La pandèmia de la COVID-19 ha estat un autèntic trasbals per als diferents sectors culturals, la qual cosa ha suposat ploure sobre mullat atesa la precarietat que pateix aquest àmbit econòmic. Amb l’objectiu que la cultura, com a bé essencial per al benestar de les persones, siga un dels motors de la recuperació econòmica valenciana, el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, ha presentat aquest dimarts el pla estratègic «Cultura per a la recuperació». El document, entre altres mesures, aposta per la creació del laboratori valencià de cooperació cultural, dotar de formació als agents culturals públics i privats, reconfigurar les ajudes emprant fórmules europees o engegar una plataforma per a la internacionalització dels diferents actors de l’univers cultural.
La crisi sanitària del coronavirus ha provocat un sotrac de dimensions inimaginables. L’aturada de l’economia amb el confinament domiciliari per evitar un descontrol encara més gran de la COVID-19 va ferir pràcticament de mort alguns sectors de l’economia nostrada. Tot i aconseguir una revitalització de la seua concepció com a dret bàsic de les persones, la cultura ha estat un dels àmbits més damnificats. A la precarietat que sovint caracteritzava les seues estructures financeres, va sumar-se un cop víric que, de sobte, impedia l’activitat cultural quotidiana. Les sales de música, els cinemes, els teatres i altres contenidors culturals van romandre tancats. La cultura, a través de les noves ferramentes digitals, va experimentar una revifada, però rarament va traslladar-se l’augment del consum a la butxaca dels creadors.
Amb l’objectiu de convertir un sector afeblit econòmicament com la cultura en motor de la recuperació valenciana, el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís, ha presentat aquest dimarts al Palau de les Arts, i sota l’atenta mirada dels diferents agents del divers món cultural, el pla estratègic per al bienni 2021-2023 «Cultura per a la recuperació». Confeccionat per un grup d’especialistes en polítiques públiques, el qual està encapçalat per l’economista Ramon Marrades, el full de ruta, en paraules de Marzà, «concep la cultura com a un element fonamental de la transformació social, econòmica i territorial, perquè la cultura no és un punt i a part aïllat del tot el que ens envolta, sinó un bé essencial per a la salut i el benestar de les persones». «Tenim la ferma convicció que la cultura és part important de la solució a les seqüeles econòmiques i socials que ha generat la COVID-19», ha complementat. El full de ruta és una continuació «ambiciosa» de l’anterior «Fes Cultura», així com «ha incorporat les propostes i demandes dels agents culturals».
En aquest document estratègic, de fet, es parteix de la realitat que ha deixat la crisi sanitària del coronavirus, la qual, a parer dels autors, «va generar una situació agitada en què s’evidenciaren les debilitats estructurals del sector de la cultural». «L’entramat cultural valencià va anar fent-se més fràgil des de la crisi del 2008, de manera paral·lela a la reducció dels pressupostos de les administracions públiques i la gradual caiguda de la despesa privada en cultura. Quan en els últims anys començava a recuperar-se certa dinàmica ascendent, l’impacte de la COVID-19 ha afectat amb particular intensitat les activitats culturals i creatives», exposen, tot i que remarquen: «De manera complementària, en aquesta agitació es van activar debats i experiències que van posar de manifest la capacitat del sector cultural per autotransformar-se i encara més important, per donar peu a transformacions més enllà de si mateix».
«Els sectors culturals i creatius són diversos i, en conseqüència, van encaixar l’impacte de la irrupció de la COVID-19 de manera desigual. Per diferents raons, els agents més fràgils van fer gala d’uns nivells de resiliència i d’inventiva que, en bona part, se sostenen en la precarietat i que difícilment es poden sostenir en el temps», radiografien, per determinar sobre com va afectar l’acceleració de la digitalització de la cultura: «Els avanços van incloure aspectes de valor, però la celeritat amb la qual es van realitzar també va provocar que es desatengueren qüestions fonamentals i es trobara a faltar assistència i tutela. Des del punt de vista del sector cultural, es van mobilitzar una enorme quantitat d’energia que, per l’absència de suport, de vegades, ha acabat malbaratada i convertida en frustració».

