El museu de numismàtica de la capital nord-catalana és el fruit del treball de Joseph Puig, col·leccionista de monedes i medalles dels Països Catalans. El museu se situa a la Vil·la dels Til·lers, amb un estil arquitectònic interessant i amb una escultura ben particular a l’entrada: una representació íntegra de Catalunya, incloent-hi també la Catalunya del Nord.
Situada al número 42 de l’avinguda de la Gran Bretanya de Perpinyà, prop de l’estació ferroviària, aquesta finca no passa desapercebuda: la Vil·la dels Til·lers acull el museu de monedes i medalles Joseph Puig i la biblioteca Bernard Nicolau. A l’entrada del recinte hi trobem un petit aparcament per als treballadors, un jardí ben singular, l’edifici i una escultura que atrau la curiosa mirada dels visitants, i especialment dels catalans: envoltada d’un conjunt d’estrelles (que ens fan pensar a la Unió Europea), hi trobem representada Catalunya amb la Catalunya del Nord inclosa. En la petita placa de sota podem veure que és una obra de Jaume Juanola, anomenada Carta de Perpinyà. El mapa-escultura és impactant, potser és l’únic en un lloc públic, i més tenint en compte el lloc on el trobem, a França; habitualment trobem mapes del domini lingüístic, però no de la Catalunya íntegra.
La història d’aquest museu de numismàtica està lligada a la persona que en du el seu nom: Joseph Puig. Puig era un perpinyanès nascut el 1859 en una família modesta. Un dia, quan era petit, a la carretera de Canet, va trobar-se una moneda de Ramon Berenguer IV entre un camp de vinyes. Aquesta troballa va impactar el jove nord-català i va despertar en ell la passió per la numismàtica, dedicant-se tota la seva vida a col·leccionar monedes antigues. Es va casar amb una noia de família rica de Sant Llorenç de la Salanca, Marie Joséphine Baselice Tiné, i la família d’ella va concedir-li a Puig una sabateria a Perpinyà. Ell ven tot el contingut de la sabateria i es dedica a la merceria.
Després de veure que no obtenien suficients guanys a Perpinyà, la família Puig s’instal·la a París, on Joseph s’associa amb un ric mercer i acaba convertint-se en una persona coneguda i reputada, anant-se’n a Lille per treballar en una gran empresa de merceria. La seva col·lecció de monedes va augmentant a mesura que el seu èxit creix, aprofitant la seva estada a París per relacionar-se amb els col·leccionistes de monedes més coneguts i reputats del moment, i l’home torna de tant en tant a Perpinyà per deixar-hi les peces que va obtenint al llarg de la seva carrera.
Amb tota la fortuna que guanya gràcies als seus negocis, Joseph Puig compra terrenys a Perpinyà el 1895 i hi fa construir la Vil·la dels Til·lers. Destrossat per la mort del seu fill Paul el 1918 a la Primera Guerra Mundial, Puig s’instal·la a Perpinyà i es dedica a la seva col·lecció. El seu interès pel món català l’incita a col·leccionar tot de monedes, quadres, gravats, medalles i altres peces que provenen dels Països Catalans, especialment de Catalunya i el Rosselló. Per tal de mantenir segura la seva col·lecció i fer-la visible, Puig dona la seva col·lecció, així com tots els seus béns a la ciutat de Perpinyà, amb la condició d’exposar permanentment aquesta col·lecció a la Vil·la dels Til·lers.
La vil·la és construïda el 1907 per l’arquitecte danès Viggo Dorph-Petersen. També va confiar en l’arquitecte paisatgista Adolphe Raveau, que treballarà en col·laboració amb Dorph-Petersen. La casa en si, la vil·la, consta d’un equilibri i harmonia general que forma part de l’estil Art Nouveau, cuidant-ne els detalls. Pel que fa als jardins, Raveau els va organitzar en un disseny en forma de yin-yang, amb una petita bassa que es pot travessar gràcies a un petit pont japonès. La finca està envoltada de molts arbres i arbustos, especialment de pins i de til·lers. Es poden veure alguns bancs a la part exterior del jardí on els visitants es poden asseure a gaudir de les vistes i de la natura. Aquest espai tan particular i agradable és apreciat per tots els públics: tant gent jove, adults com gent gran visiten la Vil·la dels Til·lers per passar l’estona, treballar a la biblioteca, veure el museu o simplement contemplar els jardins.
El museu es va inaugurar oficialment el 1984. L’exposició permanent del museu consta de bona part de la col·lecció de Joseph Puig de monedes i medalles dels Països Catalans i fins i tot de l’època grega i romana. També es poden trobar altres monedes de França juntament amb explicacions històriques sobre alguns dissenys de les monedes i l’origen d’aquestes. Les monedes històriques estan classificades segons el seu territori i període històric. El personal del museu s’encarrega de fer una visita gratuïta i detallada del contingut de l’exposició permanent, precisant cada etapa històrica i com era la fabricació de les monedes d’aquell moment. A l’exposició permanent també podem trobar objectes d’en Paul Puig de la guerra.
A part de l’exposició permanent, actualment podem trobar una exposició temporal sobre les monedes dels diferents Estats europeus abans de l’aparició de l’Euro. L’exposició temporal canvia, normalment, cada any. L’entrada i la visita al museu són gratuïtes i les visites es fan en francès. A la planta baixa hi podem trobar la biblioteca Bernard Nicolau, concebuda inicialment com el Centre d’Animació i Cultura Catalana i que s’ha integrat molt bé dins d’aquest espai.
Puig i la seva col·lecció són com una mostra autèntica de la Catalunya del Nord: manté les arrels i pensa en una Catalunya conjunta malgrat viure immers en el món francès (com podem veure en els noms, la manca de presència de la llengua catalana en la col·lecció, l’arquitectura de la casa, entre d’altres). La seva incessant recerca de monedes i altres peces històriques que formen part del món català demostra que era un home conscient dels seus orígens, amb una voluntat final de mostrar al públic el seu treball i conscienciar els visitants de la relació entre Catalunya del Nord i Sud i la rica història de la Corona d’Aragó. En una societat on l’estat nació és una força indissoluble i on els habitants conceben la frontera com un límit estricte entre dues nacions, museus històrics com aquest recorden als seus visitants quina és la realitat dels territoris transfronterers.
