General / Exposicions

Galets i alguna cosa més

Emmarcada dins dels actes de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, el Museu d’Història de Barcelona inaugura l’exposició “Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut”. Una mostra que vol explicar i repassar la forma en com s’han alimentat, proveït i cuidat els habitants de Barcelona des del segle XIII i fins als nostres dies.

Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut
Comissariat: Mercè Renom Pulit i Ramon Pujades i Bataller, i Enric Tello per la part d’alimentació sostenible. Amb l’assessorament de Josep Barceló, Mònica Blasco i Arasanz, Laura Castells, Joan Roca i Albert, Alfons Zarzoso i Fundació Alícia.
Museu d’Història de Barcelona.
Seu de la plaça del Rei Plaça del Rei s/n. Barcelona
Des del 16/10/2021 fins al 15/10/2022

La majoria de museus locals del país, aquells més propers al ciutadà -com els ajuntaments en el món de les administracions- presenten les realitats del passat, sovint, en el mateix escenari que envolta el visitant. Allò que feien i desfeien els seus pares, avis, besavis, i molt més enllà, en passats pretèrits.

Imatge de les Obres de Misericòrdia del Saltiri anglocatalà de Ferrer Bassa c. 1346 i conservat a la Biblioteca Nacional de França. MUHBA

El Museu d’Història de Barcelona, seguint en la seva línia d’exposicions centrades en elements o activitats puntals de la ciutat i el seu passat, s’endinsa en l’aventura de narrar i investigar sobre la història de l’alimentació al cap i casal. Una mostra que culmina el projecte Alimentar Barcelona, iniciat pel MUHBA el 2013 i que ha comptat també amb la col·laboració, en diferents moments, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de Mercats de Barcelona, de Mercabarna, del Museu d’Història de la Medicina.

Estructurada, la mostra, sobre una línia temporal, vinculada a la creació del Consell de Cent i la resta d’administracions municipals de Barcelona, va desgranant-se el fil sobre el desenvolupament del comerç, mesures, impostos, mercats, productes i receptes més tradicionals, però també actuals, de la capital.

Així, amb el pa i el vi -aliments bàsics de la dieta medieval a la Corona d’Aragó- i les primeres competències municipals del govern local, comença el relat expositiu. Vitals eren aquests dos productes que La pau social depenia del preu del pa i de l’accés als altres aliments bàsics, especialment en els períodes de carestia i d’epidèmies que van afectar repetidament la ciutat i que podien donar lloc als temuts avalots.

Cartell publicitari de Danone. MUHBA

Un sistema que maldava per garantir l’alimentació dels barcelonins però que també comptava, o intentava, construir una xarxa d’abastiment estable, estructurar els primers mercats, instaurar elements de control, primitius sistemes impositius i, com accions complementàries, oferir una mínima política assistencial amb els hospitals de pobres i peregrins – passant de la munió dels segles XII, XIII i XIV a l’Hospital de la Santa Creu a principis del XV-.

Els últims tres-cents anys d’història gastronòmica i social de Barcelona –i per extensió de Catalunya- acaparen una gran part de la mostra. La caiguda de la capital en mans de les tropes borbòniques i la supressió del Consell de Cent marca l’inici d’un segon àmbit. Amb dos elements que s’accentuen en aquest espai: l’alimentació de guerra i els controls de les epidèmies, gairebé sempre per causa efecte.Un àmbit, el que abraça des del 1715 al 1820, que també inclou fets que transformaren completament la ciutat i la seva gent, un d’ell l’inici del consum de la xocolata desfeta. Un temps que el Baró de Maldà retratà de forma magistral en el seu “Calaix de Sastre”.

Sota el títol “Liberalisme, capitalisme i alimentació urbana” s’emmarquen els anys 1821-1966. Bona part dels segles XIX i XX que representen la modernització d’una societat que comença a obrir-se a noves realitats contemporànies. Guerres, revoltes, bullangues, desamortitzacions, restauracions monàrquiques i les repúbliques -a més dels grans avenços tecnològics- conformen una nuvolosa on la municipalitat barcelonina establí les bases del moment actual.

Època en què segon alguns autors, trobem l’origen d’una de les creacions culinàries més típiques del país: el galet. La pasta per excel·lència de Nadal i que barreja orígens vallencs i barcelonins. Imatge gràfica de la mostra i present en passades campanyes nadalenques als carrers de la ciutat.

Un àmbit que també presenta la iniciativa municipal vinculada a la construcció dels mercats, les polítiques i debats higienistes, la preocupació per la sanitat infantil i la convivència social i industrial. Curiós és el cas de les marques Danone i Cacaolat, les dues amb arrels al barri del Raval, que esdevenen una bona mostra de la innovació, recerca i desenvolupament -allò tan actual del I+D o R+D- en el món de l’alimentació.

Planimetria dels Mercats Municipals de Barcelona. MUHBA

El moment actual el retrata l’àmbit “Agroindústria, xarxes comercials i regulació complexa” que s’inicia a la dècada dels anys seixanta del segle XX i s’apropa fins a nosaltres. El pas de la dictadura a la democràcia i l’accés a la Unió Europea -amb la homogeneïtzació reguladora i el lliure mercat- suposen un trencament parcial amb tots els models anteriors.

Una nova era que suma l’expansió de l’agroindústria, nous models de comercialització i distribució, altres cultures gastronòmiques, l’arribada dels moviments saludables… Creant noves necessitats que acaben desembocant cap al naixement de Mercabarna i la seva expansió.

Fora del recorregut històric, a la capella de santa Àgata, l’exposició planteja deu reptes als quals s’enfronten els ciutadans de la Barcelona actual: sostenibilitat, innovació, proveïment, salut, elaboració, impacte, governança, salubritat, proximitat i malbaratament.

Un viatge per la gestió de la fam i la gana que alguns han patit al llarg dels segles, reunint més de 300 peces i originals provinents de 27 prestadors entre arxius, museus, biblioteques i particulars i es pot visitar en dos espais del Palau Reial Major: el saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. A més de diferents activitats al voltant del coneixement i recerca sobre l’alimentació i tot allò que l’envolta.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close