General / Opinió

Misèries, retorns i rialles: el recorregut cultural de l’any 2021

Semblava que sí, que tot havia d’anar bé. Però no: la sisena onada ens ha agafat desprevinguts i, un any més, hem de parlar de pandèmia i confinament. A banda de la situació sanitària global, recordarem el 2021 per les morts de Joan Margarit, Jordi Fàbregas, Picanyol, Franco Battiato, Xavier Folch, Jordi Cussà, Charlie Watts, Jean-Paul Belmondo, Noah Gordon, Oriol Bohigas, Ramon Muntaner o Stephen Sondheim. Però també per grans moments d’alegria, rialla i passió artística, com vol deixar constància aquesta tria absolutament personal.

Gener

Terres mortes, de Núria Bendicho Giró
Anagrama

El primer mes de l’any començava molt fort, amb un debut literari que ha estat un fenomen, un èxit del boca-orella. Terres mortes, de Núria Bendicho Giró, finalista del premi Llibres Anagrama 2020, ens atrapa des de la primera pàgina, on la mort violenta d’en Joan marca l’inici d’una no­vel·la que ens va mostrant tots els detalls d’una nissaga maleïda. Dolor, violència, misèria i secrets, la tragèdia atàvica d’un món rural que ens asfixia, ple de foscors i d’instints, en una opera prima vigorosament sòlida. I molt addictiva.

Febrer

Canto jo i la muntanya balla, de La Perla 29.
Biblioteca de Catalunya

El fenomen Irene Solà no té aturador. Multitraduït i multirecomanat, el llibre sobreviu entre els més venuts de la ficció en català des del dia que va aparèixer i, després que l’autora ens fes endinsar en una natura assalvatjada, amb humor, amb una delicadesa robusta, aquest 17 de febrer n’arribava el darrer episodi: l’estrena de la versió teatral, a la Biblioteca de Catalunya. Amb Clàudia Cedó en l’adaptació escènica, la direcció de Joan Arqué i Guillem Albà, i la música de Judit Neddermann, l’obra també ha estat un èxit, sent la triomfadora als darrers Premis Butaca. Pura artesania teatral, imaginació i màgia, amb titelles, enginy, gest, poesia, música i llum. Una reconnexió amb l’essència del teatre més primigeni.

Canto jo i la muntanya balla. Foto: Sílvia Poch
Canto jo i la muntanya balla. Foto: Sílvia Poch

Març

Sutura, Dolor Miquel
Pagès Editors

Sutura és un dels grans esdeveniments poètics de l’any, un mostrari del bo i millor de la poesia d’una de les millors veus de la literatura catalana actual, Dolors Miquel Abellà, ara Lola Miquel. Amb l’afegit que l’obra suposa el comiat de l’autora de la poesia, tal com ella mateixa ha anunciat. D’estil inconfusible i contundent, bregada en centenars de recitals, Miquel deixa un llegat poètic únic, amb una vintena de llibres publicats i amb alguns dels premis més prestigiosos del país al sarró —entre ells el Crítica Serra d’Or (2020), el Rosa Leveroni (1989), el Gabriel Ferrater (2006) o l’Ausiàs March (2016). “Em sento com un guerrer de les Termòpiles, com a artista i com a ciutadana”, deia en aquesta entrevista.

Abril

L‘Eva i la Jana, de Ginestà

Una cançó que enganxa, que reivindica des de la felicitat, que demostra que el català és una llengua musical viva i molt en forma. Després de ser un petit gran fenomen viral a TikTok, amb més 100.000 visualitzacions, Ginestà estrenaven per la diada de Sant Jordi el videoclip de L’Eva i la Jana, avançament del seu tercer disc. Una meravella pop, tendre i vitalista, amb una lletra on narren les etapes vitals de diverses parelles de lesbianes. Cançó d’amor i de pes polític, gens carrinclona i totalment ballable, que faria el duet de Sant Andreu protagonista d’un altre dels moments de l’any, durant la presa de possessió de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat. Una cerimònia on van interpretar la cançó Estimar-te com la terra.

Maig

Kae Tempest, Telling poems al Barcelona Poesia

Després d’una edició celebrada a l’octubre a causa de les afectacions globals de la pandèmia, el Barcelona Poesia va tornar a celebrar-se en les dates habituals (del 7 al 18 de maig), amb tots els honors i una programació impressionant. Codirigit pels poetes Josep Pedrals i Mireia Calafell, va comptar amb la presència de Kae Tempest en la jornada inaugural, el 7 de maig al Casino L’Aliança del Poblenou. Una hora de poesia en cru, un espectacle que deixa sense alè, una gran estrella per a un festival fet amb cura, tacte, intel·ligència i bon gust. La clausura, el 18 de maig al Palau de la Música, va posar la cirereta al certamen, amb la poeta basca Miren Agur Meabe, el català Jaume Coll Mariné, la iranosueca Athena Farrokhzad, el navarrès Ramón Andrés, la francesa Samantha Barendson i el congolès establert a Àustria Fiston Mwanza Mujila.

