General

Hassan Monkey: el compromís d’un artista al servei de la seua comunitat

Em pensava fer una entrevista tradicional, entre les quatre parets d’un estudi o d’un despatx. Vaig tenir dret al bitllet d’or que m’obrí les portes de la fàbrica artística perpinyanesa. Al capdavant de la màquina sociocultural pública, Hassan, figura emblemàtica del rap nord-català, fa volar els horitzons i les mirades. Extracte d’una tarda passada amb un monstre d’energia, als quatre punts cardinals de la ciutat, per parlar de la societat perpinyanesa, de la creació i del consum musical.

Un artista compromès, és una noció que sol definir-se per ella mateixa. Hassan Monkey, el seu nom escènic, per la seua banda demostra al dia-dia el que significa el compromís d’un artista. Al cor de la gran Casa Musical de Perpinyà, el cantautor i productor de música treballa entre l’acció pública municipal i la necessitat de cimentar unes comunitats de barris. Sempre servint-se de la música i de la cultura.

M’agafa a la sortida del seu despatx, al barri de Sant Jaume de Perpinyà, despullat del seu vestit de cantant. “Tinc pas el temps, però vens amb mi. T’ensenyaré”. Unes paraules que em porta fins a dintre del seu cotxe. A les 15h de la tarda, ens fem embargar pel tràfic de les grans vies i pels desplaçaments temporals. Al volant, m’explica l’articulació de la maquina municipal i l’estructuració de l’acció social i cultural de proximitat: la Casa treballa en sinergia amb les 9 cases de barri, les maisons de quartiers, centres socioculturals transversals. Aquests espais actuen al cor dels barris designats com a quartiers prioritaires -barris prioritaris- i que es defineixen per una renda mitjana dels habitants inferior al llindar de pobresa. “A Perpinyà, nou barris són designats com a prioritaris -m’explicarà més tard la Magali Fernandinho, directora dels serveis-. Si ho comparem amb la mida de la població, representa un dels índexs més alts de França”.

Les cases aporten dos tallers: els EAJ -espais adolescents i jovent- i la direcció de la casa de barri, amb un seguiment social per les famílies. Allà, s’hi desplega una armada de mediadors que fan el pont entre els ciutadans i el dret públic. Aquests nuclis que actuen sobre el terreny exerceixen una veritable batuda prolífica cap a la Casa Musical, el nus central de la proposta cultural de la ciutat, que coordina tota la cadena sociocultural. Aquesta neix el 1996 d’un projecte compartit entre l’antiga municipalitat i el ministeri de la cultura. Lloc de pràctiques culturals, d’intercanvis, de creació i d’aprenentatge, s’ha desplegat al bell mig del tradicional barri popular de Perpinyà, Sant Jaume. Un espai “d’inserció”, defineixen alguns, però que sobta més per la projecció que dona als joves artistes que l’integren.

Entre els punts cardinals de la ciutat, desplegament de l’acció cultural. Aquí, dialèg amb els treballadors de les cases

L’Hassan creix a dintre d’aquest espai, barrejat amb les primeres generacions de joves que l’exploten. Però només és al 2017 que l’integra professionalment: “el 2 d’octubre, per ser precís. Sempre me’n recordaré”. Entre la Casa mare i les cases de barri, les subvencions dirigeixen les diferents missions: “La cultura és una eina de medicació. I s’hi fa de tot: estilisme, corals, balls… i sempre amb la participació dels habitants. Fins i tot, al principi, només les mares acompanyaven els nens. Ara, veiem els pares que venen, que hi participen directament”. L’acció pública, una palanca per a la creativitat? La cultural, és clar, és un nexe integrador, un pretext per a l’esbadellament, un segment de la educació. Per l’Hassan, és també un repte social, que s’ha de prendre en compte lluny de les polítiques i dels polítics: “quan la qüestió política s’acapara del tema, desnatura la noció del vivre-ensemble, llançada a totes les salses. Aquí, a la Casa Musical, a dintre dels tallers, tens l’advocat i el RMIsta (que té dret a les prestacions socials públiques)”. Un espai crioll, amb molts creuaments, a on les identitats i les cultures es barregen.

Ens aparquem davant del Palau de les Exposicions, que fa cara a la riba esquerra del Tet, al barri nord. Des de l’exterior, sentim com se n’escapen les vibracions d’un rebombori. He de córrer un poc per seguir els passos de gegants de l’Hassan. A dintre, un escenari, i assentats a les tribunes, uns centenars de nens acompanyats de pares. Sobre les taules del teatre improvisat, veig un Grinch, sortit de la pel·lícula de Ron Howard, i dos Na’vis de Pandora que inicien un estrany pow-wow. L’Hassan és agafat entre els diferents treballadors municipals, intercanviant sobre l’esdeveniment: “és el Nadal de les cases de barri”. Són vestit de roig, amb els jerseis municipals i el nou escudet polèmic de l’ajuntament, dibuixat per l’equip de l’alcalde d’extrema dreta: Perpignan la raillonante. “El canvi d’ajuntament? No l’hem pas viscut ni sentit. Al contrari, mira, ho fan bé”. Ens quedem un poc més, i tornem a sortir abans de la distribució de caramels.

