General / Art World

Atacar l’art per defensar la terra

Durant els últims mesos, diversos activistes pel medi ambient han protagonitzat performances en museus d’arreu del món. Han atacat obres d’art llençant menjar als quadres o encolant-s’hi per atraure atenció cap a l’emergència climàtica. La setmana passada, l’onada de protestes va arribar a Barcelona. Membres de la plataforma Futuro Vegetal van llençar sang i petroli falsos a una de les sales del Museu Egipci de la capital catalana. Analitzem el fenomen amb les dues cares de l’acció: els activistes i el museu.

Sopa de tomàquet, crema de pèsols, puré de patates i un tall de pastís. El que podria ser un menú —vegetarià i una mica pobre— és, en realitat, la llista d’armes amb les quals activistes pel canvi climàtic han atacat obres d’art de museus d’arreu del món els últims mesos. Començà amb un home disfressat de dona gran que estampà un pastís sobre La Gioconda al Museu del Louvre de París i ha esdevingut una forma de protesta recurrent.

De París a Londres, passant per Roma, la Haia, Potsdam, Melbourne i Madrid, entre d’altres, militants de plataformes com Just Stop Oil han llençat menjar i s’han encolat a obres de Da Vinci, Van Gogh, Monet, Picasso o Goya per protestar per l’immobilisme davant l’emergència mediambiental. “Què és més valuós? L’art o la vida? (…) Et preocupa més la protecció d’una pintura que la del nostre planeta i la nostra gent?”, cridava un dels activistes després de llençar sopa de tomàquet sobre Els gira-sols a la National Gallery de Londres.

Fa un parell de setmanes, l’onada arribà també a Barcelona. Diumenge 13 de novembre, Victor Trancea i Nuria Sala, membres de l’organització Futuro Vegetal —que va néixer d’un sector de la plataforma Extintion Rebellion a Espanya tot just fa un any—, van banyar una de les sales del Museu Egipci de Barcelona amb líquids que simulaven petroli i sang. “Creiem que la COP27 és irrellevant. No estem d’acord amb cimeres que no solucionen res, que només fan rentats de cara. Volem que involucrin la ciència i que afegeixin el sistema agroalimentari al centre del debat”, explica l’activista Victor Trancea a EL TEMPS.

Futuro Vegetal va escollir el Museu Egipci per protestar contra la cimera mundial pel clima, la COP27, que s’estava celebrant simultàniament a Egipte. Els activistes, després de llençar els líquids sobre la vitrina que protegia un sarcòfag de més de 2.700 anys d’antiguitat i altres elements exposats a la sala, van desplegar una pancarta. S’hi llegia “COPCA COLA +2.5º”, fent una referència crítica al patrocini de Coca-Cola a la COP27.

Els museus comparteixen el fons, però condemnen la forma

Malgrat que les obres no han patit en cap cas danys permanents perquè estaven protegides, els museus condemnen els atacs al patrimoni. “Els activistes responsables [de les agressions] subestimen la fragilitat d’aquestes obres úniques de patrimoni cultural mundial, que han de ser conservades”, signen en un comunicat responsables d’un centenar de museus d’arreu del món emès per l’International Council of Museums.

“Per mi no és un acte reivindicatiu sinó vandàlic i summament arriscat, perquè el patrimoni cultural és molt fràgil”, coincideix Maixaixa Taulé, la directora del Museu Egipci de Barcelona. “Quan s’ataca una exposició que té la voluntat de donar a conèixer uns treballs científics, s’està atacant a la ciència, al coneixement i a la cultura”, afegeix. El Museu Egipci, explica la seva directora, haurà de tancar la sala per fer-hi reparacions diverses.

Més enllà de l’afectació del patrimoni que preserven, Taulé se sent molt dolguda perquè creu que l’activisme fa servir la cultura, quan, segons afirma, són al mateix equip. “És ofenent que per fer activisme amb uns objectius de denúncia que compartim ens utilitzin fent malbé la nostra tasca”, explica la directora. “Un museu no és un contenidor de tresors. La nostra tasca és recuperar les restes de la societat, restaurar-les, protegir-les, posar-les en valor i emprar-les per donar informació. Reivindiquem causes justes [com el feminisme o l’ecologisme], com ells, des del nostre camp d’acció: la divulgació”.

Taulé desitja que els activistes d’arreu s’haguessin reunit amb els museus i els haguessin fet partícips de les accions. “Tant de bo ens haguessin dit: ‘Ens cal fer una acció conjunta, molt visual i molt potent, per denunciar la situació de crisi climàtica que estem vivint’”. Haurien posat, diu, contingut, recursos i creativitat al servei de la causa compartida.

