General / Patrimoni

Barcelona, ciutat dels déus

L’estiu convida a fugir. Empaquetar samarretes, calçotets, xancles… i marxar per desconnectar, sobretot de Barcelona on l’asfalt augmenta la sensació de calor i la xafogor pot ser el pitjor dels malsons. Tanmateix, el període estival també pot ser un bon moment per habitar la ciutat, una ciutat més relaxada, des d’una nova perspectiva i en la que encantar-se descobrint-ne parts que la voràgine del dia a dia i la rutina emmascaren. La mateixa rutina que oculta als barcelonins i les barcelonines que viuen envoltats de déus, deïtats que els observen, normalment des de les alçades. No en va, Barcelona és una ciutat plena de representacions de déus clàssics: Era, Mercuri, Venus o Hèrcules poblen els carrers i places de la ciutat. Sortir a buscar-los pot ser un fantàstic passatemps per als darrers dies d’un calorós agost barceloní.

On us serà més fàcil trobar aquests personatges és a bona part de les fonts ornamentals. A passeig de Sant Joan amb Còrsega, s’aixeca airosa la Font d’Hèrcules, de finals del segle XVIII i que és la font ornamental més antiga de Barcelona tot i que no sempre ha estat en aquest emplaçament. Coronada per una figura del divinitzat Hèrcules (o Hèracles com dirien els grecs), despullat, empunyant el garrot en una mà i en l’altra la pell del Lleó de Nemea que va matar estrangulant-lo com a primer dels seus dotze treballs.

Font d’Hèrcules. Font: Wikimedia Commons: Paola Garcia

No gaire lluny, Diana, deessa romana dels boscos i la caça, empunyant l’arc esguarda els transeünts des de la seva font a la Gran Via de les Corts Catalanes cruïlla amb Roger de Llúria. Esculpida en marbre blanc per Venanci Vallmitjana l’any 1898, va ser reaprofitada per guarnir aquesta font instal·lada el 1919 i que actualment emergeix com una illa al mig de la calçada de la Gran Via.

Font de Diana, Font: Wikimedia Commons: Arenagamma

I encara una tercera font ornamental tocada pels déus. A la plaça de la Mercè, amb rostre seré, barbut i trident en mà, Neptú (déu romà del mar) fa prop de dos-cents anys que vigila els vianants des del seu tron al capdamunt de la font. Primer a la Barceloneta, després a Montjuïc i des dels anys vuitanta en aquesta plaça de Ciutat Vella.

Però n’hi ha moltes més: el naixement de Venus a la monumental cascada del parc de la Ciutadella, la font de Ceres a Montjuïc, un altre Neptú al parc de l’Espanya Industrial o moltes altres representacions integrades com a mènsules, relleus, frisos o altres elements arquitectònics en els edificis de la ciutat.

Tanmateix, si hi ha un déu clàssic present a Barcelona, aquest és Hermes (Mercuri pels romans). Sigui en relleu, bust o estàtua, la seva efígie s’escampa com cap altra per la ciutat i no us serà difícil topar-vos amb ell. Només a plaça Catalunya hi ha més d’una quarantena de representacions seves!

Dues estàtues de Mercuri a l’edifici Pich i Pon de plaça Catalunya. El 2018 una ventada va fer caure una d’elles. Font: Wikimedia Commons: Martin Abegglen

Per reconèixer-lo només heu de buscar un noiet d’aspecte jovenívol amb el pétasos, un barret amb ales semblant al de l’Astèrix. A la mà, segurament hi durà el caduceu, un ceptre amb dues serps enroscades. I als peus – si l’estàtua és de cos sencer – calçarà unes elegants talàries, sandàlies alades que el feien veloç no, el següent.

Barcelona té especial predilecció pel que fou el missatger oficial dels déus de l’Olimp, protector dels que transitaven els camins, com ara els comerciants, esdevenint patró i símbol del comerç. No és estrany doncs, que la comercial Barcelona – i sobretot la burgesia dels segles XIX i XX – li rendís homenatge i estampés la seva cara o els seus atributs arreu de la capital catalana. Al Borsí, en la cèntrica plaça de la Verònica, podeu trobar una representació de cos sencer prou interessant, esculpida per Rossend Nobas el 1883 i que el 2003 va ser “tunejada” per l’aleshores encara no mundialment conegut Bansky. Amb cara de nen de casa bona i tots els estris propis de la seva condició, franqueja la porta d’entrada conjuntament amb una al·legoria de la indústria. De fet, trobar aquests dos personatges junts també és usual. Al Portal de l’Àngel, sobre una de les portes d’entrada a la Casa Jorba (que ara acull un famós centre comercial del qual no diré el nom perquè no em paguen), novament Hermes i la indústria, costat per costat. En aquest cas, però, de l’any 1926 i amb signatura de V. Castillo.

L’Hermes del Borsí. Font: Wikimedia Commons: Enfo.

La vinculació hermeriana de Barcelona és tal que fins i tot fa anys va sorgir el grup Caçadors d’Hermes dedicat a recopilar, estudiar i difondre totes i cadascuna de les representacions d’aquest déu clàssic a la ciutat comtal. El seu llibre sobre el tema us servirà de guia per aquest viatge mitològic i les seves visites guiades una bona opció per aquests dies de vacances.

Així doncs, equipeu-vos amb calçat còmode, aigua per a la calor, un barret per esmorteir l’implacable sol i uns binocles per no perdre-us cap detall i sortiu a caçar deïtats pels carrers de Barcelona, la ciutat dels déus.

Àlex Rebollo Sánchez
És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close