Les Festes de Maig de Biar se celebren en honor a la Mare de Déu de Gràcia i són d’espies, moros i cristians. L’11 de maig és el gran dia de la Mahoma i els espies: s’esdevé la Medició, el Ball dels Espies i la gran expectació entre la disbauxa i el xafardeig, els Versos de la Mahoma. L’esdeveniment és tan peculiar que ha merescut una tesi doctoral: “Les festes de Biar des d’una perspectiva antropològica” (2022), d’Andrés Menor Hernández.
Som a les darreries del segle XIX. Cap a les 7 del matí, la Mahoma arribava a la plaça d’Espanya de Biar. L’acompanya la seva comitiva. Aquell 11 de maig era especial per a la família de Cristòbal Carrió Lledó; el besavi havia faltat la vespra. L’avi heretava la tradició que acompanya la casa del número 6: rebre la Mahoma a sa casa perquè dorma i la visiten els seus fidels. El difunt Cristòbal Sarrió Durà estava allà, al costat de la Mahoma. S’oferien olives i vi.
Quin bullici! És la Casa de la Mahoma, que obri les portes per rebre els seus devots, que fan cua. La besen, l’abracen, li ploren, la miren, s’espanten, li demanen coses, li fan promeses… «Si el meu net no es queda cec, ballarem el Ball dels Espies cada any». La Mare de Déu té 364 dies de devoció a l’any, però l’11 de maig és el dia de la Mahoma. És tal l’adoració a la Mahoma que, l’any que un gamberro va cremar-la a Villena, els biarencs van arreplegar-ne les cendres i van portar-les en processó fins al poble. Les restes reposen en un baül al Museu Etnogràfic Municipal de Biar.
Tot el que envolta la Mahoma és hereditari i segons costum, fins i tot el lloc que ocupa cadascú al costat del Carro de la Mahoma. Hi ha una sort de ritu que consagra la casa del rotllo de la Mahoma des de l’any 1799. La vesprada de l’últim 11 de maig setcentista, la Mahoma es detenia davant la casa del número 30 del carrer Major. Al saló, la família Candela es feia un piscolabis amb el retor Tan bon punt van veure-la girada de cara al seu balcó, els membres s’alçaren de pressa i corrents per rebre-la des de les altures. Al bell mig de l’entusiasme, el sacerdot va encabir un rotllo d’aiguardent en la mitja lluna del turbant de la Mahoma. El poble ho celebrà i l’aclamà: la casa del rotllo de la Mahoma. Des d’aleshores, tot el qui adquireix la casa ha de continuar la tradició del rotllo. Així ho va fer la família Bellod després dels Candela i, ara, l’actual propietària.
Foto: Irene E. Santacreu (3/5/2022)
El càrrec d’espia, l’ostenten unes determinades famílies de Biar, i passa de pares a fills. Els espies es visten i es pinten a la cambra de la Casa de la Mahoma. Segons Andrés Menor (2022), «el fet de pintar-se ja es veia a Alacant i Sax, on existien els emmascarats que anaven amb la Mahoma». Els espies de Biar són els últims resistents del territori en el context dels moros i cristians, i que fan el que fan. Constitueixen un element inexorable i el més pur de la festa. Només han canviat el vestuari al llarg dels segles. Podem contemplar-los en la pintura El Ball dels Espies de l’artista local Vicent Esparza, que s’exposa al Museu Municipal. El ball és una paròdia grotesca i burlesca que simbolitza la reconquesta de la població de Biar.
De condició i origen incerts, cada espia es limita a fer el seu paper. No hi ha cap jerarquia ni estan sotmesos a cap control legal institucional. Tan sols observen rigorosament la tradició tal com han fet els seus avantpassats. El Semanario Pintoresco Español (5/5/1838) recull les referències escrites més antigues que tenim dels espies.
Foto: Irene E. Santacreu (3/5/2022)
El sol ja s’ha post i els espies surten de la Casa de la Mahoma. Pel carrer Major, fins a arribar a la plaça de la Constitució, on se situa el castell, els espies, seriosos i sense obrir boca, prenen mides de tot amb el cartògraf o compàs i el cordell: el terreny, els accidents, la gent… Escorcollen. És l’acte de la Medició. Seguidament, ho contaran tot als moros i conqueriran més fàcilment la fortalesa durant les batalles de la Reconquesta. Aquesta és una de les explicacions; l’altra, l’exposa Andrés Menor (2022): l’espia és una representació dels moriscs que, entre els segles XVI i XIX, ajuden els pirates barbarescs que venen a saquejar els valencians a les costes del Regne de València, una vegada reconquerit el territori pels cristians.
Entre el xafardeig i la disbauxa, sona la trompa dels espies. Hi ha qui fuig i s’amaga mentre uns altres corren expectants cap a ells. Els espies recorren els carrers del poble amb el Carro de la Mahoma i l’espia versador cobleja els greuges que veïns, ajuntament i església han protagonitzat a la llarga de l’any. Si pita tres vegades, l’afer és gros. «Menganet ha posat les banyes a la dona amb la filla del mestre. S’ho han passat bomba amb el compàs d’ell, i han repetit». «Fulanet i Sotanet s’han pegat. Els ha vist el Faraó quan pegava una volta llarga». Són els Versos de la Mahoma.
Acabada la porga, tots a una veu, els assistents entonen el mantra: La Mahoma de Biar / menja rotllets i fogasses / l’emporten a Villena / l’inflen a remolatxes. La Mahoma abandona els carrers de Biar, i és llavors, només llavors, quan la Mare de Déu de Gràcia surt en processó.
Foto: Irene E. Santacreu (3/5/2022)
