És segurament la imatge de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), la que identifica en l’actualitat la ciutat de València davant el turisme, però no descobrirem res nou al lector quan afirmem que aquest complex arquitectònic ha estat un dels punts calents de la corrupció política valenciana dels últims anys. La CAC ideada per Santiago Calatrava ha estat durant anys el centre de la controvèrsia política valenciana, pels sobrecostos i els dèficits que les arquitectures anaven mostrant any rere any. Malgrat tot, més de vint anys després de la seua inauguració, el complex va reconciliant-se amb les valencianes i els valencians que veiem com amb els esforços conjunts de l’administració, entitats privades i associacions es va dotant la Ciutat d’una coherència en el funcionament i ús dels espais.
Una percepció que va millorar notablement quan fa cosa de 2 anys la Generalitat Valenciana i al Fundació Bancària La Caixa anunciaven que l’últim edifici en desús de la Ciutat, l’Àgora, seria el lloc escollit per al nou CaixaFòrum València. València i l’Àgora, serien el lloc on la Fundació La Caixa ubicaria un nou Caixa Fòrum -el nové de la Fundació- que ja té seus a Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Palma, Tarragona i Lleida, amb un notable èxit de crítica i públic en les propostes expositives i culturals que porten a terme.
Malgrat que les obres s’han vist endarrerides a causa de tràmits administratius i les obres de condicionament que s’han hagut de realitzar en l’arquitectura de Calatrava, la Fundació La Caixa ha anunciat aquesta darrera setmana que les obres del CaixaFòrum s’iniciaran definitivament la primera setmana de març. Unes obres que es preveu tinguen una durada de dos anys, en les que la Fundació invertirà 19 milions d’euros per reconvertir l’espai i posar-lo al servei de la cultura.
Serà doncs a finals de l’any 2022 quan gaudirem del projecte amb el qual CaixaFòrum València pretén convertir-se en un nou referent cultural de la ciutat i que serà també un nou referent arquitectònic valencià. La Fundació La Caixa va escollir per a València el projecte arquitectònic de l’estudi Cloud9, dirigit per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968), responsable de projectes com el Bulli Lab, la reforma de l’aquari de Nova York, o l’edifici del MediaTIC (Barcelona), nomenat millor edifici del món en 2011. Ruiz-Geli i el seu estudi treballen des de la vinculació de l’arquitectura i l’art, els processos digitals i el desenvolupament material de la tecnologia. Expert en arquitectura per fer front al canvi climàtic amb el projecte del CaixaFòrum València, Ruiz-Geli, posa l’arquitectura i els materials sostenibles al servei del programa que ha de contenir l’espai.
El repte de Cloud9, expliquen des de l’estudi, fou crear un projecte arquitectònic de referència que coexistira amb l’edifici de Calatrava des del respecte i potenciant l’ús de l’espai, pel que la intervenció dins aquesta “gran balena buida” amb la que comparen l’edifici, es caracteritza per la seua lleugeresa i empatia front l’arquitectura preexistent. Un diàleg que trobem també en els edificis dels altres dos CaixaFòrums amb què la Fundació La Caixa compara el projecte de València, els de Madrid i Barcelona, on l’arquitectura de la Central elèctrica Mediodia i la Fàbrica de filats i teixits Casarramona –respectivament-, conviuen amb les intervencions que han adaptat els seus espais als usos culturals.
El nou CaixaFòrum València comptarà amb una superfície total de 6500 m², una superfície que es repartirà en una sèrie de ‘cèl·lules vives’ que responen als usos de l’edifici: dues grans sales d’exposicions, un auditori amb capacitat per a 300 persones, dues aules polivalents, espai familiar i educatiu, llibreria i restaurant a més dels espais administratius i tècnics habituals en aquest tipus de centres.
La part central de l’edifici de l’àgora està reservat per a dues sales d’exposicions, dalt les quals s’ubicarà l’espai familiar i educatiu CaixaFòrum Família, com una manera més de demostrar com d’estretament vinculats estan per a la Fundació La Caixa art, educació i acció social. Unes sales d’exposició que tenen a més una altra forta funció simbòlica en l’edifici, ja que els seus murs configuraran una gran graderia amb l’objectiu que siguen aquests murs els protagonistes d’un doble diàleg, el de l’art de l’interior de les sales i el de les converses de les graderies de la plaça pública.
L’Àgora serà, ara sí, una gran superfície oberta al diàleg i l’activitat cultural, amb exposicions d’art, cicles de conferències, concerts i espectacles, jornades socials, tallers educatius i activitats per a la gent gran. Un projecte que s’inicia amb el compromís anual de 5 milions d’euros per mantenir les instal·lacions, la programació i el funcionament d’un espai, amb el que la Fundació La Caixa incrementarà exponencialment el seu compromís amb València i la resta del territori valencià, on en els últims anys ha augmentat de forma notable la seua acció cultural amb exposicions a localitats com Requena, Alzira, Gandia, Benidorm o Torrevella o l’actual Mira’m. Retrats i altres ficcions en la Col·lecció La Caixa d’Art Contemporani que es pot visitar fins al 24 de maig al MACA d’Alacant.
Amb aquest projecte que tot just es comença a executar, la ciutat de València comptarà amb un nou focus des del que es propaguen les ‘cèl·lules vives’ ideades per Cloud9 i avalades per la Fundació La Caixa. Un nou ecosistema cultural per a la ciutat, que propiciarà nous teixits entre els espais del Caixa Fòrum València i la CAC, uns teixits que contagien tota València i connecten València amb tot l’Estat. Un espai viu al servei de les persones, on la cultura serà una eina de cohesió i integració social.
