General / Exposicions

Josep Royo, el tapís i la relectura de la nostra història de l’art

Al Museu d’Art Modern de Tarragona hi ha exposats actualment una selecció de tapissos, diferents treballs sobre paper i altres documents diversos de Josep Royo (Barcelona, 1945) que dialoguen amb la resta d’obres de la col·lecció permanent del museu. Es tracta d’una mostra retrospectiva que vol restituir i recordar la trajectòria de l’artista tapisser i, alhora, reinscriure’l en el seu context artístic, geogràfic i cultural.

Josep Royo.Una forma oberta que cau a pes.
Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT)
Carrer de Santa Anna, 8
Tarragona.
Fins al 28 de maig.

Malgrat que se’l coneix pels seus grans tapissos, tant els propis com, sobretot, pels que va dur a terme en col·laboració amb Joan Miró, Royo es reivindica com artista i pintor, però no li agrada que li diguin artesà o simplement tapisser.

Josep Royo va començar a aprendre l’ofici quan tenia tan sols catorze anys a la fàbrica de tapissos i catifes Aymat de Sant Cugat del Vallès, actualment convertida en Museu del Tapís Contemporani. Joan Miró va veure una peça del jove Royo exposada a la Galeria Joan Gaspar, feta amb cordes i mocadors bruts, i des d’aquell mateix moment va voler col·laborar amb ell.

Tramat amb cordes (1973); llana, pita, espart, cànem, cotó i jute; 300 x 200 x 10cm. Col·lecció Javier Bach.

Miró i Royo van ser uns grans experimentadors de les possibilitats expressives dels tapissos. Als materials habituals hi van afegir draps, cordes, robes, metalls, fustes i tota mena d’objectes. Fins i tot, en algunes ocasions, van atrevir-se a cremar-los per tal de cercar nous efectes. Durant els anys setanta i vuitanta l’art i els tapissos de Royo van ser exposats entre altres llocs a les galeries Joan Gaspar i Maeght, de Barcelona; a la Marta Jackson, de Nova York; o a l’Eva Cohon, de Chicago. I les seves col·laboracions amb Joan Miró les trobem escampades per institucions i museus de tot el món.

Corda i canya (1974); sisal i canya; 250 x 170 cm. Cànem Galeria.

El tapis com a forma d’expressió artística va gaudir de reconeixement dintre del món de l’art contemporani durant les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta del segle passat. A Catalunya, a més de Miró i Royo, diversos artistes van destacar també en el conreu d’aquesta tècnica i en una forma d’expressió artística molt més lliure que la del tapís tradicional. Recordem, per exemple, els noms de Josep Grau-Garriga, Maria Teresa Codina, Aurèlia Muñoz, Maria Assumpció Raventós, Carles Delclaux, etc.

El comissariat de l’exposició “Josep Royo. Una forma oberta que cau a pes” ha anat a càrrec del crític d’art i curador independent Carles Guerra que, d’aquesta manera, ha volgut “restituir Royo”. Perquè “la consideració del tapís com un gènere menor, a més de les dificultats de conservació del tèxtil, han esborrat del mapa artistes com Royo”. Pel comissari ha estat un treball molt laboriós i complicat perquè es desconeixia la localització de molts dels tapissos i perquè altres estaven molt malmesos.

La mostra ocupa tant les sales d’exposicions temporals de la planta baixa del MAMT com les de l’exposició permanent i s’escampa per tot l’edifici. Els tapissos de Royo s’intercalen amb les obres del fons del museu i estableixen un diàleg que s’obre a noves interpretacions i a connotacions diverses.

