Mentre la pintura continua ben present als circuits de les galeries d’art internacional i va recuperant espai a les programacions dels centres i museus arreu del món, costa trobar a les institucions de titularitat pública de Palma propostes expositives de pintura i escultura actual. Però no a les prestigioses galeries d’art de la nostra ciutat, on podem continuar gaudint de tots els llenguatges artístics sense cap discriminació. És apreciable i fins i tot necessari conèixer projectes lligats a qüestions d’ordre social i a llenguatges artístics de l’àmbit de la creació expandida a les institucions públiques, però aquesta línia de programació no hauria d’excloure els projectes genuïns d’arts plàstiques en l’actualitat. Tanmateix, només cal mirar els catàlegs de les fires d’art per adonar-se que hi ha una demanda i un interès creixent pels treballs d’aquesta índole. És això el que han entès bona part dels espais públics dels centres culturals de la perifèria i altres de titularitat privada de Mallorca, com la Casa Museu Can Marqués i el Centre Cultural Andratx, als quals ens apropem avui per tal de polsar la naturalesa dels seus projectes.
Spring, From Abowe and Below i Machine Learning
Del 26.03 al 21.06.022
Centre Cultural Andratx
Carrer Estanyera, 2. Andratx (Mallorca)
Ubicada al bell mig del centre històric de Palma, el projecte museogràfic de la Casa Museu Can Marquès, va incorporar des del principi la presència de l’art actual amb les bucòliques fotografies de José Luis López Moral, que varen ocupar un espai propi a aquelles nobles sales vestides amb mobles artesans, fastuoses teles de seda, daurades cornucòpies i quadres d’època. Mecenes i col·leccionista d’art ella mateixa, i en paral·lel al desenvolupament del seu projecte d’interpretació de la vida privada, Nieves Barber va anar creant una singular col·lecció internacional amb obres d’artistes com Joana Vasconcelos, Joan Morey, Amparo Sard, Mateo Maté, Dionisio González, Pep Guerrero, Bàrbara Juan i molts altres. Igual que succeeix als palaus italians i francesos, les mostres temporals de Can Marquès fan palesa la riquesa del diàleg entre la història de la casa i l’art actual. Com a exemple, les col·lectives de les galeries Luis 21 i Esther Schipper, la individual de Sidival Fila i la més recent de Marta Blasco.
Amb un conjunt d’onze dibuixos i pintures de divers format damunt fusta, l’artista valenciana que va renovar les iconografies d’Ofèlia i la Sibil·la, ha reinterpretat la imatge clàssica de Medusa, representant-la com una dona prometèica, poderosa i, alhora, vulnerable i que, segons Blasco “transita lliurement els temps ballant entre serps”. Meduses i gorgònies conviuen amb les excepcionals obres dedicades a la temàtica naturalista del gira-sol, una referència directa tant a la paradigmàtica obra del “maleït” pintor Vincent van Gogh com a la mateixa dificultat que suposa continuar pintant amb mestria avui.
Donant bona mostra de la seva reconeguda destresa dibuixant, Blasco reaparegué a l’escena mallorquina amb obres pictòriques de colpidora emotivitat que no sols paguen el tribut del seu referent classicista, sinó que han integrat les lliçons de la il·lustració contemporània i el concepte cinematogràfic del pla. Cal destacar les “cruixes” obertes en algunes de les pintures de l’artista, que enllacen amb la seva premiada sèrie de “Papers Trencats” i que, emplenades amb pa d’or, remeten a la tècnica japonesa del kintsugi, a la seva qualitat metafòrica per “curar ferides” i obrir-se a “la llum interior” de la matèria, parlant-nos implícitament de la capacitat curativa de la pintura.
I si parlem de pintura actual res millor que visitar el Centre Cultural Andratx dirigit per Patricia Asbaek. Amb vincles familiars amb la galeria danesa Martin Asbaek de Copenhaguen, és aquest un imponent equipament cultural de titularitat privada que afavoreix la difusió de les pràctiques artístiques en l’àmbit internacional i du a terme un interessant programa d’artistes en residència que nodreix les exposicions temporals i amplia el fons internacional de la col·lecció del CCA. Cal assenyalar que és aquest un equipament de l’abast i prestigi propi d’un gran centre d’art europeu i que, en consonància, seva la trajectòria inclou propostes internacionals tan excepcionals com la mostra de caràcter històric “Insights. Art de la Col·lecció del National Bank”, que va arribar a Mallorca el setembre passat gràcies al patrocini de la Stiftung für Kunst und Kultur de Bonn. Poques vegades hem tingut l’ocasió de veure a l’illa una representació tan àmplia i rellevant de la pintura i l’escultura internacional com amb aquesta gran exposició que comptava amb més de noranta obres de grans artistes com Joseph Beuys, Stephan Balkenol, Tony Cragg, Katharina Grosse, Markus Lüppetz, Peter Doig i, entre molts altres, Jörg Immendorf.
