General

Ester Xargay: En ser conjugat, morir és ser infinitiu per sempre

La figura d’Ester Xargay (1960-2024), escriptora, videoartista i gran agitadora cultural de pràctiques experimentals és glossada a El Temps de les Arts en conèixer-se la seva mort.

Natàlia Garriga, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
“Paraula, imatge i vida. Tres universos que en la figura de l’Ester Xargay eren indestriables. El seu món era el món de la mirada lúcida de la poesia i el videoart, que ens feien accedir a noves dimensions de pensament. I el seu món era, alhora, el de l’energia de la lluita i l’acció compromeses, que assenyalaven injustícies i cercaven transformacions. Amb el traspàs de l’Ester Xargay, Catalunya perd una poeta i videoartista que llaurava futur. Però aquesta energia romandrà entre nosaltres. La reviurem sempre amb els seus versos i el seu art.”

Jaume Pons Alorda, poeta
“Amb desolació podem clamar que som molt afortunades totes i cadascuna de les persones que hem compartit peripècies i aventures amb la poeta, antipoeta, infrapoeta Ester Xargay, que avui ha mort després d’una existència consagrada a la poesia més radical, a les videocreacions paraparèmiques, a les dramatúrgies iconoclastes o a les formes narratives més rocambolesques. El seu ingent i caòtic treball, repartit en diferents branques complementàries, és un dels cims experimentals de la cultura catalana a cavall entre els segles XX i XXI. La seva energia i la seva generositat no coneixien límits: amb esperit rebel i agitador, agombolador d’ànimes molt diverses, va aconseguir fer convergir moltíssimes figures de totes les variants de l’art en una prolífica casta de conxorxes: des de revistes caminades fins a performances col·lectives passant per mil i un recitals i happenings. Amiga de la improvisació, de l’anar fent sense els encasellaments ni les perspectives miops de calaixos encaixonats com els que la crítica sol proposar, va ser responsable d’un munt de filmacions valuoses, com entrevistes o videopoemes, i juntament amb Lluís Calvo va dirigir el lynchià curtmetratge L’edat de pedra (2013). Els seus darrers volums de versos, Infinitius (Lleonard Muntaner, Editor, 2017) i Desintegrar-se (Premi de Poesia Cadaqués a Rosa Leveroni, Meteora, 2019), varen encetar noves finestres expressives després de la mort de l’etern company vitenc i creatiu i total, Carles Hac Mor, de qui Xargay es va encarregar de publicar un bell grapat d’obres inèdites, com la recent ant(i)logia paraparèmica Fanals nihilistes en la foscor del seny (Ajuntament de Barcelona, 2023), o els dos primers volums de la poesia completa a Pagès editors, editorial que l’any 2001 va publicar un esbojarradíssim títol a quatre mans: Amor lliure, ús i abús. Els darrers anys Xargay també es va dedicar, amb una implicació decisiva, a la creació del Premi Carles Hac Mor per a plaquetes subversives que organitza l’Ajuntament de Juneda i publica l’editorial Fonoll. Ester Xargay va recitar i antirecitar, fins i tot infrarecitar en alguns casos. També va anticantar, aconseguint que tothom al·lucinés. La seva llibertat, la seva bonhomia i el seu somriure es contagiaven amb una facilitat espasmòdica. Ja mai més no podrem oblidar les seves erres afrancesades i els seus poemes postsurreals, carregats d’un alt sentit filosòfic i d’un fortíssim esperit lúdic, d’una constant empenta cap a la revolta. Ester Xargay, que ha estat interpretada magistralment per Margalida Pons Jaume, entre d’altres, en el volum El codi torbat. De la poesia experimental a l’escriptura conceptual (Lleonard Muntaner, Editor, 2021), ha acabat de conjugar el verb “morir” i s’ha reunit amb l’infinit. Ens queden les seves obres provocadores i poderoses, un llegat capaç de replantejar alguns dels més fulgurants esdevenirs trencadors del futur.”

