General

Kendell Geers, la protesta feta obra d’art

“BlindFaithNoMore” és la quarta exposició individual de Kendell Geers a ADN Galeria en la que desplega el fil conductor del seu pensament situat en el llenguatge del malestar. Implicat des de molt jove en el moviment anti-apartheid, la seva producció és un reflex d’un context amb múltiples capes de conflicte. Carregat de referències polítiques, estereotips racials i religiosos, el seu treball és desafiant i crític, alhora que irònic i sarcàstic. La qüestió de la identitat és clau per a l’artista, ja que en créixer a Sud-àfrica com una persona blanca, va sentir profundament els efectes i la disparitat del desenvolupament separat de les societats sud-africanes. L’explotació, la reapropiació de codis culturals i l’apoderament de la cultura occidental per imposar la voluntat colonial esdevé el fil conductor de la seva exploració.

Kendell Geers. BlindFaithNoMore
ADN Galeria
Mallorca, 205. Barcelona
Fins al 13 de maig de 2023

Fill d’una família blanca de classe treballadora, però africà de naixement, Kendell Geers encarna les contradiccions de la seva identitat. A la Biennal de Venècia de 1993 va canviar oficialment la data del seu naixement a maig de 1968, un any transcendental en la història per la lluita de la igualtat. D’ençà aquest acte, va anar creixent un artista conceptual radical que crea amb una pràctica variada i que desafia qualsevol llenguatge, ja sigui pintura, escultura, cinema, performance o instal·lació. Al llarg dels anys, ha indagat constantment en la història contemporània i en les implicacions de l’abús de poder, la violència, l’opressió, el control i el col·lapse dels sistemes de creences i ideologies emprant tots els mitjans possibles. Usa la mateixa brutalitat amb la que opera la societat contemporània per conscienciar sobre l’extrema explotació i extorsió que pateix una part de la població del planeta. Utilitza l’art per fer evident el seu dret a resistir-se i proclama que ara no és el moment de pensar, sinó el de protestar.

Es va escapar de casa als 15 anys per unir-se a la revolució contra la segregació racial i el 1988, Kendell Geers va ser un dels joves que es van negar públicament a servir a les Forces de Defensa. Quan va complir 17 anys, va ser jutjat per traïció i va escapar de l’empresonament exiliant-se com a refugiat. El 1989 va abandonar Sud-àfrica per viure durant un breu període al Regne Unit i Nova York, on va ser assistent de l’artista Richard Prince. El 1990, una vegada que Nelson Mandela va ser alliberat de la presó i l’apartheid oficialment desmantellat, Geers va tornar a Johannesburg, on va exercir com crític d’art, curador i artista de performance. La primera obra d’art creada en sòl sud-africà va ser Bloody Hell, un rentat ritual del seu cos blanc Afrikaaner Boer amb la sang d’ell mateix. Actualment, viu i treballa a Brussel·les.

Kendell Geers. Vista general exposició BlindFaithNoMore. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Fotògraf Roberto Ruiz

Havent crescut en la primera línia de la lluita per la llibertat, la democràcia i la independència civil, la seva creació té una forta càrrega política i aborda temes com ara el colonialisme, l’apartheid i les estructures de poder. A partir de la seva identitat com a “híbrid ideològic” —segons es descriu a si mateix—, critica les lectures de la història, l’art i el llenguatge amb humor, ironia i contradicció. Profundament influenciat tant pel llegat de l’art tradicional africà com pels moviments d’avantguarda europeus, des del Dadà i el surrealisme fins al punk, en iniciar-se la dècada dels 2000 la seva recerca ha pres un gir més ecològic, centrant-se en qüestions ambientals, sense deixar de banda la violència i la repressió en contextos locals i globals. “Per a mi, qualsevol forma de poder ha de ser qüestionada i desafiada”, afirma l’artista.

El títol BlindFaithNoMore (No més fe cega) que presenta ADN Galeria és una referència a dues portades icòniques de discos de rock and roll, Blind Faith (1969) i Faith No More (1987) sorgits a l’escena underground alternativa. Els esdeveniments socials, polítics, econòmics i climàtics, la covid-19, la crisi energètica mundial, els incendis forestals, les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la guerra d’Ucraïna, els desplaçats, etc. han conduït Kendell Geers a crear unes obres colpidores i letals. Sovint fa ús d’imatge i text per infondre un caràcter subversiu i àcid perquè creu que l’art permet una connexió visual que uneix persones separades per la cultura i les ideologies. Per a Geers l’art pot canviar el món en transformar les percepcions humanes.

Kendell Geers. Vista general exposició BlindFaithNoMore. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Fotògraf Roberto Ruiz

La mostra reuneix peces realitzades des del 2007 fins a l’actualitat i en les darreres s’ha inspirat en les accions performatives de protesta dels manifestants contra el canvi climàtic que s’enganxen les mans a obres d’art. En aquest sentit, aprofita també el seu propi cos per incidir en l’estrall destructiu de la naturalesa humana. Geers va imprimint petges negres dels seus peus damunt la superfície blanca de la tela deixant empremtes que l’embruten i la contaminen. Interroga a l’espectador i li demana posicionaments, creant així una incomoditat manifesta. L’expressió “Human fucking nature” (Natura humana de merda) damunt d’un dels seus quadres escenifica el qüestionament profund que fa de l’acció humana en perpetrar mort, devastació i ruïna. En una altra sèrie pictòrica hi representa flors i jardins als quals superposa frases com ara “Fucking hell” (maleït infern) per expressar la denúncia dels abusos contra el planeta per part de poders econòmics, tothora alimentats per una extrema corrupció política. O el neó titulat Manifest amb l’escrit What do you believe in? (en què creus?) en el que ens pregunta sobre la difusió constant de notícies falses i la manipulació de la informació. En aquest sentit, assenyala Geers que la proliferació viral de les xarxes socials ha destruït el mateix teixit del llenguatge i que les paraules es deslliguen del seu significat i acaben sent buides, de consum ràpid i superficials.

Kendell Geers. Vista general exposició BlindFaithNoMore. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Fotògraf Roberto Ruiz

Igualment, en aquest nou vocabulari, les ampolles trencades, el filferro de pues i altres objectes quotidians com una olla que simula un casc de guerra amb la sentència “Stop war” es van convertint en els protagonistes actius d’una narrativa molt més àmplia per interpel·lar i provocar l’enfrontament contra les normes i els comportaments socialment acceptats. El seu objectiu és alterar els codis i principis morals comunament admesos i ridiculitzar la noció d’originalitat.

Kendell Geers és artista, performer, músic i cineasta. Va aparèixer en l’escena artística internacional a finals dels anys vuitanta i des de llavors el seu treball ha estat presentat en biennals i institucions de tot el món. Va representar a Sud-àfrica a la Biennal de Venècia de 1993, la primera exposició internacional multiracial i multicultural que va marcar la fi de l’Apartheid. Va participar en la Documenta 11, comissariada per Okwui Enwezor, i la Documenta 14. A més, ha exposat en les biennals de Taipei, l’Havana, Venècia, Johannesburg, Kwang Ju, São Paulo, Xangai i Istanbul, entre moltes altres.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close