General

Father Hurricane

El vent ha fet avançar velers i ha fet girar molins antics i moderns, però, desgraciadament, també ocasiona grans tempestes. Tots hem sentit a parlar de la tramuntana, que bufa  a l’Empordà. Als tròpics bufen vents molt més gegants coneguts com a huracans. Es tracta de grans tempestes tropicals, vents que giren com remolins amb molta fúria.  Hurakan era una antiga divinitat caribenya que volia dir ‘El Cor del Cel‘ o ‘El Centre del Vent‘. 

Els huracans bufen al Carib a més de 160 km/h, provocant pluges torrencials, tempestes amb trons i llampecs, durant els mesos d’agost i setembre, i es formen al centre i a l’oest de l’Atlàntic. Fan entre vuits i deu quilòmetres d’alçada, i poden arribar a tenir fins a vuit-cents quilòmetres de diàmetre, però n’hi ha de més petits. Aquests vents giren al voltant d’un punt central anomenat l’ull de l’huracà, que és una zona curiosament ben poc ventosa, i on hi ha poca nuvolositat.   

Els huracans són molt poderosos i, desgraciadament, provoquen més d’una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals.   

Per tal que es formi un huracà, però, calen certes condicions. La temperatura del mar ha d’estar per sobre dels 26,5 graus, ja que l’aigua calenta és la seva font d’energia. Aquesta aigua s’evapora més de pressa i es concentra  ràpidament a la banda baixa de l’atmosfera. Alhora, ha d’entrar aire fred perquè es condensi tot aquest vapor d’aigua. I, finalment, cal que tot això passi prop de l’equador, de manera que la força  de la rotació de la Terra sigui prou forta perquè l’huracà comenci a girar.   

Bona part del que coneixem dels huracans se sap gràcies a la primera persona que els va estudiar. Un home que va néixer molt lluny del Carib. Era un català de Poboleda, un poblet del Priorat. Una placa el recorda a la casa on va viure. 

Poboleda ret homenatge sincer al fill del poble, nascut a aquesta casa el dia 19 de setembre de 1837, mossèn Benet Viñes i Martorell. Descobrí les lleis dels ciclons a les Antilles. Va morir a l’Havana (Cuba), el dia 23 de juliol de 1893. 

Benet Viñes és considerat un dels deu meteoròlegs més grans de la història, reconegut mundialment per descobrir el funcionament dels huracans.  

Benet va ingressar als Jesuïtes i compaginà la vocació religiosa amb la ciència. Va arribar a ser catedràtic de Ciències Naturals i Física. Però a causa de l’expulsió dels Jesuïtes durant la Revolució de 1868, la congregació el destinà a Cuba, on es va fer càrrec de l’Observatori Astronòmic de l’Havana.  

Benet Viñes, el Pare Huracà

Tot just mig any després que hi arribés, un huracà va destruir la província de Matanzas on van morir dues mil persones. Allò el va colpir i li va fer preguntar-se quins eren els mecanismes d’aquell fenomen tan devastador, per tal d’intentar prevenir la població. Molts vaixells, a més, no podien navegar durant l’estiu per culpa d’aquelles ventades furioses. 

Benet va començar a llegir el cel i a prendre notes per veure la direcció per on apareixien els cirrus, els cúmuls i els nimbus, que són núvols de menes diferents. I començà a fer prediccions.  

El 1875 va publicar als diaris l’avís que s’apropava un huracà. Va ser el primer pronòstic meteorològic d’huracans registrat a l’Hemisferi Occidental, i el va realitzar ben poc abans que assotés la costa sud de Cuba. Va anunciar que el remolí de l’huracà estava a cinc-centes cinquanta milles. I l’encerta.   

Les tempestes giratòries no es poden evitar, però el gruix de vides que arribà a salvar li donaren al pare Benet molt respecte i prestigi. Va aconseguir diners de la Junta de Comerç de l’Havana i de les companyies navilieres per establir una xarxa d’estacions meteorològiques a l’illa. Fins aleshores els mariners  navegaven ben venuts, sense cap seguretat. 

Benet li seguí la pista als huracans. Viatjà per Cuba, República Dominicana i Puerto Rico rere les petjades de les grans ventades; en vaixell, en tren i a cavall, trescant pels indrets afectats, d’un punt a un altre. I anotava minuciosament tot allò d’interès per a les seves investigacions, com per exemple la direcció en què el vent havia tombat els arbres.  

De gran profit resultà l’estudi dels núvols alts, mitjans i baixos, que va fer possible disposar de la imatge de l’estructura vertical i horitzontal dels huracans, en un temps que no hi havia satèl·lits ni radars. També va ser molt important poder saber on era el centre de l’huracà tot observant els cirrus, que són els núvols més alts. Així va ser com va descobrir les lleis de circulació i translació ciclònica. No sols va poder assenyalar on hi havia un huracà, sinó que podia anunciar la seva trajectòria.   

Amb aquells estudis, publicà una obra principal: Apuntes relativos a los huracanes de las Antillas. Llibre que li donà un gran reconeixement científic internacional. Els britànics, capdavanters aleshores de la navegació, i els nord-americans, interessats a saber per on arribarien els huracans a la seva costa, van tenir molt d’interès en la seva feina. Benet va fer un paper fonamental en la detecció, seguiment i predicció dels huracans. Va ser llavors que el van començar a anomenar Father Hurricane, Pare dels Huracans, i les seves lleis, Les Lleis Viñes, van ser vigents fins a la Segona Guerra Mundial.   

Placa commemorativa dedicada a Benet Viñes, a la seva població natal de Poboleda

Segons aquestes lleis, els ciclons descriuen una trajectòria parabòlica amb una velocitat i direcció determinada. Cal saber diferents variables, mesurables, per veure per on passaran i la força que poden tenir. La dedicació del pare Benet va propiciar que se salvessin moltes vides. 

El científic va detectar trenta-tres huracans. I, com a anècdota, es pot dir que va ser el primer a posar-los nom, cosa que després s’ha continuat fent al llarg dels temps. El Pare Benet, en definitiva, va descobrir els secrets de les grans ventades; tempestes que, actualment, sembla que bufen encara amb més força. Potser Hurakan, la divinitat caribenya, està furiosa amb els estralls que fan les persones amb la Terra, mare de tots. 

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close