L’Hassan Monkey parla com rapeja: una elocució rapida, un verb sec i precís. Mai he estat tan content d’estar bloquejat en els embussos de les grans vies de Perpinyà, a les 16h. N’aprofito per preguntar-li sobre el seu passat. L’Hassan és un dels fills dels dos barris prioritaris de Perpinyà, Sant Jaume i el seu mirall menys conegut, Sant Mateu. Comença el rap als 11 anys, entre els carrers del barri i les sales de la Casa Musical. Entre altres talents, creix amb el Némir, artista reconegut al nivell nacional, i el Sebastià Ramirez, coreògraf que s’ha exportat fins a l’altra banda de l’Atlàntic. Tots tres creixen a dintre dels barris prioritaris. “He pujat a París per fer els meus estudis de ciències polítiques i administratives. Vaig passar amb èxit el meu concurs per integrar les finances públiques. Però allà, m’he desganat. Anava amb uns quants artistes que em visitaven de tant en quan a Perpinyà, i que m’anomenaven “L’alcalde de Perpinyà” quan venien, perquè els hi presentava gent i que em miraven d’aquesta manera. Però a la capital, és la llei del quilòmetre que preval. Allà, no ets ningú”. Torna de París amb la gana de tallar els vincles amb la capital.

Aterrem a l’altra punta de la ciutat, als barris sud, davant de les portes del parc dels esports i dels immobles aixecats durant l’arribada dels Peus-Negres als anys 1960. Ens deixem emportar per una marea de nens, que inunden els xalets de fusta i les classes lliures de grafits. L’Hassan n’aprofita per parlar-me d’una nova estrella que puja en el cel musical perpinyanès, projecte portat amb el Némir. Moody, cinc lletres triades pel jove raper de 23 anys per pujar sobre l’escenari. “Ha passat les proves de tot el projecte que portem, de Perpinyà fins a Paris. Ha acabat primer entre 144 projectes presentats, davant d’un jurat de 8 artistes locals i exteriors”. Ha pogut integrar el Buzz Booster parisenc, trampolí musical, on ha representat la regió davant de deu altres competidors. “Allà, l’hi presentem directors artístics, organitzadors de gires, acompanyants escènics. Aquesta també és la nostra tasca: professionalitzar els joves”. I poder oferir oportunitats, altres horitzons i altres camps propicis a la creació musical. Una empenta que portarà el jove Moody davant del Printemps de Bourges, sobre l’escenari dels Inouis de Bourges, a on se trobarà amb diferents professionals. De la mateixa manera, l’Hassan ha pogut comprovar l’eficàcia de la Casa Musical. El 2011, surt el seu segon disc, Warm Up, que s’estructura com un dia melòdic. Ell també, va poder aprofitar dels escenaris del Buzz Booster, de l’efervescència dels festivals musicals de la Casa. “La casa em va ajudar a formar-me en aquest nivell… Comences en qualsevol cosa, i acabes fent tot lo altre”.

Espectacle de Nadal de les cases

Musica urbana i popular, al mateix títol que la rumba catalana, el rap gaudeix d’una terra fèrtil en els barris de la capital rossellonesa : “és una musica que ha evolucionat molt. Quan era jove, era vergonyós de cantar rap, sobretot que nosaltres ho fèiem amb textos compromesos.” Li faig remarcar també que el rap era, abans, molt popular i marcat com a signe del consum del jovent dels afores populars, dels fills de la immigració més recent del país o dels fills dels obrers -que són molt sovint els mateixos-. Ara, el rap a conquistat els barris més rics, les discoteques a la moda i les ones de ràdio. Ha passat de les torres d’allotjaments compartits a les residències de les classes mitjanes altes. “Ens trobem ara en una societat de consum exacerbada. Abans te compraves un disc, amb la vida que tenia el suport material. Les plataformes de streaming han permès democratitzar el rap però també de posar en urgència el consum i la creació. Crec que a l’hora d’ara, soc un dels únics a escolat un àlbum sencer. El canvi de suport ha imposat una visió de la immediatesa. Pots sentir a tot arreu, sobre tots els suports, projectes que viuen finalment poc temps. Jul (un raper de Marsella, que il·lustra la democratització de l’estil musical al nivell nacional) n’és el seu referent, amb una música “fast-food”. Ha pogut proposar 30 discos en només 15 anys de carrera: és enorme. És la massa en lloc de la qualitat.”

Malgrat tot, la normalització del consum de rap ha pogut fer néixer escenari de diferents horitzons. Entre la Bèlgica, els barris parisencs o marsellesos, la ciutat nord-catalana sembla ser la fàbrica de nou talents, que aporten noves pedres a l’edifici: “Némir va poder impulsar un veritable escenari perpinyanès. “Es una pasta que els cantants d’aquí tenen: un accent diferent, un estil més ensucrat, més acolorit. La música sempre ha sigut el mirall de la societat en la qual evolucionava”.

Louis Dagues
Graduat en Història, Civilització catalana i Cooperació europea a la Universitat de Perpinyà. Curiós de tot i de tots, sempre ha desitjat entendre el seu territori i la seva societat, en una recerca perpetual d'identitat.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close