Mentre la cultura experimentava una digitalització forçadament ràpida i buscava resistir el vendaval econòmic de la COVID-19, l’emergència sanitària va comportar, segons el full de ruta, que «la reivindicació de la rellevància social de la cultura i la creativitat servira per fer valdre les connexions amb altres àmbits com ara l’educació, la salut i les cures». «Al mateix temps, a causa de la urgència i l’excitació, la defensa de la cultura es va deixar dur per una dinàmica ràpida i reactiva», observen. A partir d’aquesta panoràmica del sector cultural que ens ha deixat l’encara persistent crisi del coronavirus, centren l’actuació en tres eixos, com ara la salut i el benestar. L’objectiu, en aquest apartat, és «identificar, catalogar, visibilitzar, promoure i donar suport, en col·laboració amb les institucions sanitàries i educatives, 50 iniciatives de diverses escales que tinguen com a pràctica l’ús d’experiències culturals amb l’objectiu de millora del benestar de la població». O dit en altres termes: obrir nous nínxols de mercat perquè s’amplien els horitzons dels sectors culturals amb l’aportació de benestar, salut i felicitat als valencians.
L’altre pilar sobre el qual pivota aquest document estratègic és la inclusió. La meta és, segons descriuen els especialistes en polítiques públiques que l’han confeccionat, «la reducció a la meitat de les bretxes detectades en l’àmbit de la participació, que se situen en les diferències de renda, salut, felicitat i posició en el mercat de treball». També, dintre d’aquest apartat, s’incideix en la disminució de la bretxa de gènere i «en l’origen de la presentació i la reproducció de la creació cultural». El darrer fonament és la recuperació econòmica d’un sector absolutament trasbalsat per l’emergència sanitària i les restriccions associades. El propòsit és nítid: «Aconseguir les 80.000 persones ocupades en els sectors culturals i creatius en tot el territori valencià, amb l’increment associat en les dades d’ocupació i el PIB autonòmic».
Amb les premisses que és necessària una «optimització dels recursos disponibles», «l’increment de la competitivitat dels agents culturals» i la «densificació del teixit de mediació i suport», el document presentat per la Generalitat Valenciana contempla vuit accions bàsiques, les quals comporten, tal com han anunciat, «una reestructuració de les estructures de la conselleria». El full de ruta, no debades, fixa la creació del laboratori valencià de capil·laritat territorial i cooperació cultural, que tindrà com a objectius i funcions «incentivar la incorporació a la territorialitat de tots aquells agents culturals públics i privats», dinamitzar un instrument de nova creació per afavorir el diàleg de l’administració amb el sector denominat com a Mesa de la Cultura Valenciana, coordinar les accions arreu del País Valencià i les capitalitats culturals, així com «desenvolupar un pla de creació d’audiències i nous públics», «establir un espai de reflexió entre professionals de la gestió cultural, agents del sector i la ciutadania», o la confecció «d’un pla quadriennal de reciclatge i actualització professional per als diferents sectors creatius».
Com a complement d’aquest pla que atorgarà un aprenentatge als actors del món cultural valencià, s’aposta per l’impuls d’un pla de foment de la formació a agents culturals públics i privats. «Assolir que almenys 80 agents i operadors culturals passen anualment per processos de formació cofinançats pel pla», «incentivar l’oferta formativa per a l’actualització dels coneixements necessaris perquè la medicació cultural afronte els nous reptes socials» i «millorar la qualificació de l’ecosistema de medicació cultural valencià» són les metes fixades amb aquesta línia d’actuació.
