General / Patrimoni

El Carnaval de Solsona

El Solsonès és un territori de conreu, de boscos i de contraforts abruptes; i d’hàbitat disseminat on ha tornat el llop i es fa el gat mesquer. La major part de la comarca està formada per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII. Per aquest motiu, el Solsonès ha estat anomenat la comarca de les mil masies.

Malgrat la poca població i la seva situació prou aïllada fins fa poc temps, el Solsonès gaudeix d’un bisbat. Aquest centre de poder religiós va néixer per desig de Felip II de Castella de crear prop de la frontera gal·la una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants francesos. Ingerències gens desitjables.

Tot amb tot, la creació del bisbat, a parer dels desconfiats de les versions oficials, podria haver estat propiciada per un altre motiu, la presència per la vall de Llord, escabrosa i feréstega, i la capçalera del Cardener, dels pertenidors, les ànimes en pena que vagarejaven sense descans quan eren incapaces de trobar el camí del Més Enllà. Els pertenidors exclamaven la seva dissort repetint planyívolament tot allò que sentien, com si fossin l’esperit de l’eco o la personificació del ressò. Hi ha sospites fonamentades que romanien aplegades en una de les coves verticals més profundes del país, coneguda com la Bòfia de Torremàs, no explorada fins al 1963.

L’aïllament del Solsonès, d’una altra banda, ha fet que conservés manifestacions folklòriques ancestrals. Solsona, de fet, és la ciutat de Catalunya amb més gegants i bestiari popular. Entre les manifestacions festives ressalta la celebració del carnaval, que gaudeix d’una de les personalitats amb més caràcter i tradició del país.

Solsona, que ja celebrava el Carnaval abans de la Guerra Civil, va ser la primera població de l’Estat que la recuperà l’any 1971, tot i ser una festa prohibida per la dictadura franquista, reviscolant encara el Generalísimo. Aquell any, es burlà la censura tot fent creure que era una Fiesta Mayor de Invierno, però aquell diumenge fred de febrer, el Rei Carnestoltes tornava a Solsona després de més de trenta anys. Fins i tot es llegí un sermó satíric contra els governants en català tal com s’havia fet abans de la prohibició, això sí, aquest cop dalt d’un cotxe en marxa per si apareixien els grisos i calia escapar-se.

Certament, la vida mai no ha estat fàcil, entre altres coses perquè es viu massa seriosament i això provoca tensions que incrementen els manaires. Una manera d’alleugerir-les és la disbauxa del carnaval.

El Carnaval solsoní està basat en la mofa i l’exageració; seguint la màxima que diu que per riure’s dels altres cal riure’s primer d’un mateix.

Elenc oficial de gegants i capgrossos estrafolaris

Els solsonins eren coneguts com els mata-rucs perquè, segons la llegenda, en una ocasió van pujar un ase al campanar perquè es mengés les herbes que hi creixien. I com que no cabia per les escales, l’alçaren amb una corda lligada al coll. Mentre l’animal s’ofegava, es va pixar sobre els que miraven a baix. De manera que cada dissabte de carnaval, fa el pregó de festes una personalitat del país anomenada mata-rucs de l’any, el qual presidirà la penjada de l’ase de drap al campanar.

Com que també toca burlar-se de la festa major de la població, amb tres-cents anys de tradició, fa acte d’aparició el malgirbat Gegant Boig, amb braços articulats que tot ballant al compàs de l’himne carnavalesc de la festa, el Bufi, reparteix garrotades a tort i a dret tot animant la gent a ballar. 

Però el protagonista principal és sa majestat Carnestoltes, que arriba solemnement a la ciutat damunt una carrossa i envoltat d’una rua espectacular. Els manaires el reben amb tota pompa. El Carnestoltes no és un personatge anònim, sinó un solsoní honorat.

La festa disposa d’autoritats pròpies, l’ajuntament del Carnaval; corporació que és una burla al consistori, a la policia i l’església. Els regidors porten, en lloc de la medalla del càrrec, una ceba penjada al coll.

El darrer dia de carnaval es fa processó i cremada del ninot del Carnestoltes. Seguit de la baixada de gegants, l’apoteosi final, en la qual una dotzena de gegants bojos reparteixen llenya ballant durant més de dues hores.

Una munió de comparses amb uniformes multicolors animen la gresca. Durant les festes també es fa burla de balls antics amb les contradanses i es llegeix un sermó ple de versos punyents amb les institucions, els governants i les seves actuacions. No falta el carnaval infantil.

La disbauxa, organitzada per l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, comença uns dies abans del Dijous Gras i acaba el Dimecres de Cendra. La celebració ha estat declarada Festa d’Interès Turístic Nacional.

L’ase de drap camí del campanar

Al capdavall, el bisbat de Solsona, fundat com a far de catolicisme ortodox, ha acabat sent seu de disbauxa llibertina i contestatària. No sabem si entre la corrua de disfressats salten i ballen pertenidors i hugonots protestants, alliberats també de tantes restriccions i repressions. Només ho podreu comprovar si us barregeu amb l’esperit del rei Carnestoltes solsoní. Comtat i debatut, Solsona ens recorda que la vida no s’ha de viure amb cara llarga, tan seriosament.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close