General / Llibres

Cristal·litzacions

Aquest article no presenta com a finalitat aprofundir en el moviment surrealista que ja ha estat extensament analitzat, sinó aproximar-nos a l’essència de com Breton es topa amb el moviment interiorment, el reconeix i el dota d’una veu pròpia, així com de la seva concepció de la bellesa a través de L’Amour fou (1937). Obra que se’ns presenta com una mescla de crònica, assaig i prosa poètica dividida en set capítols en què l’associació i les correspondències atzaroses i passionals constitueixen el seu eix vertebrador.

Perquè mai no s’acabarà amb la sensació, l’única bellesa serà convulsiva.

En L’Amour fou, a través del concepte d’analogia es tendeix a dilucidar i fer valdre la veritable vida absent. Absència que, lluny de designar un món ocult, permet l’aflorament d’una realitat no descoberta encara i visible gràcies a la imaginació. Una provocació de l’atzar que es tradueix en la cerca de l’adveniment, diguem-li bellesa, amor o el fet meravellós.

És per això que la bellesa convulsiva també serà eròtic-velada, explosiva-fixa, màgica-circumstancial o no serà. Això és, la bellesa de l’encontre fortuït entre una causalitat externa i una finalitat interna, l’encontre genuí. Una bellesa que no pot dependre sinó del sentiment punyent de la cosa revelada.

En la cosmogonia bretoniana, són les cristal·litzacions i petrificacions les que actuen com a reactius imaginaris o encontres fortuïts entre la voluntat exterior de la naturalesa i la inclinació interior que es descobreix, precisament, en el moment de la troballa. I és just en el moment de la troballa quan irromp el fulgor de la bellesa com a adveniment, l’etern i l’instant concentrant-se allà mateix. Així doncs, per a Breton, el cristall en la seva perfecta expressió com a representació de l’acció espontània és tota una apologia a la creació. És en aquest punt on concebo el surrealisme, més que com una estètica, com una forma de pensament i coneixement subversiva, com una poètica i una forma de relació amb el món basada en la revelació i allunyada de qualsevol indici de politització. Com el deliri de la presència absoluta o la idea del desig com a únic rigor que l’home hauria de conèixer la continuïtat perfecta entre la cosa velada i desvelada, la reconciliació entre la realitat i el desig o la conciliació entre la necessitat natural i la necessitat humana en la seva mesura exacta.

André Breton i Jacqueline Lamba (1936).

Amb tot això, no puc deixar de mencionar la persona a la qual va pràcticament dedicada l’obra, i aquesta és la pintora surrealista Jacqueline Lambda, dona de l’autor i mare d’Aube, a qui Breton dirigeix l’última i tendríssima sentència del llibre: “Et desitjo que siguis bojament estimada”.

La parella viu una història d’amor apassionada, en la qual no només hi ha lloc per a la meravella sinó també per a la cruesa de la realitat. Malgrat l’estima, Jacqueline es resigna a adoptar el paper passiu de musa del poeta, de dona-nena a l’ombra del gran pare del surrealisme. Ella defensa el camí de la seva pròpia recerca com a pintora i creadora. I això li val un èxit relatiu amb obres com Ruisseau (1971), Ciel Coloré Nuages (1975), Paysage Simiane (1967), etc. a costa de dos matrimonis i un final envoltada d’art i solitud.

“Dessin pour la vie” (1942), de Jacqueline Lamba.

Més enllà de funcionar com a gran obra surrealista, L’Amour fou és un crit a la gran capacitat d’amor i al poder d’estima envers la grandesa i el que la vida té de meravellós, que presenta l’home en tant que subjecte mogut únicament pel desig genuí i l’espontaneïtat. Un crit com una fulguració vítria en un món prostituït per la raó i el pensament hermètic.

Carla Marco Sellés
Escriptora, poeta i metgessa. Actualment centrada en l’exploració de la teoria psicoanalítica, crítica d’art i literària. Compagina l’escriptura amb la creació artística. Ha publicat els llibres de poemes Utøya (Editorial Fonoll, 2022) i øculta Mel (Viena edicions, 2022).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close