General / Camins de Serp

El català i el torero

El dictador Franco no va acabar amb el català i ni Vox (ni molt menys el vicepresident torero que hauran d’aguantar el nostres estoics valencians d’aquí a pocs dies) seran els responsables de l’extinció parcial o completa de la nostra llengua. Conscient de la plantofada abstencionista que li espera el proper 23-J, el processisme català ha iniciat una campanya de gran hipocresia que té per únic objectiu espantar la padrina pintant l’auge de fenòmens dissonants del tipus Aliança Catalana o Vox com si aquests impliquessin la resurrecció de Hitler al nostre territori. Incapaços d’oferir qualsevol avenç en l’autogovern i la sobirania (de fet, castrats d’enunciar un sol triomf en l’àmbit gris i caspós de l’autonomisme espanyol), els polítics catalans han viatjat mandrosament a Ripoll i després al País Valencià per fer pornografia política i veure si encara els queda algun vot al socarraet de la demagògia. No caigueu en la trampa; continueu abstenint-vos.

La classe política catalana, amb la seva nul·la oposició a la bilingüització progressiva dels mitjans de comunicació del país i de la cultura en general, no és ningú per garantir-nos el salvament de res, i molt menys del català. Resulta d’un cinisme catedralici que ahir mateix (a través de la portaveu del Govern, i no pas de la consellera del ram, en una nova mostra dictatorial inaudita en qualsevol país del món), la classe processista catalana es vestís de Superman de la llengua per redimir als valencians d’una tasca de la qual ells mateixos han passat olímpicament. A mi pot agradar-me més o menys que Vox comandi la cultura dels nostres veïns del sud i que la seva màxima instància sigui un matador de braus: però això tant li fot, perquè Santi Abascal mai m’ha promès la sobirania del meu país i el nano es limita a fer la seva feina. Tenim una gran quota de salvadors verbals que, quan són al poder, no tenen cap mania en passar-se a l’espanyol.

Mentre els polítics catalans alliçonen tot cristo al territori, Convergència i Esquerra naturalitzen els pactes polítics amb el socialisme espanyol en municipis i diputacions. Això de pactar amb el PSOE, pobrets meus, és a dir això de blanquejar l’espanyolisme que es feia l’orni durant les hòsties de l’1-O i que ha mostrat l’idèntic menyspreu de la dreta amb la cultura de la tribu, ai las, els deu semblar la cosa més normal del món. És un gest tan de manual que fot una mica de vergonya: mentre alertes de l’apocalipsi omplint-te la boca amb Sílvia Orriols i el torero de Vox, vas pactant de sotamà una nova rendició nacional amb els socialistes. No els feu cas, insisteixo, no caigueu en la trampa per molta mandra o por que us facin les espases dels toreros. La llengua la mantenim els escriptors que l’emprem per dir les coses en llibertat. La llengua catalana som Joan fucking Fuster i servidora de vostès. La resta, espantalls i mandangues.

Dit això, com a ésser quintaessencialment català –i per tant amant dels braus– res em faria més il·lusió que tenir un conseller d’ànima nacional que, a més a més, fos torero. És una pena que el gran Mario Cabré ja no estigui entre nosaltres, perquè seria un candidat molt més òptim que tots els eunucs que fins ara han ocupat la trona. Salvar el català, aquesta gentola, mare meva…

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close