho veuen des de visions diferents però que tenen molts punts en comú. Mercè Amat creu que “la realitat vertadera mai no la trobem en la immediatesa ni en el que veiem o apareix simplement davant nostre”. La imaginació és essencial per arribar a complir els projectes i objectius de tot creador. I per a Goretti Pomé, l’acció de crear ens aproxima a “l’autoconeixement que va més enllà d’un mateix, que transcendeix, i fa que assagi de fer un procés de conèixer el món”. Per tant, la creació té infinites possibilitats d’expressar-se tant reals com intangibles, que en moltes ocasions pot ocasionar un cert rebuig o es pot arribar a qüestionar la seva manera de mostrar-lo. De totes maneres aquesta situació també és important per a l’artista i per a la poeta, ja que els hi serveix per conèixer millor el que estan fent i a la vegada obliga a pensar i reflexionar l’espectador davant de les seves propostes.
En el pròleg Carles Duarte, destaca que el llibre “reivindica la naturalesa transformadora i humanitzadora de l’art, que ens duu cap a l’autoconeixement, cap a la consciència, cap a la substància. Escrivim per conèixer, per comprendre, anhelant el sentit, com un antídot davant de la destrucció”. Ell ho confirma des de la seva trajectòria com a poeta i a la vegada com a gran coneixedor del món de l’art, sobretot per les seves col·laboracions amb molts artistes que han pogut gaudir de les seves apreciacions i aportacions relacionades amb la creativitat.
Respecte de l’epíleg, l’autor considera que allò important és la comunicació que succeeix en qualsevol acte creatiu, ja que és necessari perquè existeixi la connexió entre l’emissor i el receptor, tant si és a través de l’escriptura com de l’obra plàstica, degut que ha de despertar l’interès del lector o de l’observador. Així mateix, el diàleg és essencial per entendre aspectes i consideracions que, a vegades, solen passar desapercebuts a la majoria de la gent. Per això és necessari saber escoltar abans que parlar, per poder captar millor el que l’artista està fent.
