World Arts / Art News

Imprudent fins a dir prou

Leggilo in taliano

Els negocis d’armes i immobiliaris s’entremesclen amb la compra d’antiguitats il·lícites que avergonyeixen París; Jean-Luc Martínez, estimat exdirector del Louvre, hi està involucrat

París. La investigació sobre el presumpte tràfic d’antiguitats en què està involucrat Jean-Luc Martínez avergonyeix París. L’expresident i director del Louvre, que el 2015 va ser l’autor d’un informe oficial sobre la protecció del patrimoni cultural en zones de conflicte després de la destrucció a Síria i l’Iraq, és ara sospitós d’haver “participat directament en una operació de tràfic internacional” d’antiguitats, segons l’OCBC, l’Oficina Central contra el Trànsit de Béns Culturals. El 26 de maig, Martínez va ser investigat per blanqueig de capitals i conspiració, acusat de possibilitar l’adquisició il·lícita el 2016 d’objectes egipcis, destinats al Louvre d’Abu Dhabi, per un total de 15,2 milions d’euros; entre ells, una estela funerària de granit rosa de la XVIII dinastia amb el segell de Tutankamon (vegeu el número anterior, pàg. 31). El Louvre i el Louvre Abu Dhabi han presentat una demanda civil. El Ministeri de Cultura, en una decisió sense precedents, va anunciar la creació d’una “missió de control” per als procediments d’adquisició de béns culturals, les conclusions de la qual s’esperen aquest estiu. El 3 de juny també va suspendre part de les funcions que Martínez exercia com a ambaixador especial d’ALIPH, l’Aliança Internacional per a la Protecció del Patrimoni en Zones de Conflicte, fundada a Ginebra el 2017 per iniciativa de l’expresident François Hollande i el xeic d’Abu Dhabi, Mohammed bin Zayed Al-Nahyan. L’actual directora del Louvre, Laurence des Cars, va confirmar en un comunicat la “sòlida associació” que uneix tots dos museus.

Per a París, el cas també és sensible des del punt de vista diplomàtic. França, a través del Louvre, està vinculada a Abu Dhabi per un fructífer acord de cooperació cultural signat el 2007, que va portar a l’obertura del Louvre Abu Dhabi el 2017. “Si París es preocupa per assegurar les bones relacions amb Abu Dhabi, va escriure el diari en línia ‘Mediapart’ en una investigació publicada el 3 de juny, és també perquè els Emirats Àrabs Units són un dels seus principals clients pel que fa a la venda d’armes”. “Mediapart” recorda que poc després del mes de desembre passat, quan la cooperació amb el Louvre d’Abu Dhabi es va prorrogar deu anys més, fins al 2047, París va anunciar la venda als Emirats de 80 avions de guerra Rafale: un contracte de 16.000 milions d’euros. “La cultura i les armes estan entrellaçades. Si un dels dos pilars cedeix, es pregunta el diari, trontollarà també l’altre?”.

Jean-Luc Martínez, arqueòleg, va ser director del Louvre des d’abril de 2013 fins a l’agost de 2021. També va ser president del Consell científic de l’Agence France Muséum (AFM), organisme creat ad hoc amb el propòsit de coordinar els préstecs dels museus francesos a Abu Dhabi i la política d’adquisicions del nou museu. Segons l’OCBC, que ho investiga des del 2018, l’AFM s’havia convertit en una “eina formidable a disposició dels traficants”. Els investigadors en van destacar les nombroses “negligències professionals”. Martínez, per part seva, va negar tenir-hi qualsevol responsabilitat. Segons els seus advocats, era una “víctima dels traficants”. La investigació no només afecta el Louvre. El 2020, el jutge Jean-Michel Gentil també havia imputat Christophe Kunicki, un expert en egiptologia de la casa de subhastes Pierre Bergé & Associés que, per diversos milions d’euros, havia venut antiguitats amb certificats falsos al Museu Metropolità de Nova York. Va ser a Kunicki a qui el Louvre Abu Dhabi va comprar l’estela amb el nom de Tutankamon, el 2016, per 8,5 milions d’euros. El diari “Libération” va revelar que el mateix objecte ja havia estat ofert al Louvre el 2001, i, que en aquell moment ja van sorgir dubtes que no fos fruit d’un saqueig. També el 2017, l’egiptòleg Marc Gabolde havia plantejat dubtes sobre l’origen de l’estela i ho havia comentat, entre d’altres, amb Vincent Rondot, director del Departament d’Antiguitats Egípcies del Louvre (que també va ser interrogat pels magistrats). Segons l’OCBC, l’exdirector del Louvre “va transgredir les normes deontològiques, no va respectar el principi de precaució i es va aprofitar de la seva posició dominant per dur a terme les adquisicions per al Louvre Abu Dhabi”.

El diari web “Mediapart” també va plantejar preguntes sobre altres decisions preses per Martínez que van permetre utilitzar la marca “Louvre” amb finalitats comercials, molt més enllà de les relacionades amb les activitats del museu: per exemple, per a un projecte immobiliari a Abu Dhabi anomenat “Louvre Residences”, consistent en centenars de pisos de luxe amb vistes al museu. Altres qüestions fan referència a la política d’adquisicions duta a terme per l’antic director del museu parisenc. S’esmenta la compra, el 2020, d’un gran quadre de Tiepolo, “Giunone tra le nuvole”, del voltant de 1735. La revista en línia “La Tribune de l’Art” i altres mitjans especialitzats van criticar “l’estat mediocre” de les obres, confirmat posteriorment pel C2RMF, el Centre de Recerca i Restauració dels Museus de França, i van assenyalar que la compra s’havia produït sense l’acord del director del Departament de Pintura del Louvre, Sébastien Allard. Tot i el seu estat de conservació, l’obra havia estat comprada per 4,5 milions d’euros per un marxant italià, Pier Franco Grosso, amb seu a Mònaco. També hi ha una fase fosca en la història del quadre: es desconeix a qui va pertànyer entre els anys 30 i 40; se sap, però, que posteriorment va entrar a la col·lecció d’un senador proper a Mussolini. Un conservador anònim del museu, que va parlar amb “Mediapart”, no descarta que l’obra pugui haver estat robada. Si és així, caldria tornar-la. En el cas de les antiguitats egípcies, els investigadors de l’OCBC hauran d’aclarir com es va produir la seva exportació des d’Egipte: aleshores es podria plantejar la qüestió d’una possible restitució. Les obres podrien haver estat robades el 2011 durant el caos de les Primaveres Àrabs.

`CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte

Luana De Micco
 
Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close