Nora Ancarola, artista
“Amb l’Ester Xargay es tanca un capítol de la història llibertària, insubmisa i creadora del nostre país. Una escriptora excepcional per la qual el món de la literatura, la performance i l’art hauran de fer justícia. Però en aquestes set línies assignades vull recordar-la des dels temps del MX Espai 1010 del carrer Llibreteria on, amb la Marga i el Carles teníem una complicitat de veïnes irreverents i anàrquiques. Vull recordar el seu somriure contagiós que ens arribava pel celobert de l’edifici a les tantes de la matinada. Somriure que va recuperar després de la desaparició del seu company en La Pahissa del Marquet, espai que atresorava una nova manera d’entendre el món de la creació, personal i única. No deixem que es perdi aquest llegat. Mantinguem-la en la memòria, però també seguim el seu rastre.”

La poeta Esther Xargay, empaparada de poesia, en un acte poètic a L'(H)original

Margalida Pons, escriptora 
La veu d’Ester Xargay s’escapa de les presons del jo, aquesta planta invasora que s’ho menja tot. L’eludeix, li treu l’arnès, el deshabita i el decapita: obre un espai on tot és possible. Però mai no és inhumana ni mecànica. No es tracta de matar allò que és personal, sinó d’esbrancar l’ego i esperar a veure quines criatures estranyes naixeran amb la poda. No es tracta de negar l’experiència, sinó de fer-la caminar pels carrers de la imaginació. No es tracta de suprimir “allò més ampul·lós del dir”, sinó de fer-lo baixar de la trona, agafat per una orella. Ester Xargay és la figura que acosta el megàfon a les boques afòniques —les del desnonat o les de l’animal a l’escorxador— i els diu parla, si vols, que jo t’aguant el front. Parla, si vols, que jo em faig transparent per fer-te lloc. Parla, si vols, que jo no diré res de mi ni em conjugaré. Per això és infinitiva. Per això és infinita.

Jordi Aligué, escriptor
“Aquesta matinada ens ha deixat la nostra estimada Ester Xargay, la germana de projectes i complicitats, d’incomptables moments, de grans rialles, de dirs i hores compartits al llarg de 40 anys, entorn de la poesia, de les arts plàstiques i visuals. Amb ella i amb en Carles Hac Mor, vàrem fer realitat molts dels nostres somnis compartits. L’Ester, un referent d’aquest nostre país, una dona generosa que mai tenia un no quan es tractava de treballar per la cultura…, brillant poetessa, una dona bona! Sempre la recordarem, sempre restarà present dins el nostre cor.”

Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes
“Ens ha deixat, massa d’hora, una poeta i videoartista que, des de la curiositat inesgotable, va crear, en diferents formats i sempre trencant els rígids límits de les disciplines artístiques, una obra sòlida on l’experimentació, el joc i la provocació hi han tingut un paper cabdal.
Va ser una activista de la divulgació de la literatura, de la qual en va fer també un art, i amb la Institució de les Lletres Catalanes va col·laborar en diversos projectes per posar en valor els sèniors de la nostra literatura.
Recordarem la seva energia inesgotable i la seva alegria, que van ser, també, motor literari.
I la trobarem molt a faltar.
Ens queda, però, la seva obra.”

David Ymbernon, artista
“Que ens hagi deixat l’Ester Xargay és una notícia-pes damunt els ulls, hi ha persones que encomanen ales, llibertat i riures, tossuts i convençuts del fet que val la pena l’entusiasme, efervescent de viure plenament la poesia, l’art, l’humor… Ens deixa la seva obra —inconformista, experimental, reivindicativa—, amics, camins… Però sobretot bons records a qui la vam conèixer de prop, penso que aquesta part, fer-se estimar, que t’estimin, és l’èxit de Sobretot, un hit del cor (com un roc amb ales de violí per sempre).”

