General / Camins de Serp

Fuster, al·lèrgic a l’efemèride

A Joan Fuster no li escauen gaire les efemèrides o, en tot cas, podríem convenir que li fan poca justícia (“Res d’homenatges, home! La hipocresia és una exigència que la virtut imposa al vici”, escrivia ell mateix en un fragment de Judicis finals). L’any 2012, la Generalitat celebrà l’Any Fuster recordant una data més aviat aleatòria: les vint primaveres de la seva mort i els cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, atorgant, tanmateix, l’organització de l’efemèride a Agustí Colomines. L’intel·lectual orgànic del nou think tank del Consell per la República i també antic capatàs de la fundació de Convergència salvà el protocol amb certa parsimònia, la qual cosa va ser prou meritòria si pensem que el mateix comissari declarà que l’obra citada havia aguantat bastant malament els anys (eren altres temps, en efecte, i la lluita fusteriana contra el provincialisme i la colonització espanyola esqueia poc a un projecte polític, el processista, que s’havia inspirat bàsicament en el folklore i la poca vergonya dels seus líders) i que el mateix Fuster no la tenia com la peça clau de la seva obra més llibertina. Aquest any 2022 es compleixen els cent anys del naixement de Fuster; tot i comptar amb un escriptor de contrastada competència com és Enric Sòria al timó de la party, el nou fast tampoc ha fet justícia a la lletra fusteriana, ja que ha quedat novament tenallat en el regionalisme mental. Això, només faltaria, no és imputable a Sòria, ni tampoc a molts dels autors que han aportat teca a la lectura fusteriana en els darrers temps, com ara el nostre Xavier Aliaga: s’explica també pel fet (nauseabund) que encara no comptem amb una Obra Completa com Déu mana i que Fuster no tingui la més mínima presència a les facultats catalanes de filologia. Això podria ser excusable i una dissort que només ens emprenyés als lletraferits: però al suspens de l’acadèmia s’hi suma, com escriu el mestre Martí Monterde a la recent Figura d’assaig (publicada a Comanegra), el fet que la majoria de volums fusterians no tinguin presència regular a les llibreries del Principat. Tot i això, el problema que encara avui assetja l’obra del suecà, i aquí la responsabilitat és de tot déu, continua essent la incapacitat dels seus portaveus a situar-lo com un pensador de primera fila –fill predilecte de Montaigne, Voltaire, Erasme i Camus– així com en la poca traça d’emmarcar-lo en la línia filosòfica que sorgeix de Xènius, explota en el mateix Fuster, i perviu en plomes com la meva. Tota genealogia i tradició s’explica des del present, i la pervivència de Fuster –en tant que mecanisme de pensament– s’ha de tramar amb molta menys arqueologia i un poc més pràctica, fent cas al ritu iniciàtic de Les Originalitats i la seva apologia individualista: “Ser jo, jo per damunt de tot, jo d’allò més jo, rabiosament jo, procurar ser-ho, representa l’única eixida que ens queda, el sol espai no mediatitzat, reducte de confiança i de respir.” Sense aquesta apel·lació a la radicalitat individual, i la incomoditat que comporta en un món tenallat de col·lectivismes absurds, la lletra de Fuster no ens entrarà al magí, per molta mandanga institucional que s’hi posi. Qui sap si, al capdavall, l’èxit del mestre resulta precisament el fracàs de qualsevol homenatge que les institucions li vulguin regalar amb l’ànim de cosificar-lo. Fa sentit. Fusterià, clar.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close