General

Fonda cadència

Lautrec la devia pintar entre 1884 i 1886, ja que en una carta que el pintor escriu a la seva mare el 1884, li comenta que està pintant a “una dona que té el cap absolutament daurat”. Una tècnica solta i esbossada, gairebé sense encaixat de la figura, ens parla d’una pintura inacabada, realitzada per experimentar amb les audaces tècniques del postimpressionisme. El més admirable d’aquest retrat és que, malgrat l’ocultació del rostre es percep una melancolia que es traspua i embriaga l’ambient fredament.

El gest lleugerament descuidat i tímid expressa un sentiment de reticència i alhora desgavell. Amb un posat que sembla indicar certa timidesa a ser retratada, l’atenció recau en els cabells flamígers il·luminats per la claror que entra per la finestra. Es diu que aquest quadre data del 1886, quan va obrir el seu propi estudi al carrer Caulaincort en l’interior del qual sembla haver estat pintat.

Lautrec torna a captar el gest característic de Carmen incansablement: el floc de cabellera solt sobre la cara, l’ocultació del rostre i la trena que se subjecta sobre l’orella i es nua sobre el clatell. I sobretot la constant sensació de tedi, abatiment i malenconia.                                 

Un tema subjacent en l’obra de Lautrec és la sensació d’instantaneïtat, de moviment congelat, de postura natural.  Amplitud de registres que en l’enquadrament, punt de vista, gest o expressió es deuen a la utilització de la fotografia, que obrí una nova perspectiva als artistes per a veure i descobrir possibilitats en les seves models. Tot això redunda en aquesta sensació de frescor i vitalitat que es desprèn d’aquests retrats i de la majoria de les seves obres.

Toulouse Lautrec, Carmen Gaudin, 1884-1887

L’artista decadentista, en una època en la qual estava encara reafirmant el seu estil i tècnica pinta Carmen desafiant i vulnerable. Llum, tons càlids i suaus que reflecteixen certa innocència i alhora inaccessibilitat. Si és que són els ulls la porta de l’ànima, aquests es mostren tacats amb pintura negra, potser per la impossibilitat de copsar la veritat essencial en la mirada de la jove.

El desarrelament era allò que el commovia veritablement, la dansa persistent de la solitud enmig del bullici mundà, i el rerefons d’una mirada perduda i anhelant. Em pregunto, però, si el fet que ens suscitin alguna emoció les seves obres, és perquè va ser capaç d’acotar i transferir un sentiment a través de la representació. Estat que s’aconsegueix mitjançant la transferència de la idea de l’autor a l’obra, és a dir, abocant la seva concepció ideal i pura a la cosa representable. Incrustar la idea dins la forma material. Sols d’aquesta forma concebo la possibilitat de l’evocació en la contemplació d’una obra.

Toulouse Lautrec, Carmen Gaudin, 1884-1885

Els retrats de Carmen, segons els catàlegs de les seves pintures, s’estenen en un període de temps que va de 1884 a 1889. I la història és sinuosa, ja que ella va desaparèixer durant algun temps, tornant a acudir a Lautrec amb la finalitat d’obtenir diners perquè vivia en una relació tempestuosa.

Sempre la jove i el caràcter elusiu de la seva mirada, ocultant la faç, deixant-se retratar sense ensenyar els ulls, amb el cap cot, o situant-se de perfil. Postures que no eren predeterminades pel pintor, sinó que es devien a gestos instintius de la mateixa model, donat que el seu rostre jove i atractiu quedava enrarit per un lleu estrabisme que tendia a dissimular. Lautrec, però, trobava en aquests gestos especial encant, retratant-la com una ànima enigmàtica de plenitud interior. I és que potser és en aquestes fondes cadències de vaivé on es copsa el punt àlgid i lumínic de l’obra d’art. Entre l’onatge en què la mirada s’atura i assaboreix l’etern fulgor.

L’obstinació per la temàtica marginal del francès, em du a establir un paral·lelisme amb el pintor català més destacat del postmodernisme, Isidre Nonell i Monturiol (1872 – 1911). Així com el primer pintà prostitutes de cabaret, el segon pintà gitanes de barraca a la platja del Somorrostro.  Nonell va fer protagonistes de les seves obres a pobres demanant caritat, ancians desvalguts, gitanos i soldats ferits entre d’altres. Entre 1897 i 1900, després de les estades a París i deixar-se influenciar pels postimpressionistes com el mateix Lautrec, retorna a Barcelona i pinta la sèrie de les gitanes, rebent un rebuig total per part del públic metropolità. Consuelo, talment com Carmen amb Lautrec, fou una model d’ètnia gitana que va mantenir una estreta relació amb Nonell, que la retratà repetidament entre 1901 i 1905, fins que ella va morir a la seva barraca tràgicament amb disset anys.

«En Nonell en feu son model predilecta. Sa bellesa plástica gens convencional l’enamorava. Y la estimava… la estimava ab l’amor més pur i més immaterial, l’amor de l’artista a la encarnació viventa de son ideal […] Pobra Consuelo! Son destí era malaurat”.

Sebastià Junyent

La mateixa predilecció per les postures amb el cap cot i el rostre secretament encobert, la precarietat i la supressió d’elements innecessaris, la tècnica solta i emboirada. I la mateixa predilecció per a la subtilesa que perfà un ideal i ens el deixa intuir a través de l’evocació. És aquí on em plantejo on haurien anat a parar tantes obres i pintors sense l’indici fulgurant d’un gest senzill, sense aquesta intuïció lumínica de puresa que exigeix alguna cosa enllà de la mera contemplació…

Carla Marco Sellés
Escriptora, poeta i metgessa. Actualment centrada en l’exploració de la teoria psicoanalítica, crítica d’art i literària. Compagina l’escriptura amb la creació artística. Ha publicat els llibres de poemes Utøya (Editorial Fonoll, 2022) i øculta Mel (Viena edicions, 2022).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close