Ester Xargay a la inauguració de l’exposició Inventari de Latung La La de David Ymbernon, a Can Manyé, espai d’art i creació, Alella (2019)

Laura Borràs, professora de la UB i XVIa Presidenta del Parlament de Catalunya
“La notícia de la mort de l’Ester Xargay em colpeix i m’entristeix un matí de divendres que sense el seu somriure i la seva llum serà més fosc. De seguida penso: ara sí que morir serà infinitiu per sempre, Ester. Han estat tants, els llocs dels Països Catalans on hem compartit moments feliços: de València i els Premis Octubre a l’Alguer i la poesia als parcs, de Farrera i els seminaris de traducció poètica, a les Terres de l’Ebre i la poesia als balcons, d’Artà i el Poesart a Perpinyà entrevistant l’enyorada Renada Laura Portet…Tants els projectes, des de les vídeo entrevistes als sèniors literaris, des de les lletres i paisatges als poetes per la república, que va habitar amb la seva empremta vital i propera! Sempre amb la poesia, sempre la cultura, amb la llengua, sempre amb el país.
L’Ester és -no puc parlar en passat perquè ho serà ja per sempre- poeta, traductora, assagista, vídeo artista, amiga i amada. Ara ja torna a estar amb el seu estimat i enyorat Carles [Hac Mor], la seva parella sentimental i literària. La seva parella vital. Lluitava però no ha estat possible vèncer la malaltia que s’ha endut la teva rialla perenne, una rialla que va saber regalar-nos fins i tot en els moments més durs.
Com ens va ensenyar -i vaig immortalitzar en forma de postal de la Institució de les Lletres Catalanes (vermella, és clar!), una postal que brandava en els talls de carrer davant de la delegació del govern espanyol contra la policia espanyola: “som tots, la força!”
Ha estat sempre avantguarda i compromís. Ha estat llibertat i joc en la poesia catalana. I sinceritat i força.
Sempre m’enviava una “HACbraçada ben forta i plena d’energia per la dura lluita que fas”, em deia.
Gràcies per tot i per tant. Descansa en pau, estimada Flor Salvatge!”

Esther Xargay amb Ricard Mirabete, Vicenç Altaió i Laura Borràs als Premis Octubre, València 2015

Vinyet Panyella, poeta
“Hi ha persones que irradien llum, energia, una calidesa afectuosa que perdura des del moment de la coneixença. En el cas de l’Ester, pionera en tants formats per crear i fer perviure la paraula poètica, tot és u: poesia, innovació, compromís, recerca, traducció, convicció, alteritat, revolta, transgressió i, per damunt de tot, lírica en la seva més nua, sincera i estricta essència. El cúmul del seu llegat s’estratifica i es configura a manera de cosmos en el que cada fragment arrela fins el seu nucli dur. A manera de divisa: “Combatre l’ordre / amb poemes sintètics / esmola l’eina”. Al capdamunt, el seu somriure solar.”

Biel Mesquida, poeta
Ester Xargay: Exploradora fonda del fet i del fer poètic. Des que vaig conèixer Ester Xargay vaig saber que era un poeta que practicava heterodòxies a voler en el seu quefer creatiu. Tenia una concepció nova del suports expressius, s’aventurava en un camp inexplorat i sense límits per inventar els seus signes, sense regles per als seus experiments i sempre a l’espera del xoc sensible que desencadenàs els procés creador. Per tot això feia servir un conjunt de llenguatges: el literari, l’audiovisual, el performàtic i el musical, sempre dins una radicalitat revolucionària, un enorme esforç alliberador i una tensió sensible per capgirar el vell i mostrar el novell. Fixava vertígens!”

Yamandú Canosa, artista
“En xoc. Ens deixa i no se’n va anar l’Ester Xargay; la rauxa, la complicitat de la combinatòria Dadà, el somriure perenne de la intel·ligència de la revolta, de l’aventura del llenguatge. Bella, radiant, lluminosa, poema. Escolto la teva veu amb el teu català de timbre francferit, amb l’eterna promesa de la paraula desbordada. A destemps, Ester. L’enorme tristesa del temps mal conjugat.”

Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
La pèrdua d’Ester Xargay és una mala notícia per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, com ho és sempre el traspàs de tots i cadascun dels nostres associats. Ester Xargay va ser una pionera i una figura clau i referent en la poesia experimental en el nostre país, en l’experimentació performàtica de la poesia i en l’eixamplament dels horitzons dels formats d’actes literaris i dels recitals poètics, de les revistes caminades que feien amb el seu company Carles Hac Mor i tantes i tantes experiències absolutament estimulants. A més a més, l’autora havia participat en diversos actes de la nostra entitat, sempre disposada a col·laborar i sumar per a la millora de la situació dels escriptors i dels poetes en llengua catalana.
Lamentem la seva pèrdua i convidem la societat, la crítica, els lectors, i els editors a apropar-nos una vegada més a la seva obra i a celebrar-la i homenatjar-la així com es mereix.

