General / Patrimoni

Barroc per a un museu

Ara farà poc més d’un mes que Catalunya compta amb un nou museu, amb funció nacional però sense nacional al nom, dedicat al Barroc. Una notícia que potser han llegit, escoltat o vist per la televisió —dels pocs museus que han tingut anuncis a la televisió— que a banda de la seva temàtica destaca per no ubicar-se a Barcelona. Una suma de bones notícies!

Coincidint amb la Festa de la Llum, Manresa recuperà i reobrí un dels seus edificis més emblemàtics. L’antic col·legi de sant Ignasi —una mostra més de la relació de la ciutat amb el sant— on s’ha instal·lat el Museu del Barroc de Catalunya. L’edifici, aixecat al segle XVIII i reformat al XIX, suma intervencions del segle XXI. Situant el nou museu a una de les ales del primer pis, a l’espera de la segona fase i obertura total de l’exposició permanent.

La providència no va assenyalar Manresa, com va fer la llum sinó que ens trobem davant d’una feina d’anys per situar el museu a un punt físic, en un marc teòric, amb els suports i sinergies necessàries per començar a treballar. Al mateix temps que un grup de professionals de diversos àmbits han treballat, també al llarg d’anys, per traçar un edifici, amb una exposició i àmbits basats sobre una col·lecció amb visió, pretensió i futur nacional i transversal.

Amb el hall of fame del barroc català —tot aquell supervivent a les revoltes, guerres i bullangues vàries del segle XIX i XX— el museu aconsegueix presenta 182 peces. Moltes procedents del seu veí, el Museu de Manresa, però també del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Seu de Manresa, l’ICUB, els museus de Reus, Mataró, Valls, Granollers o Cervera i altres institucions públiques i privades del país. Mostra d’aquesta trobada volguda, necessària i buscada per trobar bona fi a un projecte museístic nacional fora de la capital.

Construir un museu amb una col·lecció de dipòsits, amb mig edifici disponible, però la voluntat de professionals i del sector pot semblar complicat. A banda d’algunes polèmiques generades pels elements moderns que s’han aplicat sobre l’antic col·legi i lluites internes entre sectaris de campanar, el projecte que mostra el museu va començar a gestar-se fa més de quatre anys —abans de la pandèmia.

Peces, edifici, projecte… elements que s’han acabat traduint amb una presentació museística amb àmbits temàtics. Els visitants inicien el seu recorregut pel primer pis del Museu del Barroc de Catalunya amb un espai audiovisual introductori vinculat a la passió del Barroc i la seva presència sobre una geografia i territori —dues coses que poden ser semblants, però no iguals— barrocs a Catalunya.

El gran primer àmbit del museu, titulat Uns Segles Daurats agrupa algunes de les millors firmes dels segles XVII i XVIII a banda de sumar obres fins ara inèdites i alguns dels grans tops del Barroc nostrat. En paral·lel va desenvolupant-se en un passadís lateral un espai dedicat i batejat Artesans i artistes. Desembocant tots dos al Teatre diví. Àmbit amb un joc de llum que juga sobre els relleus, columnes, talles i altres elements del retaule del Roser de sant Pere Màrtir de Manresa, realitzat per Joan Grau.

Fent d’enllaç entre la zona dedicada als artesans i el retaule barroc apareix un dels elements més característics de l’espai, període i retaule: una columna salomònica. Exposada dins d’una mena de sagrari o caixa calidoscòpica, la coloma mostra les seves dues cares. La primera policromada i amb detalls vegetals i animals, l’altra, amagada, mostra la talla de fusta sense daurar.

Un llarg passadís -recordem que el col·legi traça les seves plantes al voltant de les galeries d’un gran pati- acull La força de la representació i En moltes ocasions i de moltes maneres… on s’invita el visitant a aixecar el cap i conèixer alguns dels recursos audiovisuals que s’han escampat al llarg de les sales. En aquest àmbit al sostre ens presenta un conjunt de les millors voltes pintades del país —des de Tortosa a Girona. Semblant és la sensació que provoca el cul-de-sac de la galeria. On rebem la mira de personatges sants i santes que ens observen i observem amb una selecció de retrats reals combinats amb un gran grup de talles religioses.

Unes grans portes seccionen la paret que ens separa d’un gran espai destinat als Vèrtex i Escenaris del Barroc. Aquesta sala —una sola sala— s’acaba transmutant en un altre espai al llarg de la visita, però anem a pams. Unes peces fora de les parets —entre elles destaca un atlant d’alabastre procedent de Poblet, una arpa del Museu de la Música de Barcelona o una consola del taller dels Morató de Solsona— s’interposen davant unes parets farcides d’obres de tota mena. Vistes manresanes, quadres d’interiors, panys de parets, natures mortes o retrats que de cop i volta desapareixen sota unes grans pantalles que ens presenten els espais on el Barroc va viure, i encara viu, a Catalunya. Peces a sala combinades amb música, locucions i grans imatges ens situen en un sol espai i temps.

Val la pena aturar-se no només en aquest audiovisual sinó que totes les pantalles, sons, llums i elements audiovisuals, més enllà de les obres i peces originals, per contemplar allò d’un temps i allò del nostre temps. Un diàleg tecnològic amb tot allò hi ha dins el Museu del Barroc de Catalunya i tot el Barroc de fora.

De tornada a l’entrada, els visitants trobaran de cara, com a l’altre cul-de-sac, peces trinxades, escapçades, a mitges, o directament, destrossades. Aquest cementiri d’obres d’art esdevé record de la destrucció del Barroc i l’esperança de la seva salvaguarda. On molts jugaren el coll per deixar-nos, a nosaltres i les futures generacions, restes del nostre passat daurat.

Així, des de Manresa al Bages podem arribar a tota la geografia barroca i descobrir-nos, fora de Barcelona i una vegada més, com aquella nació Barroca que som.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close