A més dels milers de metres quadrats a la Kunsthalle i la Galeria, el CCA disposa també de petites sales per a mostres individuals, com “From Abowe and Below”, primera individual a Espanya d’Andrew Jilka (Nova York, 1986). La seva obra és una psicodèlica amalgama de repetitives imatges i patrons visuals que extreu tant de llibres infantils i d’il·lustració com d’altres obres d’art, produint una hipnòtica i tensa il·lusió òptica. A més, el Centre acull a l’Espai els melancòlics i intimistes paisatges nòrdics del reputat artista danès Brent Holstein i “Machine Learning”, instal·lació de l’artista resident a Paris Samuel Boutruche, cofundador del col·lectiu KOLKOZ, que treballa en la tecnologia amb referències al Pop.
En l’actualitat i fins a finals del mes de juny, la Kunsthalle acull una mostra temporal íntegrament dedicada a la creació plàstica recent, amb obres dels artistes residents i del fons de la col·lecció de la família Asbaek. Comissariada per Jackie Herbst, és representativa de les recerques de nombrosos artistes actuals que continuen transitant els camins de la matèria i les obres dels quals exemplifiquen la força, vitalitat i diversitat dels llenguatges plàstics un gran nombre d’artistes de diverses nacionalitats, entre els quals es troben els noms de Carlos Irijalba, Antonio Ballester, Guillermo Mora, Victòria Marqués o Pepa Prieto.
La conclusió que produeix l’observació conjunta de les 111 peces exposades és l’harmoniosa convivència dels nombrosos estils, tècniques, suports, materials i formats de la pintura actual. Malgrat els vincles amb moviments i tendències anteriors, els artistes que continuen treballant en els àmbits de les arts plàstiques ho fan d’acord amb les seves pròpies preferències, sense complexos, amb propostes classicistes o minimalistes, abstractes, figuratives o híbrides, amb satisfeta exuberància o concreció formal, en grans cicles o petites sèries d’obres, exacerbant el color i amb materials industrials o artesanals… és a dir trencant límits i etiquetes. Pintura és avui les obres de paper tenyit i cosits amb grapes de Guillermo Mora, les composicions fetes amb llanes naturals tenyides de Julie Laenkholm o les formes geomètriques de laca damunt vidre de Matthias Bitzer.
I és més que segur que si l’ambiciós projecte del Centre Cultural Andratx ha subsistit durant més de vint anys amb recursos propis, una de les raons principals és la seva ferma aposta per una programació internacional que, si bé ha estat principalment enfocada en la pintura, sempre ha ofert un lloc al vídeo, la instal·lació i totes les pràctiques mixtes de l’art actual. És així com l’illa de Mallorca gaudeix aquí d’un equipament privilegiat on polsar la creació contemporània, amb propostes multidisciplinàries que enceten un intens diàleg creatiu entre si. Un diàleg en el qual la pintura encara representen aquella contemplació íntima, específica, tàctil i directa a la qual s’apliquen tots els sentits.
ENGLISH TRANSLATION
The place of painting at the Centre Cultural Andratx
While painting is still very much present in the circuits of international art galleries and is regaining space in the programs of centers and museums of the world, it’s rare to find in the publicly owned institutions of Palma proposals for exhibitions of current painting and sculpture. But not in the prestigious art galleries of our city, where we can continue to enjoy all artistic languages without any discrimination. It is rewarding and even necessary to be able to watch projects related to social and artistic language issues in the expanded field of creation in public institutions. However, this line of programming should not exclude genuine fine arts projects in the present. However, one only has to look at the catalogs of art fairs to realize that there is a growing demand and interest in such works. Many of the public spaces of the cultural centers of the periphery and others privately owned in Mallorca have understood it, such as the Museum House Can Marqués and the Center Cultural Andratx, which we approach today to touch the nature of their projects.
Located in the heart of the historic center of Palma, from the beginning of its project, Can Marqués incorporated contemporary art. At first, José Luis López Moral bucolic and romantic photographs occupied a space of their noble rooms decorated with the older paintings and dressed in artisan furniture, lavish silk fabrics, and, gild cornucopias. Patron and art collector herself, and in parallel with the development of her project of interpretation of private life, Nieves Barber was creating a unique international collection with works by artists such as Joana Vasconcelos, Joan Morey, Amparo Sard, Mateo Maté, Dionisio González, Pep Guerrero and Barbara Juan, among others. As it happens in the Italian and French palaces, the temporary exhibitions at Can Marqués show the richness of the dialogue between the house and contemporary art, as proved the group shows of Louis 21 and Esther Schipper Galleries, the solo of Sidival Fila and the most recent one of Marta Blasco.
