General / Patrimoni

Fronteres al sud: ruta de castells

Cada 25 d’agost, el Camp de Mirra rememora el tractat d’Almisrà, la delimitació de la frontera entre Castella i el sud de la Corona d’Aragó l’any 1244. A partir d’aquí, podreu ordir la vostra ruta de fortificacions arreu de la província d’Alacant, on les fronteres suporten una pressió particularment corrosiva. En un context divulgatiu, aportem unes notes genèriques amb la intenció de facilitar-vos la tasca. Finalment, proposem un itinerari: Biar, Saix i Petrer; Castalla i Alacant; i les torres de l’horta alacantina. Hem de conscienciar-nos de la necessitat de protegir les fronteres.

Des dels terrenys més elevats, els castells presideixen els poblats fortificats. Els musulmans alcen fortificacions de nova construcció i en rehabiliten d’anteriors a finals del segle XII i principis del XIII per defendre el territori que havien ocupat als visigots en el VIII. Els moros es resisteixen a la Reconquesta. Resguarden la població dins el recinte emmurallat. Castella i la Corona d’Aragó amplien les seves fronteres. Des de les torres, ataüllen i oloren els cristians que s’aproximen i els assetgen. Finalment, l’al-Àndalus decau.

Manisa que commemora el Tractat d’Almisrà en els 700 anys de la mort del rei Jaume I el Conqueridor.

«E quan venc en torn de quinze dies, envià’ns messatge l’infant don Alfonso que es volia veer ab nós, e pregà’ns que li exíssem a Almiçra» (capítol 343). La vespra del Diumenge de Rams, el 26 de març de 1244, el rei Jaume I el Conqueridor i l’infant Alfons X el Savi tracten de la frontera entre el sud de la corona catalano-aragonesa i Castella a Almisrà, el Camp de Mirra actualment. «Aquest fo lo repartiment de les terres: que l’infant hagués Almansa, e Sarafuff e el Riu de Cabrivol; e nós que haguéssem Castalla, e Biar, e Relleu, e Seixona, e Alarç, e Finestrat, e Torres, e Polop, e la Mola que es prop Dagues, e Altea, e tot ço que s’enserrava dins sos térmens» (capítol 349).

Entre Villena i Beneixama, albirem el castell del Camp de Mirra. En el marc de les festes de Moros i Cristians, els mirrencs rememoren l’episodi històric del Tractat d’Almisrà cada 25 d’agost amb l’homònima obra de teatre, Tractat d’Almisrà, davant la parròquia de Sant Bertomeu.

‘El castell d’Almansa amb paisatge’ d’Antonio Navarro Serralta.

Des del 7 de novembre de 1976, s’han succeït les representacions teatrals. El biarenc Francesc González Mollà (1906-1987) escriu el primer text, que es representa entre 1977 i 1981 a la plaça de l’església. Salvador Domènech Llorens parteix del Llibre dels feyts del rei Jaume I a l’hora de redactar el segon text teatral, el que es representa des del 1982 fins avui. La primera edició data del 1984; la segona, corregida i ampliada per la Universitat de València a cura de Maria Conca i Josep Guia, del 1994.

Vents del món envesteixen sense dubtar el Regne de València. El ponent marceix la collita al sud de la Corona d’Aragó. Tot i l’acord establert per escrit entre ambdós reis, les terres alacantines que banya el riu Vinalopó afronten incursions i ofensives dels castellans, que venen de la riba d’enfront. Des de la torre mestra de cada castell, els militars del rei aragonès controlen les fronteres medievals i albiren els adversaris. La importància geoestratègica de les fortaleses, doncs, és evident. Biar, domini del rei Jaume I, fita amb la castellana Villena. Saix confronta amb Almansa. Petrer i Elda són contigus… Castella vol apoderar-se del territori valencià, arribar a la cobejada costa mediterrània i dominar tota la península Ibèrica.

‘Sa caseta des moros’, ruïnes del castell de Tàrbena. Foto: José Miguel Santacreu Cortés (octubre, 2020).