L’educació està present al pla també l’impuls de residències creatives en centres d’ensenyament, les quals cerquen «actuar a favor de la capacitació cultural i creativa de la joventut», «promoure pràctiques culturals col·laboratives i connectades al seu context i convertir els agents creatius en activadors socials», «teixir vincles entre l’ecosistema cultural i l’educatiu», «donar visibilitat pública a la producció artística i cultural gràcies al caràcter aglutinador dels adolescents», «introduir eines creatives i de pensament lateral en els processos d’ensenyament» i «activar dinàmiques culturals inclusives fonamentades en el reconeixement de la joventut com a un col·lectiu divers, actiu i amb desitjos expressius singulars». A l’aposta docent, se suma la creació d’una plataforma d’internacionalització, amb la qual es pretén obtenir que «en el període 2021-2023 es presenten a convocatòries europees o d’altres internacionals amb característiques semblants entre 20 i 30 agents culturals». Es fixen, de fet, una taxa d’èxit d’almenys del 10% dels projectes presentats a finançar.

Aquest pla estratègic, però, incorpora una voluntat de canvi amb la reconfiguració del sistema d’ajudes al sector cultural. Amb la idea d’apropar-les al modus operandi europeu, segons ha expressat Marrades, es marquen tres tipus de convocatòries: «aquelles orientades a projectes amb voluntat de consolidar les estructures empresarials i garantir la professionalització, la internacionalització i viabilitat dels processos de producció i distribució de béns i serveis culturals entre indústries culturals»; unes segones destinades «a consolidar processos de creació i producció que, tot i que atents a la viabilitat de la seua explotació comercial, plantegen objectius relacionats amb l’experimentació i la innovació del sector creatiu i amb processos de treball més artesanals»; i ajudes de caràcter plurianual «a la dotació i manteniment d’infraestructures culturals orientades a companyies residents, productores o associacions professionals».
Les subvencions, al seu torn, es donaran a «consorcis d’agents diversos amb la voluntat d’articular projectes de caràcter plurianual, de 2 a 4 anys, integrals, que incorporen diverses parts de la cadena de valor». «Per exemple, per a les ajudes a la realització d’un llargmetratge es valorarà positivament un consorci amb festivals i exhibidors, compositors i músics, productores i guionistes que es poden presentar a una convocatòria conjunta per a la subvenció de les parts que els implica. Això agilitzaria els processos burocràtics i donaria una visió general del producte cultural en conjunt», argumenten. Es marquen com a meta aconseguir en el període 2021-2023 que almenys el 35% de les ajudes es vehiculen a través de la nova fórmula de convocatòria plurianual, no sectorial, sinó per projecte i orientada a empreses, així com a consorcis.
El document inclou un programa «director i multisectorial per consolidar i diversificar públics a partir de l’obtenció i anàlisi de dades d’impacte i participació cultural en la programació pública». O dit d’altra manera: es pretén a través d’una anàlisi dels públics culturals reorganitzar l’oferta cultural pública per ampliar el nombre de consumidors. Una auditoria i reformulació de la programació pública que estaria acompanyada del denominat «contracte amb la cultura». «Fins al moment les inversions en equipament han estat la part més important de la materialització i concentració de les polítiques culturals. Però nombrosos estudis i investigacions mostren que la inversió en persones i capacitats tenen un efecte més transformador i un impacte econòmic més significatiu. Proposem la contractació de 1.000 persones, durant un any, del món de l’activisme cultual, la creació, la didàctica o la mediació cultural per reforçar o densificar les estructures de mediació cultural», suggereixen.
La darrera línia del pla és l’impuls de nodes d’innovació cultural i creativa de referència autonòmica. Una idea amb desenvolupament de programa pilot que s’implementaria a la ciutat de l’artista fallera de València. L’objectiu és crear aquests espais «de certa envergadura perquè presten serveis i contribuïsquen a l’articulació de l’ecosistema cultural i creatiu valencià», «fomenten relacions de col·laboració i governança en l’ecosistema cultural», «aprofiten les oportunitats existents per a valorar singularitats territorials» i «convertir aquests entorns d’innovació en llocs oberts i amables que propicien un contacte estimulant entre la ciutadania i l’ecosistema cultural». És l’aposta de la Generalitat Valenciana botànica i, particularment, del conseller Marzà per transformar la cultura de sector precari a motor econòmic de la recuperació postpandèmica del País Valencià.