General / Camins de Serp

Els més venuts

La tribu ha viscut una commoció pràcticament tectònica en saber que Xavier Bosch i Carles Porta han estat els autors més venuts per Sant Jordi dins dels universos de la ficció i d’allò que abans se’n deia l’assaig (desbancant així Gemma Ruiz i els integrants de La Sotana d’un tron que, com tot el que s’esdevé a la posthistòria, resulta provisional). Diuen que desgavell en el recompte, com passa sempre, depèn de l’albir del crani institucional que s’ha dedicat a sumar tants de lloms. Servidor ja té una edat com per no perdre gaire temps en ocupar-se de les diferències entre el Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre pel que fa a la matemàtica procedimental, car no només se me’n fot qui vengui més llibres sinó que també visc molt feliç sense saber exactament què ni qui són aquestes dues entitats (ben segur curulles, com diuen els cursis, de gent molt respectable).

Però la professió i la moral m’obliguen a exigir justícia, i diria que tant Bosch com Porta mereixen una restitució que superi la nota de premsa. Durant més d’una setmana, Ruiz, els sotaners i les seves respectives mares s’han vantat d’una condició il·legítima que no els pertocava, mentre el pobre Xavi i en Carles havien d’assistir a dinars familiars, reunions de feina i d’altres meetings absurds lluint aquella cara d’escolanet amb tares d’afinació que produeix la medalla de plata. Amb l’actualització del rànquing no n’hi ha prou (caldria, de fet, redefinir la totalitat de billboards amb què les distribuïdores s’han dedicat a falsejar anteriors diades), i el Govern faria bé organitzant un acte de compensació als dos afectats, si pot ser sense cap mena d’externalització empresarial. No restituírem el president i els consellers del procés: ara no podem repetir l’error amb altres venuts del país.

Celebro, això sí, que les dades dels guanyadors es complementin finalment amb el nombre d’exemplars més comprats per la conciutadania. Sobretot per comprovar com el llibre més venut de Sant Jordi (en un dia de consum massiu, amb tota la tropa mediàtica a favor i etcètera) desemboca en un cabàs de poc més de 13.000 exemplars. Si aquest tipus de llibres són els més consumits, no em vull imaginar el nivell assolit pels volums de bona literatura. D’aquests, em diuen els seus editors, se’n venen un parell o tres de centenars, la qual cosa vol dir que potser se’n llegeixen cent, i això vol dir que aquí, mentre pensem en rànquings i d’altres polles en vinagre, no llegeix bé ni puto déu. Temes menors, vaja, perquè l’important de tot plegat és la justícia.

                                                    * * *

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close