General / Patrimoni

El rellotger de Gràcia

L’antiga plaça del Rellotge, ara plaça de la Vila, igual que en l’època en què Gràcia era independent, va ser feta al 1836. Poc després s’hi va construir un teatre perquè els habitants que volien gaudir d’aquest espectacle havien de baixar a Barcelona i s’hi havien de quedar a dormir perquè les portes de les muralles es tancaven al vespre.

A la plaça de la Vila de Gràcia hi van fer una torre alta amb campana. Gràcia, es veu que tenia esglésies una mica anorèxiques, sense campanars alts. Els campanars eren importants abans que el temps quedés tancats en rellotges. Els tocs de campana ordenaven la vida i cridaven a sometent o a morts, tocs de festivitats, tocs de final de l’horari laboral quan es ponia el sol, tocs per anar a caçar llops, per exemple.

L’abril de 1870, les dones de Gràcia van fer una gran foguera al costat del Campanar de la plaça de la Vila amb els registres dels seus pobladors, extrets de l’Ajuntament. Era la ‘Revolta de les Quintes’, que volia evitar  que enviessin mossos a la Guerra colonial de Cuba. Un de cada cinc joves havia d’anar a l’exèrcit, en un temps en què la ‘mili’ podia durar de cinc a vuit anys, hi morien la meitat dels que hi anaven a causa de malalties i el jovent perdia la oportunitat de formar-se o portar diners a casa.

La Campana de Gràcia, ‘la Marieta’, va tocar a sometent sense parar durant la revolta. L’exèrcit va bombardejar el Campanar, que no va caure de miracle, però es va esquerdar, per això el seu so és diferent. Des de llavors, es va convertir en un símbol revolucionari del barri. Aquella campana va donar nom a la revista satírica ‘La Campana de Gràcia’, reconvertida en ‘L’Esquella de la Torratxa’, quan la censura la va fer emmudir.

En aquest context, hi va anar a viure a Barcelona un suís, com Gamper faria després, però que no era pas futbolista si no rellotger. Es deia Albert Billeter, i es va instal·lar precisament a Gràcia, a Can Pardal, actualment un edifici amb galeria porxada i torre de rellotge, al carrer de l’Àngel, 83, cantonada Torrent de l’Olla. Antigament era una masia on l’home fundà la Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferrocarriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos. Fins al 1929, el rellotge de la plaça de la Vila va ser una de les seves obres; invents que havien de modernitzar els horaris a Barcelona.

Els rellotges de Billeter combinen la ciència amb l’harmonia artística

A partir de 1854,  Billeter va construir al taller gracienc un excepcional rellotge astronòmic que mostra la posició de la Terra i de la Lluna al voltant del Sol, amb l’òrbita terrestre emmarcada en un cercle zodiacal graduat. Va ser encarregat pel Congrés dels Diputats de Madrid i encara hi funciona. A causa de l’èxit, el Senat també li’n demanà un de més gran. El rellotger el va fer més modern, i vistós, ja que a través dels vidres del moble es poden veure els mecanismes, el que s’anomena tècnicament un rellotge esquelètic. A l’esquerra disposa de l’esfera de l’hora local que funciona amb el seu propi pèndol. Al costat oposat hi ha una esfera similar que indica les dades solars    -l’equació del temps i les hores de sortida i posta del sol diàries- amb un segon pèndol que controla el moviment de tots els indicadors astronòmics.

Entre les dues esferes hi ha un gran disc gravat amb els signes del Zodíac que emmarca el sistema Sol-Terra-Lluna, on es poden veure les posicions relatives dels tres astres entre ells i respecte del cercle zodiacal. També reprodueix la fase de la lluna i la inclinació de l’eix de la terra respecte del Sol, causa de les quatre estacions de l’any. A sota d’aquest sistema hi ha quatre petites esferes que constitueixen un calendari perpetu i on es pot llegir el dia del mes, el dia de la setmana, el mes i l’any en curs. Una mica més avall, i dintre d’un altre cercle zodiacal, es veu el sistema planetari  amb la posició relativa dels planetes i asteroides. Billeter no hi va incloure Neptú, que feia  no-res que havia estat descobert, ni Plutó, que no ho seria fins al segle vinent. Per últim, al voltant del planetari, hi ha 24 esferes que senyalen l’hora de 24 meridians d’arreu del món com els de les Antípodas, Londres, Berlín, el Cairo, Mexico, Fernando Poo, Nueva York, Calcuta, S. Petersburgo…

El rellotger va trigar deu anys a acabar el rellotge astronòmic, i el Senat es va desentendre de l’encàrrec. Però l’enginy va guanyar la medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona. Actualment, es pot contemplar aquesta meravella funcionant perfectament al vestíbul de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la Rambla, 115. L’acadèmia va ser fundada el 1764 com a societat literària i actualment acompleix les funcions de l’estudi de les ciències, en especial a l’àmbit de Catalunya.

Una altra obra important de Billeter va ser el rellotge del campanar de la catedral, que va substituir el rellotge flamenc. El rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona va ser l’aparell cronològic de referència a la ciutat entre 1577 i 1864, durant 297 anys. Va ser el cinquè de la sèrie de grans rellotges mecànics de Barcelona a partir de 1396. Fou substituït pel d’Albert Billeter al 1864. El nou aparell continua funcionant cent quaranta anys després. Cal dir, però, que no es veu dels del carrer, tanmateix, el so de les campanes que fa cada quart d’hora són el seu fruit i testimoni. I ha estat sempre un dels rellotges més exactes de la ciutat, prestigi que encara conserva.

El Gran Rellotge dels Flamencs, que va donar l’hora a la Catedral de Barcelona

Una història digna de ser relatada. La d’un immigrant, Albert Billeter, que van fecundar Barcelona amb el seu enginy. Els temps es continuen accelerant. Qui sap si visitar el seu rellotge màgic de l’acadèmia ens ajudi a retornar al tempo més pausat en el qual hauríem de viure les persones.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close