The artist who renewed the iconographies of Ophelia and the Sibyl has reinterpreted the classic image of Medusa, representing her as a powerful and vulnerable woman that, according to Blasco, “moves time freely dancing between snakes.” In addition to the works dedicated to Medusa and Gorgona, the set of eleven drawings and paintings on wood included outstanding pieces devoted to the naturalistic theme of the Sunflower. Is this a direct reference to the paradigmatic work of the “damn” painter Vincent van Gogh and, possibly, to the difficulty of continuing painting masterfully.
XXXX Good examples of Blasco’s renowned drawing skills, she reappeared in the Mallorcan scene with pictorial works of striking emotion that paid tribute to the classicist reference and embodied the lessons of contemporary illustration and the cinematic concept. Several cracks cross the wooden surfaces of some paintings, which link these new pieces with her awarded former series of Broken Papers. Most interesting is that these golden-fill cracks refer to the Japanese technique of the kintsugi and the metaphoric quality of healing wounds and opening to the matter inner light, implicitly speaking to us of the healing capacity of painting.
And if we talk about the state of current paintings, there is nothing better than visiting the Andratx Cultural Center run by Patricia Asbaek. With family ties to the Danish Martin Asbaek Gallery in Copenhagen, this is an imposing privately owned cultural facility that promotes the dissemination of international artistic practices and carries out a remarkable program of artists in residence that feeds the exhibitions and expands the collection of the CCA collection. We should appreciate that the CCA is an institution similar to the scope and prestige of a great European art center. Thus, the trajectory of the CCA includes such exceptional international proposals as the historical exhibition “Insights. Art from the National Bank Collection”, which arrived in Mallorca last September thanks to the sponsorship of the Stiftung für Kunst und Kultur in Bonn.
There have been few opportunities in Mallorca to visit and discover such a relevant representation of international painting and sculpture as that one provided by this exceptional exhibition. It featured more than ninety works by great artists such as Joseph Beuys, Stephan Balkenol, Tony Cragg, Katharina Grosse, Markus Lüppetz, Peter Doig, and among many others, Jörg Immendorf.
In addition to thousands of square meters available at the Kunsthalle and the Gallery, the CCA also has small rooms for individual exhibitions, such as the first solo show in Spain by Andrew Jilka (New York, 1986). His work is a psychedelic amalgam of repetitive images and visual patterns drawn from illustrated books of children and others, including from works of art, producing a hypnotic and tense optical illusion. In addition, the CCA hosts the melancholy and intimate Nordic landscapes of the renowned Danish artist Brent Holstein and the installation “Machine Learning” by Paris-based artist Samuel Boutruche, co-founder of the KOLKOZ collective, which works in technology with references to Pop.
From now until the end of June, the Kunsthalle is hosting a temporary exhibition dedicated entirely to recent art creation, with works by resident artists and from the collection of the Asbaek family. Curated by Jackie Herbst, it is representative of the research of many contemporary artists who continue to travel the paths of matter and whose works exemplify the strength, vitality and diversity of the visual languages of a large number of artists of various nationalities, including are the names of Carlos Irijalba, Antonio Ballester, Guillermo Mora, Victoria Marqués and Pepa Prieto.
The conclusion of the joint observation of the 111 pieces on display is the harmonious coexistence of the many styles, techniques, supports, materials and formats of contemporary painting. Despite the links with previous movements and trends, the artists who continue to work in the fields of fine arts do so according to their preferences, without complexes, with classicist or minimalist proposals, abstract, figurative or hybrid, with satisfied exuberance or formal concretion, in large cycles or small series of works, exacerbating the color and with industrial or artisanal materials … that is to say, breaking limits and labels. Painting today is the works of paper dyed and sewn with staples by Guillermo Mora, the compositions made of natural wool dyed by Julie Laenkholm or the geometric shapes of lacquer on glass by Matthias Bitzer.
The ambitious project of the Andratx Cultural Center has survived for more than twenty years with its resources. Among the main reasons for this success is their firm commitment to international programming. While the main focus of the CCA program has been on painting, they have always offered a place for video, installation, and all the mixed practices of contemporary art. Due to their serious commitment, the island of Mallorca enjoys a privileged facility to see multidisciplinary proposals from a wide contemporary art scene, with all sorts of works that develop an intense creative relationship with each other. A dialogue in which the painting still represents that intimate, specific, tactile, and direct contemplation to which all the senses are applied.
