Amb un creixement exponencial els darrers dos anys, l’artista afroamericana Mickalene Thomas ha gaudit d’un èxit sense precedents: a mitjans del 2021 ha facturat 5 milions de dòlars (xifra rècord de la seva carrera) amb la venda de 12 obres.
Milà. Fins al 13 de novembre la galeria Lévy Gorvy allotja una gran mostra de Mickalene Thomas als seus quatre espais de Nova York, Londres, París i Hong Kong. Amb «Beyond The Pleasure Principle», l’artista afroamericana retorna als temes que han marcat la seva experiència artística i que han donat vida a la seva tasca al llarg dels darrers vint anys: el poder i l’atractiu de les dones negres i la seva presència, empremta i herència a la cultura visual contemporània. Presentada en ambients amb un disseny únic en cadascuna de les quatre seus, la mostra comprèn un corpus d’obres noves, conformat per retaules, instal·lacions i collages, així com per un vídeo realitzat en col·laboració amb Racquel Chevremont, comissària, musa i companya de vida de l’artista. L’esdeveniment coincideix amb l’aparició, el mes de novembre del 2021, de la primera gran monografia dedicada a la carrera de Mickalene Thomas, publicada per Phaidon Press, i, amb un èxit de mercat sense precedents.
La poètica. Coneguda sobretot pels seus retrats femenins realitzats amb acrílic, pedreria i esmalts, i ambientats en interiors domèstics colorits, l’estètica de Thomas afona les seves arrels en l’art pop i, alhora, gira al voltant dels conceptes de feminitat, bellesa, raça, sensualitat i gènere. Sota la influència de les revistes de moda, així com del gènere cinematogràfic anomenat blaxpoitation, l’univers de Mickalene Thomas és farcit de dones potents, celebritats i figures icòniques de la història de l’art reinterpretades sobre fons decorats. Sovint nues o seminues, les seves muses assumeixen una postura i una mirada determinades i sempre dirigides a l’observador. L’artista emfasitza el seu poder i en celebra la bellesa alhora que desafia el predomini de la mirada masculina en el món de l’art. En un retaule realitzat el 2010, que duu per títol Le déjeuner sur l’herbe: les trois femmes noires, Thomas reinterpreta la famosa iconografia d’Édouard Manet i hi substitueix les figures que s’hi representen per dones de color vestides provocativament. Obres com aquesta demostren el constant interès de l’artista a menar l’atenció de l’espectador sobre la relació entre la comunitat afroamericana femenina i la història de l’art i la cultura en general. Originalment encarregat pel MoMA de Nova York per tal d’exhibir-lo a la vitrina del restaurant del museu al carrer 53, des de llavors, el quadre ha format part de diverses exposicions individuals de l’artista, incloses les de l’Art Gallery of Ontario, el Seattle Art Museum i el Baltimore Museum of Art.
La formació. Nascuda a una petita ciutat de Nova Jersey el 1971, Mickalene Thomas s’apropa al món de l’art molt jove. No obstant, la seva carrera artística no va engegar fins al nou mil·lenni, quan, animada per un amic, es va inscriure al Pratt Institute, on es va graduar l’any 2000. Tot seguit va cursar un màster a la Yale School of Art i va formar part de les residències artístiques organitzades per l’Studio Museum de Harlem i per la Versailles Foundation de Giverny, a França. Ha guanyat nombrosos premis, entre els quals cal destacar el Brooklyn Museum Asher B. Durand Award de l’any 2012, l’Anonymous Was A Woman Award el 2013 i el USA Francie Bishop Good & David Horvitz Fellow el 2015. Les seves obres formen part de les col·leccions permanents de museus d’arreu del món, des de l’Studio Museum de Harlem fins al MoMA i el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York; del San Francisco Museum of Modern Art fins a l’Art Institute de Chicago.
El mercat. Mickalene Thomas es troba al mercat secundari des del 2007, quan una obra seva del 2004 es va subhastar a Phillips, a Nova York, per 30.000 dòlars. Des de llavors, la seva cotització no ha parat de créixer de forma exponencial els darrers dos anys, i tots els seus lots principals han estat adjudicats. L’èxit del 2019 es deu, sobretot, a dues adjudicacions importants: la primera, el 16 de maig a Christie’s, a Nova York, amb la venda de Just a Whisper Away, una obra del 2008 estimada entre 70.000 i 100.000 dòlars i venuda per 400.000 dòlars; la segona amb Naomi Looking Forward (2013), un gran panell (243,8 × 304,8 cm) venut a Londres, a Sotheby’s, per 567.266 dòlars. El 2021, aquests resultats han estat àmpliament superats, per tres nous rècords: l’11 de maig, Christie’s ven per 1,5 milions de dòlars (més del doble de l’estimació màxima) una pintura sobre fusta que representa la companya de Mickalene Thomas titulada Racquel Reclining Wearing Purple Jumpsuit (2016), i poc més d’un mes després, el 23 de juny, a Phillips es va vendre Portrait of Jessica (2011) per 1.250.000 dòlars, contra una estimació de 200.000 a 300.000 dòlars. A més, el 2021, Untitled # 10 (2014), que es va subhastar el 2019 per poc més de 100 mil dòlars, es va vendre a Nova York per 710 mil dòlars a partir d’una estimació de 70 a 90 mil. Són valors que confirmen l’atenció dels col·leccionistes sobre una artista que, a mitjans del 2021, ha aconseguit un volum de negoci de 5 milions de dòlars (el més alt de la seva carrera) amb la venda de 12 obres. A Chicago, a cura de la galeria Kavi Gupta, a Los Angeles per Susanne Vielmetter i a París per la Galerie Nathalie Obadia, les obres recents de Mickalene Thomas s’ofereixen a preus d’entre 350.000 i 550.000 dòlars.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.
