General / Patrimoni

Com es trien les commemoracions oficials i les seves polèmiques?

Les commemoracions anuals del Govern de la Generalitat de Catalunya sempre, des dels primers anys oficials, són motiu de polèmica —en un país polemista—, debat i discussió. Un bon exemple és, ja que el celebrem aquest 2022, la commemoració dels cent anys del naixement de Guillem Viladot. 

Uns actes que van deixar-se al marge de la commemoració oficial del govern, però que gràcies a la pressió popular, la cohesió de les comarques i gent de Lleida a més, òbviament, la bona gestió i ganes de treballar de la Fundació Viladot d’Agramunt —especialment el seu director, en Pau Minguet— és una de les commemoracions memorables i exemplars del país. 

Aquest 2023, que més avall repassarem, han quedat fora de les commemoracions anuals del govern celebracions com les dels cent anys del naixement de Maria Girona i Ràfols-Casamada o els 150 de la mort de Josep Pous i Pagès. 

A hores d’ara, estic segur que molts dels lectors d’aquest article s’estan preguntant com carai s’arriba a declarar una celebració o aniversari com a commemoració anuals i oficials del govern. Doncs a diferència del que pot semblar, actualment el responsable és el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. 

La web del Departament destinada a aquesta funció ens resa que “El Govern de la Generalitat de Catalunya commemora anualment esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests fets i persones rellevants que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Cada any la Comissió de Commemoracions eleva al Govern per a la seva aprovació la proposta d’esdeveniments i personalitats, motiu de commemoració.”

Aquí ens apareix la Comissió de Commemoracions. Un òrgan col·legiat, que segons el Decret 270/2016, de 12 de juliol, de la política commemorativa del Govern de la Generalitat i de la Comissió de Commemoracions, “adscrita a la Secretaria General del Departament de la Presidència, és l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, amb els objectius, la composició i el règim jurídic previstos.”

Formada pel president del govern, un representant de cada departament i “Vuit persones expertes a títol individual o bé en representació d’una institució o entitat de reconegut prestigi”, a més d’un secretari —càrrec que exerceix “una persona responsable del Gabinet Tècnic del Departament de la Presidència, que assisteix a les sessions amb veu i sense vot”. 

A més de què i qui en forma part, també és interessant conèixer les funcions de la Comissió de Commemoracions, recollides en el mateix decret. Començant per “impulsar la realització de commemoracions anuals d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, d’especial rellevància en la història de Catalunya.” Seguint amb la proposta anual “al Govern, per a la seva aprovació, la relació dels esdeveniments i de les personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat. Aquesta proposta és elevada al Govern per la persona titular del departament d’adscripció de la Comissió de Commemoracions.” Òbviament, també la Comissió ha d‘”elaborar la memòria d’activitats desenvolupades per recuperar i difondre la memòria dels esdeveniments i personalitats commemorats i fer-ne l’avaluació corresponent.” Per finalment “vetllar per la representació paritària de dones i homes en les candidatures que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat.”

Resumint, un cop a l’any —com a mínim— la comissió proposa i el consell de govern de la Generalitat de Catalunya declara o no la commemoració oficial anual. Malgrat que les d’aquest pròxim 2023 n’hagi deixat algunes fora, potser encara en pot incloure uns altres o no. 

Després d’aquest treball de síntesi d’un decret del 2016, arriba l’hora de repassar algunes de les commemoracions —serà la paraula més llarga i repetida en aquest article— oficial governamentals del 2023 a Catalunya. Però abans les dades: 15 commemoracions oficials, aniversaris i celebracions que van dels 50 als 900 anys, 7 dones, 7 homes i dues esglésies. Amb una concentració enormement alta a la demarcació de Barcelona i la típica xavalla per les altres tres demarcacions. 

Joan Oró, Alícia de la Rocha, Victòria dels Àngels, Consol Pastor, Balbina Pi, Fabià Estapé, Rosa Sensat, Tecla Sala, Josep Vallverdú… són alguns dels noms que ens sonaran aquest 2023. Però pels amants de les arts plàstiques i l’arquitectura —i segurament dels homenatjats que més beuen a banda d’altres personatges, ja que tenen fundacions o entitats que responen a la seva obra— Domènech i Montaner i Antoni Tàpies. 

Retrat de Domènech i Montaner per Ramon Casas. MNAC

L’anunci d’aquesta darrera celebració, de l’artista informalista, ha coincidit -temporalment- amb la convocatòria del concurs per a la direcció de la Fundació Tàpies de Barcelona. Una oferta que compta amb l’afegit a les bases d’incorporar-se “de manera immediata” a les funcions de direcció. Fet que s’ha precipitat amb la commemoració i l’activitat mateixa del centre del carrer Aragó. 

Per acabar, les dues festivitats més allunyades en el temps a nosaltres són les del rector de Vallfogona i els nou-cents anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll. Dues commemoracions que tenen en comú la voluntat de traçar vincles entre el territori. No aquell territori que vol dir fora de Barcelona sinó el que connecta la Baixa Segarra amb l’Urgell o Girona i el Pirineu. En definitiva, celebrar la història i el passat del país, del nostre país.

Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, on exercí de rector el Rector de Vallfogona. Wikicommons
Imatge de St. Climent de Taüll. Wikicommons
Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close