Juny

La nit portuguesa, Gabriel Ventura (Editorial Contra)

El debut narratiu de Gabriel Ventura, un autor que transita per la poesia, la prosa, l’assaig, la reflexió iconoclàstica, la imatge i el disseny. Després de publicar Ignar i W (Edicions Poncianes), el 2020 presentava Apunts per a un incendi dels ulls, primer títol de Documents Documenta. El juny arribava La nit portuguesa, un llibre esplèndid i que ens mostra un cronista perspicaç i detallista, de prosa exquisida, atent als detalls més sucosos i al reportatge d’alta escola, que passa revista de l’equip d’habitual del cineasta Albert Serra i deixa testimoni del rodatge de Liberté. I que acaba sent un retrat polièdric de l’ànima d’Andergraun Films, poblada d’éssers i decisions artístiques fascinants i, molt sovint, totalment imprevisibles i atzaroses.

Juliol

Guardar a fora / Donar cabuda, de Perejaume

Un 2021 amb Perejaume –un dels nostres grans artistes, en el sentit més ampli– en plena forma, amb propostes com “Guardar a fora”, exposició performàtica en cinc municipis del Maresme, inaugurada el 4 de juny, tot un convit a trobar les obres, a obrir els espais, a vincular-los amb la terra, el paisatge i la natura: del femer daurat, a regar el mar. Un caràcter efímer, però valuosíssim. I amb Donar Cabuda a la Filmoteca, inaugurada el 17 de novembre, on l’artista ens ofereix la visió que té sobre el gest cinematogràfic i on podem veure obres creades expressament amb d’altres d’antigues, imatges en moviment, pintura i creacions escèniques, una lectura a cegues o una sessió de curtmetratges del mateix autor.

Agost

Sis dies corrents, de Neus Ballús

El mes d’agost ens deixava el triomf incontestable de la tercera pel·lícula de Neus Ballús a Locarno. El film, que arribaria a les pantalles catalanes el 3 de desembre, és una de les petites joies de la temporada: humor, tendresa i quotidianitat, en un mirall d’allò que som com a societat quan els focus no hi apunten. El dia a dia de tres lampistes en una setmana de feina, i una nova mostra de l’empatia que la cineasta catalana té amb els personatges i els actors, amb la mirada narrativa i amb el compromís amb la realitat, amb un muntatge que diu coses i pren partit. Aquí podeu llegir l’entrevista que li vam fer a Neus Ballús, i aquí, el reportatge sobre la figura de Gerard Oms, coach d’actors i col·laborador al film.

Setembre

Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís
Club Editor

Setembre és temps de represa literària i represa literària és sinònim de La Setmana, que cada any apuja el llistó d’activitats, autors i alegries (enguany, amb la cirereta d’un Premi Trajectòria a un aplaudit, celebrat i apassionat Biel Mesquida: “Boixau en català!“). D’entre totes les novetats, en destaquem Junil a les terres dels bàrbars, sens dubte un dels grans títol de l’any. El llibre no només marca un punt d’inflexió en la trajectòria editorial de Joan-Lluís Lluís (passa de Proa a Club Editor), sinó que és una de les novel·les més fascinants i absorbents que ha escrit mai. Ambientada fa 2.000 anys, és una gran història d’aventures, d’aroma clàssic i gust per la llengua, on llegim la utopia llibertària d’un grup de gent que camina a la recerca d’un futur millor. Aquí podeu llegir-ne l’entrevista.

Octubre

El ventre del mar, d’Agustí Villaronga

Després de recollir sis premis al Festival de Màlaga (Bisnaga de Plata a la millor pel·lícula, direcció, guió, fotografia, actor i música –aviat és dit!), el 10 d’octubre es podia veure, per fi, el darrer film d’Agustí Villaronga a terres catalanes, concretament al Cinema Truffaut, en el marc del Temporada Alta. Film que s’inspira en el quadre El rai de la Medusa, de Théodore Géricault i, al seu torn, en un capítol d’Oceano Mare, d’Alessandro Baricco. Rodada l’agost de 2020 a l’espai d’Es Sindicat de Felanitx i amb un pressupost ajustat, aposta per una posada en escena teatral, poètica i dialogada, amb el pes de totes les imatges que recreen el drama viscut a l’embarcació i, també, al judici posterior. Aquí en podeu llegir la crítica.

Novembre

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, La Calòrica. Biblioteca de Catalunya

Fan riure, fan pensar, fan riure, fan que t’enfadis, fan pixar de riure, les diuen de l’alçada d’un campanar, fan riure molt, i molt més. Són una de les millors coses que ha passat al teatre català en la darrera dècada. Es diuen La Calòrica i el 21 de novembre van fer l’última funció de Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, l’obra que els va donar a conèixer. Des de llavors, només han fet que augmentar devocions, admiradors i espectadors, amb obres tan memorables com Els Ocells, Fairfly o De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?, estrenada el març al Teatre Nacional. Un final de festa amb aplaudiments encesos i l’emoció de viure una comunió molt especial entre actors i públic.

Desembre

El retorn d’Antònia Font

El 2021 també ha viscut un gran anunci inesperat: el retorn d’Antònia Font. La primera notícia va ser per anunciar que tornaven als escenaris en un concert al Primavera Sound 2022; després per confirmar gira i dates, i, finalment, durant el darrer mes de l’any i com a gran colofó, amb la publicació d’una nova cançó d’avançament del nou disc. Vuit anys després de separar-se, la banda formada per Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon han tornat amb “Un minut estroboscòpica“. Amb la sonoritat singular que els ha fet ser únics, sempre enyorats i un dels grups pop més estimats i admirats del país.

Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close