Victor Trancea i Nuria Sala, militants de Futuro Vegetal, banyen de sang una sala del Museu Egipci de Barcelona. / Agència Catalana de Notícies

L’activisme en defensa l’efectivitat

Atacar l’art és, per tant, la millor manera de transmetre el missatge? Els museus no creuen que sigui així, però els activistes defensen l’atenció que generen les accions. “Hem intentat altres formes de disrupció, però no tenen gaire impacte”, explica Trancea. L’activista de Futuro Vegetal detalla que, des de l’organització, a més d’intentar aconseguir compromisos polítics a través de reunions convencionals, han protestat de moltes més altres maneres. “Hem bloquejat Mercabarna, hem tirat sang a les seus dels partits polítics durant les eleccions d’Andalusia, al Ministeri d’Agricultura, a cambres de comerç…”. Cap d’aquestes accions, però, ha obtingut tant ressò com la que van protagonitzar al Museu.

A més d’atraure atenció, sembla que, en l’elecció dels museus com a escenaris, hi ha un component simbòlic inspirat en la lluita de classes. Trancea explica que els museus són espais que aglutinen patrimoni i el món de l’art representa, diu, les elits de la societat que perpetuen l’statu quo. “Ells [les elits] promouen el capital per sobre de la vida. Volen fer que la societat vegi l’activisme d’una manera delictiva, però el delicte és criminalitzar una protesta”, relata el militant de Futuro Vegetal. “Si defensen les vitrines o l’art d’aquesta manera, per què no defensen la natura d’allò que l’ataca?”, sentencia.

Els protagonistes de les protestes asseguren, també, que el patrimoni no s’ha danyat en cap moment. “Les meves companyes es van enganxar les mans als marcs dels quadres de Goya, que produeix un dany menor i molt fàcil de reparar”, explica Trancea fent referència a les activistes que es van encolar les mans als laterals de La maja vestida La maja desnuda al Museu del Prado de Madrid. “Nosaltres vam llençar líquid sobre vitrines i quadres protegits per un vidre”, afegeix.

Processos judicials per a militants i periodistes

Molts d’aquests activistes s’enfronten a processos judicials o, fins i tot, a penes de presó. En són un exemple tres militants de Just Stop Oil Bèlgica que van dur a terme una protesta similar al Museu Mauritshuis de la Haia (Països Baixos). Han passat, fins avui, sis setmanes a la pressó. “No és irònic que es condemni els activistes climàtics que s’oposen de manera no violenta a la matança massiva de la vida a la terra?”, deien els membres de Just Stop Oil Bèlgica quan es va fer pública la sentència dels seus companys.

A Madrid, els dos joves que van enganxar-se les mans als marcs de dues obres han estat acusats de delicte contra el patrimoni històric. Ells, però, no són els únics que s’enfrontaran a la justícia. La jutgessa que porta el cas ha considerat que les periodistes que els acompanyaven, que van gravar l’acció dels activistes per al mitjà El Salto, en són còmplices.

La directora del Museu Egipci ha confirmat a EL TEMPS que el cas que van viure a Barcelona “es troba a les mans dels advocats” i ha advertit que atacs d’aquesta mena “no poden quedar impunes”. Davant de les possibles conseqüències judicials, Trancea, parlant en nom de Futuro Vegetal, diu que no té por. “Tinc una filla de set anys. Quan en tingui vint, potser no podrem cultivar aliments. M’és igual entrar a la presó un mes si així puc ajudar que arribi el missatge”, explica l’activista.

Dues militants de l’organització Futuro Vegetal s’enganxen les mans al marcs de dos quadres de Goya al Museu del Prado de Madrid. / Europa Press

Les protestes als museus no són noves

Atacar l’art per atraure l’atenció sobre una reivindicació no és pas una forma nova de denúncia. A principis del segle XX, les sufragistes angleses ja protagonitzaren accions similars per defensar la seva causa: el dret a vot de les dones.

Tot i que les seves reivindicacions eren força acceptades per l’opinió pública des de feia anys, no hi havia avenços oficials. És per això que, seguint el lema de l’organització de la qual formava part, “Fets, no paraules”, un dia de març de 1914, Mary Richardson va entrar a la National Gallery de Londres. La sufragista es va acostar al vidre que protegia La venus del mirall de Velázquez, el va trencar amb una petita destral i va apunyalar la pintura set vegades. La seva protesta, més violenta que les dels activistes pel clima, va generar, com les d’avui, crítica, ressò i, potser, certa reflexió.

Laura Tapiolas Fàbregas
Periodista i comunicadora. Nascuda a Vilanova del Camí (Anoia) el 1999, viu i treballa entre Barcelona i els Països Baixos en projectes periodístics i de comunicació. Sovint, posa veu a esdeveniments culturals i esportius. Ha publicat una novel·la breu, Iris (2017), i ha dirigit i guionitzat dos documentals d'abast local, un d'ells en col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada. Actualment, escriu a El Temps i a El Temps de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close