Ester fent una acció per presentar el llibre parAUla de Marta Darder.2016 a ARBAR a La Vall de la Santa Creu.

Francesca Llopis, artista
“Recordo quan vaig conèixer l’Ester, tota una sorpresa! Va ser tot just quan es van conèixer amb el Carles H Mor, tot just anava vestida de vermell. I el vermell transmet energia, tota l’energia que ella traginava. Rosa, divertida, molt riallera, amb aquell accent, entre francès i estropellat o entremeliat! Recordo que li agradaven els cavalls i fins i tot crec que en cuidava un aprop de Sant Feliu de Guixols. Crec que era una de les seves passions a les hores, els cavalls. Ja era poeta, ja estaba envoltada de paraules i també d’imatges. Les imatges que barrejava amb paraules en els sus films i que traslladava al espai en les instalacions que recentment ens oferia. Era massa jove, merrrrda!”

Eduard Escoffet, poeta
Amb poques persones em passa que puc datar exactament quan ens vam conèixer. I l’Ester Xargay és un d’aquests pocs casos: va ser el divendres 13 de gener de 1995 a la Fundació Antoni Tàpies. En Dídac P. Lagarriga i jo fèiem una acció “espontània” en el marc de l’exposició sobre Fluxus just en el moment en què l’Ester entrava a la Tàpies per demanar uns catàlegs que li havien deixat a ella i a en Carles Hac Mor. Diria que va ser l’única persona que va aplaudir i que es va entusiasmar amb el bunyol que vam fer (perquè els de seguretat ens van tancar els lavabos, que és on havíem de fer l’acció). La trobada amb l’Ester va ser breu i bàsicament em va apuntar el seu número de telèfon: 310 15 44. A partir de llavors, vindrien anys de molta complicitat amb ella i amb en Carles: revistes parlades i caminades, accions i recitals, experiments poètics i sopars casolans, cicles a Metrònom i botifarrades, excursions impossibles i grans descobertes. I innombrables aventures. L’Ester i el Carles van ser durant molts anys companys de viatge inseparables. I amb l’Ester hem continuat una amistat de quasi 30 anys. L’Ester, no només ha estat una gran entusiasta de la poesia, una persona d’una gran generositat i un somriure permanent i encomanadís, per a mi també ha estat una gran pionera en l’ús de tota mena de llenguatges per a la poesia —en Carles va tenir molta sort de tenir-la al costat i que li obrís les portes a mons nous—, autora d’una obra que com tota bona obra poètica va per lliure, sense seguir camins fressats, i una peça fonamental en la transformació de l’escena de recitals i de performance des dels anys noranta. I més coses, perquè a tots els orfes que deixa ens falten paraules per evocar-la i provar de resumir qui ha estat. Avui només em consola saber que ara mateix el Carles i l’Ester deuen estar organitzant un gran cafarnaüm de poetes, artistes i gent de tota mena en algun indret imprecís entre aquest món i el de més enllà. Només espero que avisin del dia i del lloc exacte.

Ester Xargay i Carles Hac Mor als anys noranta. Foto de Ramon Guimaraes

Rosa Ardid Borràs, Secretaria del Jurat del premi Cadaqués a Rosa Leveroni
“Ens ha deixat una poeta, una artista polifacètica que gaudia en la creació, en l’experimentació de noves formes i en la comunicació amb els altres.
L’Ester, però, per sobre de tot, era poeta. La seva grandesa intel·lectual i humana la trobarem més explícitament en els seus poemes, en més d’una desena de  llibres publicats.
En la presentació, a Cadaqués, del llibre Desintegrar-se, que havia obtingut  el premi Cadaqués a Rosa Leveroni, l’Ester, poeta, narradora i videoartista ens recordava que on es trobava  més còmoda era en el vessant experimental de la poesia, en la recerca amb el llenguatge que li permetés la creació del text bastida de mots alliberats de les convencions del sentit. Una gran artista i una gran persona oberta a tothom amb una personalitat que seduïa per la seva simpatia, el seu sentit de l’humor, la seva proximitat  que feia sentir còmode a qualsevol que estigués prop seu. Es feia estimar.
Una pèrdua immensa.

