General

El museu de les cent milions de visualitzacions

Un museu de tancs, situat en una província anglesa, fa replantejar l’estratègia digital dels grans mundials en ser la primera institució museística en arribar a cent milions de visualitzacions a Youtube.

Dorset és un comtat costaner del sud-oest d’Anglaterra, amb una població d’aproximadament set-cents setanta mil habitants. A part de ser una destinació pel turisme de platja illenc, aquesta regió és coneguda per l’anomenada Costa Juràssica -unes formacions geològiques patrimoni de l’UNESCO-, per ser la contrada on va nèixer l’escriptor Thomas Hardy o pel Gegant de Cerne Abbas. Una altra de les característiques de la província és que acull la Guarnició de Bovington, conformada pels camps de Lulworth i Bovington, que aquartera destacaments de la cavalleria britànica moderna, és a dir, tancs i vehicles blindats.

El camp de Bovington, a part de soldats i vehicles, alberga un museu des de 1947. El Tank Museum té una col·lecció d’uns tres-cents vehicles blindats i és visitat per uns quants milers de persones anualment, però el que el fa destacar mundialment és que té un canal de Youtube amb més de cent milions visualitzacions. És el segon museu amb més subscriptors al seu canal de Youtube, després del del British Museum, superant transatlàntics museístics amb efectes súper-estrella com el MET, el MoMA o el Louvre.

Actualment, els ingressos que el museu genera del contingut on-line representen un terç dels ingressos totals de la institució i permeten donar feina un equip de deu treballadors a temps complet, entre els quals hi ha un presentador i quatre operadors de càmera. Poc s’esperava Rudyard Kipling, quan va visitar la base el 1923 i va recomanar que s’hi fes un museu en de veure-hi un munt de tancs trinxats per la Primera Guerra Mundial, que cent anys després, a l’abril de 2023, el museu estigués en les portades de la premsa internacional per ser la primera institució museística en arribar a les cent milions de visualitzacions a Youtube. Tampoc s’ho esperava l’equip del museu quan van crear el canal el gener de 2010.

Per tal d’entre de la magnitud de tot plegat, caldria aturar-se a analitzar el per què de l’ascens d’aquesta institució en el món de la creació de contingut digital. L’èxit del canal del Tank Museum resideix en el fet que ofereixen un contingut gratuït, que tracta un tema que genera molt interès globalment i ho fa amb la llengua franca del món contemporani. És per això que un bon grapat dels seus vídeos documentals sobre batalles cèlebres o de models tancs amb aures llegendàries amassen més de dos milions i mig de reproduccions individuals.

Però no només això, un dels factors determinants en l’ascens del museu britànic a Youtube és el fet que ofereix un contingut que presenta menys barreres d’entrada que el que ofereixen els museus d’art, és a dir, menys obstacles que poden limitar l’accés de les persones a les experiències culturals, i a la seva capacitat d’explorar i gaudir-ne plenament. Les belles arts, tot i no ser una condició estríctament obligatòria, estan subjectes a la necessitat d’un coneixement previ o capital cultural per comprendre’n els codis interpretatius, i això pot fer enrere una gran part de la població. En canvi, la història bèl·lica, per a o per b, sembla tenir un públic objectiu més gran i amb menys barreres d’entrada, potser perquè és molt més present en l’imaginari col·lectiu mainstream.

Aterrant a la realitat dels Països Catalans, es pot observar que els perfils a Youtube dels museus nostrats difereixen bastant dels que capitanegen els rànquings d’institucions amb més subscriptors. No presenten estratègies comunicatives concretes per aquesta xarxa social, més enllà de penjar les conferències que ells mateixos organitzen o els tràilers de les exposicions que inauguren. El MACBA és el museu  dels territoris de parla catalana amb més subscriptors al seu canal, uns 16.700. Ofereix vídeos de format més curt, a part dels vídeos de xerrades i seminaris, que analitzen algunes obres del seu circuit expositiu. Tot i això, la gran majoria dels seus continguts audiovisuals difícilment arriben al miler de visualitzacions. A l’estat espanyol, tot i no presentar cap diferència comunicativa amb la resta d’institucions, el museu amb més subscriptors és el Prado, amb 164.000. Aquest fet es podria atribuir als esfectes súper-estrella (superstar effects), que en economia cultural descriuen la concentració de l’èxit, el reconeixement i els ingressos en un petit grup d’individus, institucions o productes culturals dins d’una indústria.

La iniciativa privada en el sector cultural sí que ha trobat en Youtube una eina de promoció, especialment les llibreries. Els seus canals duen a terme una tasca de recomanació i debat literari més enllà de repostejar les presentacions. Ja des del primer terç de la dècada anterior que van ser pioneres en aquest aspecte, destacant per ser de les primeres La Costera a València, Les Voltes a Girona i Documenta a Barcelona. Entre les llibreries que fan contingut en llengua catalana a Youtube en destaca la llibreria ONA, que té més subscriptors que el MNAC o el Museu Picasso. Aquesta llibreria barcelonina ha sapigut utilitzar els coneixements de professionals del sector a través de col·laboracions amb la influencer Juliana Canet, que alhora permet augmentar el target.

Youtube és una eina que pot expandir la tasca de divulgació dels museus, que presenta una oportunitat per arribar més enllà els visitants físics. A través de vídeos curts, de màxim deu minuts i centrats en una peça concreta, com fa el British Museum, es podrien tombar algunes barreres d’entrada i, potencialment, augmentar els visitants físics. Això sí, pel que fa a ingressos, la monetització del contingut cultural i en català és molt complicada, perquè no es poden arribar als números d’audiència que es poden arribar amb llengües amb més milions de parlants. Tot i això, cal recordar que la llengua no et catapulta a l’èxit, el Museu de Belles Arts de València en podria ser un bon exemple, ja que ofereix contingut en castellà i no arriba a tenir tres mil subscriptors. Tampoc crec que els ingressos que rep el Prado per Youtube siguin significatius. Ja que els museus als Països Catalans fan una tasca de caràcter públic, la seva divulgació a la xarxa hauria de ser en català, sobretot si és té en compte que amb l’auge de les intel·ligències artificials la traducció simultània s’instaurarà en totes les plataformes i facilitarà la universalitat de tots els continguts.

Adrià Riu i Blasco
Graduat en Història, menció en Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017-2020). Actualment, estudiant del Master in Cultural Economics and Entrepreneurship a Erasmus Universiteit Rotterdam. Ha escrit articles a la revista digital Núvol i va ser guanyador de la 5a edició del Premi a TFG sobre desenvolupament sostenible i justícia global atorgat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.