Em jugo un pèsol que en llegir el títol d’aquest article molts han pensat “pave… què?”. Tranquils, no sou els únics que no tenen ni idea del que és un pavès i el seu ús, almenys al segle XXI. Una exposició de la Diputació de Tarragona al monestir de Poblet, explica l’ús, la construcció i la restauració de la parella de pavesos del cenobi de la Conca de Barberà.
Temps de colors i emblemes a la Corona d’Aragó, La recuperació de dos pavesos del Reial Monestir de Poblet
Carme Clemente i Amalia Granell
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet – Vimbodí i Poblet
Fins a l’1 de maig de 2023
El juny del 2019 obria portes, al Monestir de Poblet, el nou Centre de Visitants i l’ampliació i nova presentació del museu del monestir. Els dos espais representaven una important renovació i creixement per a l’oferta patrimonial, cultural, espiritual i turística de Poblet.
Una de les col·laboracions que sorgiren al voltant de l’ampliació i nova presentació del Museu de Poblet fou el projecte de restauració d’un enorme —immens i extraordinari— conjunt d’orfebreria, pintura i escultura que havia de formar part d’aquesta acció museal. Campanya de restauració i conservació que fou encomanada a la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona a Tortosa.
Un projecte, el de conservació i restauració, que s’inicià l’any 2017 i no va liquidar-se fins al darrer trimestre del 2022. Amb un tour de force que compren prop de 300 peces. Que van des d’objectes litúrgics d’orfebreria, peces d’alabastre i de vidre, taules pintades, pintures sobre tela o metall fins escultures sobre ivori i fusta.
Dins de l’enorme lot, destaquen una parella de pavesos, que segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans “En la milícia medieval, escut llarg i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, cobria gairebé tot el cos dels ballesters durant l’atac.”
La documentació de la mostra ens afegeix “que l’escut medieval prolongat que podia tenir usos militars o bé una funció representativa i ornamental. En el segon cas normalment s’utilitzava en l’àmbit funerari, es pintaven amb l’heràldica del difunt i es penjaven a les esglésies, a les parets de les capelles. La paraula pavès prové del llatí pavire (‘ferir’), de l’italià pavesse, del francès antic pave (coberta) o del grec pabetzion. Uns escuts, que en el cas dels pobletans, s’han relacionat amb l’ús funerari i la presència, al monestir, del panteó reial.
Per tal d’explicar la singularitat i excepcionalitat dels pavesos —que ara ja sabem què són— de Poblet, s’inaugurà a finals d’any l’exposició “Temps de colors i emblemes a la Corona d’Aragó, La recuperació de dos pavesos del Reial Monestir de Poblet”.
Els diversos àmbits de la mostra ens ajuda a l’aproximació, primer, del seu ús i context històrics, però també a la seva composició, construcció, representació heràldica, el viatge de la seva supervivència i actual exposició. Així, que ens toca anar a pams.
Bona part dels àmbits de la mostra ens apropa a la confecció i construcció dels pavesos. Un viatge que ens aproxima als tallers artístics i armeries de l’edat mitjana, que combinen la fabricació de l’escut amb la seva policromia, però també amb el relat històric de l’encàrrec i ús dels pavesos.
Una informació, tot aquest volum d’elements tècnics, que ens aproxima la Unitat de Restauració i Conservació de la Diputació de Tarragona gràcies als estudis, exàmens i anàlisis que s’han produït sobre els pavesos al llarg de cinc anys de feina.
Més enllà de la part tècnica i teòrica de la construcció, s’afegeix el relat de la conservació i restauració de les peces. Una acció que obre camí en la restauració i conservació de pavesos en l’àmbit europeu.
Cal recordar que a casa nostra només s’han conservat alguns exemples de pavesos a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, al Museu de Belles Arts de Castelló i la catedral de Mallorca.
L’exposició també intenta explicar el perible dels pavesos des de la desamortització de Mendizábal, quan els pavesos desapareixen de Poblet, fins a la seva tornada. Passant per l’estada dins dels fons de la mateixa diputació, les primitives exposicions al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona —entre finals del segle XIX i principis del XX- i el seu retorn al cenobi de la Conca de Barberà, vinculada a la presència d’Eduard Toda a Poblet als anys trenta del segle passat.
Completen la mostra elements procedents del panteó reial, un catàleg del Museu Arqueològic de Tarragona del 1894, un conjunt d’elements que recrea elements del taller o obrador dels pavesos i, òbviament, els protagonistes de la mostra un cop estudiats, conservats i restaurats a Tortosa.
Actualment, el Museu del Monestir de Poblet torna a acollir els pavesos, però també obres que s’han centrat a l’edifici del Palau del rei Martí. Una de les zones més interessants del conjunt monàstic i millor mostra del gòtic civil català. Sembla, segons les previsions, que aquest 2023 podrem gaudir d’una nova museografia i presentació en aquest espai del Museu de Poblet.