Roc Parés, artista
“Ara fa un any, l’Ester Xargay i jo entràvem plegats al Museu d’Art de Sabadell per parlar amb l’Engràcia Torrella. L’Ester m’havia engrescat per a establir un diàleg intergeneracional amb mon besavi, el terrisser anarquista Marian Burguès. L’Ester, amb el seu característic entusiasme, va presentar-li a l’Engràcia el meu projecte. La complicitat entre La Pahissa del Marquet-Arts-Lletres-Natura i el Museu d’Art de Sabadell va fer que el nostre projecte es concretés, inicialment, en dues exposicions i una publicació, sota el títol de Restitució. En el decurs d’aquest any, l’Ester, cada cop més afeblida per la ferotge malaltia, ha anat deixant cada cop més buits, tant en les trobades de treball, com en la nostra correspondència, com també en els moments d’inauguració de les exposicions. Feliçment, l’Ester va tenir força per assistir a la cloenda de la segona exposició i vaig sentir una gran emoció quan ens vam abraçar llargament, a la muntanya de Sant Llorenç, celebrant una feina conjunta que a tots dos ens ha aportat un gran goig. Dimecres al matí vaig escriure un últim correu electrònic a l’Ester, convidant-la a la visita guiada d’una tercera exposició que també és fruit de la nostra feina. Tocaven les set de la tarda a la Plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, a Girona, i una dotzena de persones esperaven per fer la visita guiada a La Volta. La Montserrat Moliner em va donar la paraula i jo, veient que l’Ester no havia arribat, vaig començar per dir que aquesta exposició tenia, com les dues anteriors, l’origen en una invitació que l’Ester Xargay m’havia fet temps enrere i que implicava el repte de dialogar amb una persona morta. Aquest matí, quan el missatge de l’Eugeni Bonet m’ha fet saber que l’Ester ens ha deixat, m’he quedat glaçat, però em conforta saber que la mort no és cap impediment per a continuar dialogant. Gràcies, Ester!”

Acció d’Ester Xargay al Museu Picasso de Barcelona

Joan Casellas, artista
“Sempre ens quedarà la Viva Veu dels seus poemes-acció “cantussejasts” i perpetuats en les memories electro-neurològiques i cibermagneticològiques de milions de bits. Visca el decreixement ardent!”

Josep Manuel Berenguer, artista
“Sempre sincera. Clara. Lliure, activa i crítica contra tot allò que cal, calgué, caldria, caldrà. Bona amiga, ferma, dolça, riallera prestidigitadora de mots i d’idees, de sons i d’imatges. De sentiments. Tossuda, radical sempre, una vegada i mil i més enllà, t’he llegit, escoltat, sentit, vist, gaudit, viscut. Emoció, alegria, confiança, delit, complicitat, sí; però no hi ha prou paraules. Et llegiré, t’escoltaré, et sentiré, et veuré, et gaudiré, et viuré, per fer-te viure, al menys, mentre visqui, pura, en l’aurora futura on amb els teus mots et voldria per sempre.”

Vicenç Altaió, poeta i traficant d’idees
“Si la mort l’ésser arrabassa/ roman la pensa, vida dels seus escrits”, va escriure Ester Xargay a Desintegrar-se el llibre que prenia vida de vol i de  mutació després de morir la seva parella intel·lectual Hac Mor. La radical germana de riure ardent, la juganera experimental, la lluitadora per la renda bàsica i l’antimasclista ha tancat el llibre de la vida i s’ha abandonat dolçament en mans de la mort: “EN SER CONJUGAT, MORIR ÉS SER INFINITIU PER SEMPRE”.

El Temps de les Arts

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close