Hi ha fortificacions que naixen en època romana. Unes altres, les heretem dels visigots, com la d’Oriola. En arribar els musulmans, prenen els castells dels visigots com també en construeixen de nous: val a dir que els originals d’època islàmica no són pocs a la província d’Alacant. Després, els cristians, en reconquerir el territori, ocupen alguns castells i enderroquen uns altres a causa de les rebel·lions musulmanes, per evitar-ne de noves. Aquesta última fou la dissort del castell de Tàrbena.

El xaloc arrossega la frontera; tanqueu les portes, que arriba la pressió del desert del Sàhara. Durant l’Edat Moderna, pirates berbers, musulmans del nord d’Àfrica, i corsaris turcs ataquen sovint les costes valencianes. Saquegen pobles, segresten habitants i arrasen cultius. En aquest context, a mitjan segle XVI, s’alcen les talaies que contemplem a l’horta d’Alacant, a l’actual barri de Sant Joan. Des d’elles, els alacantins controlen l’arribada dels pirates berbers que actuen en connivència amb els habitants de les poblacions morisques.

Cada castell té la seva història, avui relatada detalladament en els panells explicatius que ens acompanyen en visitar-lo. Hi ha castells que corren millor sort que el tarbener a la llarga dels segles: el de Castalla per exemple. Quan a les últimes rebel·lions dels moriscos, el senyor de Castalla no destrueix el castell en un temps que acostumaven a tombar-los per l’esmentat problema. En la guerra de Successió, com que la fortificació castalluda recolza el mal que ve d’Almansa amb Felip d’Anjou, es manté en peu. En canvi, el candidat francès a la corona subjuga el poble que el rebutja i crema el seu castell: Xàtiva calcinada l’any 1707.

Vista de l’horta d’Alacant des de la torre de guaita del lloc d’Aigües. Cavanilles, segle XVIII.

Els senyorius cauen, arriben les desamortitzacions i els castells són abandonats progressivament amb la transició del XVIII al XIX, llevat d’algunes fortificacions militars que es mantindran útils com ara la d’Alacant. Però, dels castells que no tan afortunats, la gent prenia les pedres per construir les seves cases o bé l’indret es destinava per albergar cementiris, com apreciem a Polop de la Marina. Uns altres eren enderrocats, molts d’ells amb les seves muralles per expandir les ciutats: Cocentaina tan sols conserva un tros de muralla amb la porta.

«La tramuntana no té abric i home pobre no té amic», planyen els alcoians. En el segle XX, abans de la febra del turisme que esclata en la dècada de 1960, els nord-americans, i francesos i anglesos, compraven i s’enduien pedra a pedra el que més els agradava del patrimoni peninsular. També ho faria Franco amb el claustre de Simat de la Valldigna, que se’l va endur a Torrelodones i que, vuitanta anys més tard, la Generalitat va comprar-lo als propietaris de la finca l’any 2003. No serà fins als anys seixanta que s’impulsa la reconstrucció dels castells per constituir una atracció turística magnificent. El Castell de Guadalest fa els honors: enceta aquesta nova etapa. Diverses ruïnes militars patiran la introducció d’elements espuris; un cas és el castell de Petrer.

MUBAG. ‘La rada d’Alacant’ (1881) de Rafael Monleón i Torres (València, 1843 – Madrid, 1900).

Les restes materials de les fortificacions, cadascuna amb la seva vida diferenciada, estan disperses en tots els llocs de la província d’Alacant i impregnades de romanticisme. Per tant, parlem d’un material ideal d’esbargiment de vacances d’estiu i llançar-se a l’aventura. Això no obstant, si haig de proposar alguna ruta perquè no us decidiu, per treballar la conscienciació d’unes terres de complexitat fronterera, aquesta parteix al Camp de Mirra el 25 d’agost. Les visites que segueixen són Biar, Saix i Petrer; Castalla i Alacant; i les torres de guaita de l’horta d’Alacant.

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close