El bruixot resplendent (1977); tapís d’alt lliç; llana, pita, espart, cànem, cotó i jute; 210 x 320 x 25 cm. Propietat del Museu Tèxtil de Terrassa. En dipòsit permanent a la Col·lecció de Tapís i Art Tèxtil de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Seguint el trajecte de l’exposició podem trobar-nos davant de peces com Portal (1973), un tapís de color marronós fet amb llana, cotó i corda; el títol sembla que vol fer referència a una mena de gran estrip o badall en forma d’art apuntat que es troba a la part central de la peça. L’esplèndid Tramat amb cordes (1973), una mena de cortina gegant de 300 x 200 cm, té un color cru, unificat i aspre que ens captiva per la seva austeritat; les gruixudes cordes de cànem que travessen la peça horitzontalment provoquen unes ondulacions que remeten a molt diversos efectes naturals i geogràfics. Corda i canya (1974) és encara molt més simple i pobre; està formada tan sols per un senzill retall de sisal travessat per una única canya. En El bruixot resplendent (1977), un altre peça de més de dos metres d’alçada i més de tres d’amplada, la llana, la pita, l’espart, el cànem, el cotó i el jute es combinen per crear una gran superfície de color fosc, suau i tàctil, en la que destaca una el·lipse de colors molt més clars que provoca un contrast, misteriós i atractiu alhora, que ens remet a imatges i records nocturns. Drap de les canyes (1988) i Sense títol (c. 1988) són també obres senzilles en les quals l’ordit és travessat per canyes col·locades horitzontalment; en el segon cas, fins i tot incorporant diverses peces de roba infantil.

A l’exposició, a més dels tapissos, també es poden veure treballs sobre paper, documentació diversa, i un molt interessant conjunt de fotografies en blanc i negre que són un document clau per entendre les aportacions i l’evolució dels tapissos de Royo que no tenim al nostre abast. Sobre una paret es projecten també un recull de les pintures de l’autor que ens ajuden a conèixer el seu particular llenguatge pictòric i la seva evolució.

El bruixot resplendent en diàleg amb les altres obres de la col·lecció permanent del museu.

A més, durant l’exposició es pot assistir en directe al procés de restauració de l’emblemàtic “Tapís de Tarragona” que està exposat de manera permanent al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) des del 2007. La peça, que és propietat de la Creu Roja, va ser una donació del mateix Joan Miró, el 1970, en agraïment al doctor que havia atès la seva filla després d’un greu accident de trànsit. La restauradora Marina Blanch és l’encarregada de la neteja i revisió de l’anvers i del revers del tapís fins a deixar-lo en òptimes condicions.

Es tracta d’una peça de 2,8 metres d’alçada per 3,9 d’amplada realitzada en alt lliç a partir d’una pintura original de Miró. Hi podem veure una de les seves característiques figures femenines amb els braços oberts en direcció al cel; un dels braços està tocant la lluna de color blau i l’altre subjecta una figura abstracta molt esquemàtica que representa un ocell. Royo recorda que aquest va ser el primer tapís que va fer amb Joan Miró. Després en vindrien molts altres tant en col·laboració amb el mateix Miró com també amb Tàpies, Palazuelo o Chillida.

Vista d’una de les sales del Museu. A l’esquerra, Tramat amb cordes. A la paret del fons, el conjunt de fotografies en blanc i negre sobre l’evolució dels tapissos de Royo.

Aquesta és una exposició molt interessant per diversos motius. Per una banda, perquè reivindica i restitueix l’obra de Josep Royo que darrerament estava injustament oblidada. Per un altre costat, perquè ens permet gaudir de la sensualitat dels materials dels tapissos, els seus colors i textures, la seva voluptuositat diferent de la de la pintura que ens proporciona una mirada molt més tàctil i propera. I, encara, per una altra banda, perquè el comissari ha tingut el gran encert d’aprofitar l’ocasió per establir un nou diàleg entre els tapissos de Royo i les obres exposades permanentment al museu i, d’aquesta manera, fomentar noves relacions que suggereixen altres vies d’interpretació.

Per tot plegat val molt la pena anar ara al Museu d’Art Modern de Tarragona per veure, recordar i admirar els tapissos de Josep Royo, per tornar a valorar la història del tapís contemporani al nostre país i, alhora, per deixar-se endur per aquestes noves relacions que s’estableixen amb les obres exposades permanentment; unes relacions que ens desperten noves mirades i ens proposen punts de vista diferents, suggeridors i estimuladors.

Abel Figueres
Llicenciat en Belles Arts (especialitats en escultura i gravat). Ha estat catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny des de 1977 fins al 2016. S'ha dedicat a l'ensenyament de l’art, del dibuix i/o del disseny en diversos llocs i a diferents nivells. Interessat per les relacions entre la teoria, la pràctica, l'educació i la crítica de l'art i del disseny, ha publicat nombrosos articles i textos a diaris, revistes i catàlegs.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close