Ha nascut un nou espai dedicat a Salvador Dalí, a Figueres, que completa al Teatre-Museu. El 20 d’octubre es va inaugurar oficialment la museïtzació de la Casa Natal de Dalí, que és situada al número 6 del carrer Narcís Monturiol, molt a prop de la Rambla, del Museu del Joguet i del Museu de l’Empordà. Dalí és notícia, com també ho són al mateix temps Picasso i Miró, per l’exposició a Barcelona.
Com a autoritats hi havia la ministra en funcions de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana Raquel Sánchez; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; la consellera de cultura Natàlia Garriga; l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef i el director de la Casa Natal, Eduard Bech.
Tots van qualificar d’important el nou equipament. Segons van dir, faltava un espai al món que expliqués biogràficament la figura de Salvador Dalí. Fa trenta anys que es va iniciar la compra de l’immoble on se situa el museu i diversos governs municipals han anat agafant el relleu per culminar la compra de tot l’edifici, les obres de reforma integral i la museïtzació de l’espai. El projecte museogràfic ha anat a càrrec d’UTE Transversal Varis arquitectes, amb Dani Freixes al capdavant.
Primer les autoritats al migdia i al vespre els veïns de la capital de l’Empordà, acompanyats de sardanes, amb la cobla la Principal de la Bisbal i concert de jazz amb Smoke Jazz Quartet van estrenar les visites al nou equipament museístic. La Casa Natal ha convertit l’immoble modernista en un museu del tipus immersiu per rastrejar els aspectes biogràfics del geni surrealista.
Visita de sorpreses
Abans dels parlaments oficials, els periodistes vam tenir ocasió de recórrer les estances i descobrir els secrets del nou museu equipat amb tecnologia punta per submergir el visitant en una experiència visual i sonora espectacular. Els companys fotoperiodistes varen comparar l’experiència amb un escape-room, perquè la visita segueix un itinerari per l’interior de la casa, seguint portes que s’obren automàticament, per anar introduint el visitant en espais escenogràfics potents visualment i sensorialment: miralls, projectors, pantalles, jocs de llums. Tota la visita es fa equipat amb una audioguia que et va explicant a cada sala les particularitats de Dalí, el seu entorn familiar i social. La visita completa dura una hora i s’ha de fer amb grups reduïts, de màxim vuit persones.
La visita comença als baixos on hi hauria hagut la notaria del pare de Salvador Dalí. Narra aspectes de la rígida figura paterna, que es va instal·lar en aquell immoble del carrer Narcís Monturiol, el 1900. La saleta amb la projecció de la notaria mostra un holograma del pare feinejant.

Si els baixos són l’espai del pare, el primer pis és l’espai d’habitatge familiar on es recorda la infantesa de Salvador Dalí. En aquest pis principal hi ha el dormitori, la cuina, el menjador, la terrassa, el bany i també un espai dedicat a l’escolarització. Aquell és l’espai on Dalí va créixer de petit. I el muntatge museogràfic ho recorda amb multitud de detalls i aprofitant el que queda d’aspecte més genuí com el bany o la cuina. L’audioguia explica la relació amb la seva germana Anna Maria, que li va fer de model fins a l’aparició de la Gala.

En aquest àmbit familiar s’explica que la família Dalí van tenir un primer nen que van anomenar Salvador, però que va morir al cap de pocs temps. Així que el nostre Salvador Dalí, hauria tingut una circumstància biogràfica similar a la de Van Gogh.

En aquella primera joventut Dalí ja va liderar la publicació d’una revista a l’escola que es deia “Studium”, juntament amb altres companys. La seva voluntat de ser artista va fer que el seu pare el fes anar a estudiar a Madrid, a l’Acadèmia de San Fernando d’on va ser expulsat dues vegades, la segona definitivament. Deia que els professors no eren prou bons per examinar-lo.

El segon pis i el tercer pis són de caràcter més de retrats temàtics de Dalí, explicant les seves fonts d’inspiració en Gala, en les ciències, el territori. I la seva repercussió mediàtica a partir dels seus viatges a París, Londres i Nova York. També s’explica la seva relació amb altres artistes internacionals, com els Germans Marx.

Abans de fer el salt a Nova York, la visita recorda que Dalí s’estava a la Residencia de Estudiantes on va fer amistat amb Garcia Lorca i Luís Buñuel. L’audioguia explica que va ser amic dels dos, però el sentit de modernitat era més pròxim amb la mentalitat de Buñuel. Dalí que es va adherir al moviment surrealista també va ser expulsat del grup, però, quan ho va ser, ja tenia prou fama per representar una part del moviment per si sol.

L’audioguia recorda com en un congrés surrealista celebrat a la capital d’Anglaterra, Dalí s’hi va presentar disfressat amb un escafandre, però va quedar tancat a dintre, no podia respirar i va acabar desmaiant-se.
El recorregut per la Casa Natal reuneix multitud d’imatges i projecta moltes obres de Dalí per anar subratllant cada apartat. També es parla de l’impacte de l’Empordà i de Cadaqués, o de la copiosa bibliografia que Dalí va generar i la seva repercussió mediàtica, sent notícia sovint i cercant crear-la cada dos per tres. Un detall que es deixa anar és que és a partir del 1927 que Dalí es va deixar el bigoti característic, que va arribar a fer diversos centímetres de llarg.

La Casa Natal es va inaugurar el dia 20. Hi havia bastants periodistes acreditats per seguir l’esdeveniment. Molts de la zona i el país, però també ens van dir que havien vingut de la revista Time i teníem a prop una periodista colombiana.
Els primers visitants de la Casa Natal van ser els figuerencs que gaudiren de diversos dies de potes obertes, fins al dimecres 25 d’octubre que ja s’obria per a tots els públics. L’entrada normal costa 12 euros. La Casa Natal té el lema “On tot va començar”.
Es podria dir que la història continua al Teatre-Museu que custodia gran part de les obres de Dalí a Figueres i també la casa-museu de Portlligat. A partir del 25 d’octubre el museu de Figueres ofereix l’exposició entorn de “El Crist de Portlligat” (1951), que no s’havia vist al país des del 1952.