La Fundació Merz obre la seva sucursal siciliana en el popular barri. Primera mostra: art i política.
La Fundació Merz de Torí inaugura la seva seu de Palerm al pavelló ZAC, als Cantieri Culturali alla Zisa, amb la mostra col·lectiva «L’altro, lo stesso» (fins al 27 de març de 2022). Comissariada per Beatrice Merz i Agata Polizzi, l’exposició inicia un projecte triennal batejat com ZACentrale: el programa inclou exposicions, formació i recerca, amb un concepte de l’art contemporani basat en relacions i experiències. Lida Abdul, Rosa Barba, Alfredo Jaar, Joan Jonas, Silvia Maglioni i Graeme Thomson, Mario Merz i Marisa Merz són els noms escollits per a la mostra, que consta de vídeos històrics dels dos artistes titulars de la Fundació, de Gino De Dominicis, Gilbert & George i Lawrence Weiner.
Beatrice Merz: el títol de la mostra s’ha recuperat d’un recull de poesies de Jorge Luis Borges, amb l’objectiu de destacar la continuïtat del procés creatiu. De quina manera afronta aquest tema l’exposició?
Crec que l’atenció a l’evolució dels processos creatius està a la base de cada projecte curatorial. En el nostre cas aquest aspecte es posa encara més en evidència per la tria dels protagonistes: artistes que durant tota la seva vida s’han posat en joc fent evolucionar el seu treball. L’Agata i jo ens vam divertir complicant les coses, posant en relleu els possibles entrellaçaments.
Un lapsus pirandel·lià podria transformar el títol en «L’altro, lo stesso», suggerint que el concepte d’etern renaixement també fa referència al de comunitat. És així?
En efecte, es refereix al concepte de comunitat. De fet, els artistes i les obres han estat seleccionats en relació amb la seva pràctica d’artistes «comunitaris», atents a les dinàmiques i implicacions socials i polítiques de l’obra d’art.
També la Fundació demostra que ho és: aquesta primera exposició fa palesa la voluntat d’implicar altres realitats a més de la del ZAC, des dels palaus històrics fins als centres de treball i d’esport. Fins on es vol arribar?
Potser fins a… a l’estranger.
També s’exposen obres inèdites de Marisa Merz. D’on sorgeix l’opció de donar-les a conèixer precisament al públic de Palerm?
La tria prové d’un recorregut que estem construint a la Fundació. L’arxiu d’obres és ric en sorpreses i, a més de les obres que s’han donat a conèixer a la mostra en curs de Torí, ens semblava sobretot una bona ocasió per oferir al públic de Palerm alguna cosa inèdita. Com si fos la sorpresa la que et ve a trobar i no únicament nosaltres que la busquem.
D’altra banda, el que tenim amb Palerm és un vincle consolidat de fa temps: iniciada el 2007, la relació amb la ciutat es va intensificar el 2018 amb motiu de Manifesta, i el 2019, quan la Fundació va participar en la segona edició de la Biennal Arxipèlag Mediterrani. Hi ha qui considera que d’aquelles experiències n’ha quedat poc en el context local. Vostè què en pensa?
Crec que és veritat, almenys en part. Si bé a la ciutat s’han conservat pocs indicis materials del pas de mostres com el Manifesta, no obstant això, han tingut un paper destacat en la narració del dinamisme cultural de Palerm. El cert és que n’han quedat les experiències, la curiositat i l’interès de confrontar-se amb la contemporaneïtat. Nosaltres hi som: el recorregut que hem dut a terme en aquests anys és, sens dubte, el resultat d’un diàleg que ha deixat un senyal recíproc, una relació que ha fet possible el que avui està succeint al ZACentrale.
L’atenció a la formació és un tret distintiu de la Fundació. Quins projectes hi ha previstos a Palerm?
El departament ja està actiu en la projecció i implicació no només de grups de ciutadans i estudiants, sinó també d’altres col·lectius, i la seva participació en la vida del projecte. És fonamental («central» és una paraula escollida no per casualitat) construir conjuntament els projectes, mai fer-los caure de dalt creient que estan investits de qui sap quin carisma. La nostra ambició és la de la trobada; ser acceleradors i agregadors, constructors de comunitat.
A propòsit de carisma: durant la Biennal Democràcia, que va tenir lloc a Torí a començaments d’octubre, la Fundació va organitzar una trobada dedicada a les experiències democràtiques no occidentals, en què es posava en relleu que el terme «democràcia» ja no és necessàriament sinònim d’Europa i dels Estats Units. Vist des d’aquí, no deu haver-hi també una certa preocupació?
Sí i no. Potser cal preocupar-se, en realitat, de deixar de considerar tan central el model «occidental» de cultura, de democràcia i de civilització. Interrogar-se sobre la naturalesa democràtica dels moviments, que en altres èpoques hauríem definit com a populars, no comporta per si mateix un risc, almenys no necessàriament. En tot cas, s’interroga sobre aspectes de crisi, sobre l’immobilisme de les societats liberals i sobre l’«alta» cultura en relació amb les instàncies d’una altra naturalesa.
Les institucions locals sempre han donat suport al naixement de la «casa» de la Fundació. a Palerm. Què n’espera de les futures polítiques culturals de Palerm?
En aquests anys, el diàleg estret, sovint dialèctic, amb una administració culturalment avançada ha permès una confrontació intensa, ha afavorit que sorgissin idees i projectes que anaven en la mateixa direcció. Aquest no és un camí obligat. Certament, confio que hi haurà diàleg i es compartiran idees amb qui vingui; per la nostra part tindrem tota la predisposició. Per al futur crec que serà important continuar aquest diàleg que espero que pugui reforçar la feina que ja s’ha fet. Per part nostra tenim moltes ganes de prendre cura de «la casa» de Palerm i de viure-hi.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.