World Arts / Art News

La tardor calenta de Plensa als Estats Units

Leggilo in taliano

Jaume Plensa
Galeria Lelong Nest, Nova York.
Del 29 d’octubre al 23 de desembre

Jaume Plensa inaugura l’escultura del cap gegantí d’una nena que demana silenci des dels marges del riu Hudson, una mostra de la Galeria Lelong i de la seva obra d’interior, de dimensions més grans, a un museu de Grand Rapids.

“Vivim un moment històric de gran rebombori mediàtic. Una allau d’informacions que ens abasta i ens destorba els pensaments en tot moment. Ja no som capaços de saber amb certesa si la nostra veu expressa les nostres pròpies paraules o si tan sols repetim, com un ressò, el darrer missatge que ha envaït el nostre espai íntim. Amb les meves obres convido a un silenci poètic que ens permeti tornar a escoltar les vibracions dels nostres cossos i de les nostres idees”. Jaume Plensa (Barcelona, 1955), un dels artistes catalans i espanyols amb més reconeixement internacional, respon les preguntes d’El Temps de les Arts, de Nova York, on tot just ha finalitzat una setmana d’allò més intensa. Primer ha inaugurat Water’s Soul (‘L’ànima de l’aigua’), la testa gegantina d’una nena que demana silenci amb l’índex davant els llavis des de la vora del riu Hudson a Nova Jersey, a l’antic moll de Newport, davant per davant de Manhattan. A continuació, ha inaugurat Nest (‘Niu’), una mostra a la Galeria Lelong amb obres més intimistes realitzades durant la pandèmia, tot i que, si més no des d’un punt de vista formal, no sembla que s’allunyin gaire de la línia que l’artista reserva per a les seves obres de petit format. A finals de novembre presentarà Utopia al Meijer Sculpture Garden de Grand Rapids, a Michigan; d’entre les obres que ha creat per a interiors, n’és la de majors dimensions. Es tracta d’un baix relleu realitzat en marbre blanc que recobreix completament les quatre parets, de 26 metres cadascuna, de la nova i gran sala que és la recepció del museu. “Són quatre cares horitzontals, una sobre cada paret, que abracen l’espectador tot creant una atmosfera de silenci i d’introspecció”, indica l’artista.

Water’s Soul. © Jaume Plensa (2021).

Amb els seus 24 metres, el rostre de Carlota, la protagonista de Water’s Soul, està destinat a esdevenir un punt de referència visual des d’ambdues ribes del Hudson. “Water’s Soul uneix la ciutat de Jersey i Nova York, com l’aigua: és l’espai públic de terra més important que uneix i abraça continents, comunitat i cultura. L’aigua és una metàfora meravellosa de la humanitat. Una gota d’aigua és sola del tot, com una sola persona; ara bé, moltes gotes juntes poden crear una onada de marea, i formar rius, i oceans immensos. Quan els individus ens unim per intercanviar idees i fer comunitat, podem construir coses amb un potencial increïble”, assegura Plensa, que fa anys que explora una aproximació poètica a la natura i a l’emergència ecològica. “El canvi climàtic amenaça de fer-se amb el nostre planeta meravellós, ens hem d’unir per protegir l’aigua com un dels elements més preciosos de la natura. No és de ningú, però pertany a tothom. L’aigua és font de vida i Water’s Soul és un tribut i una celebració de la vida”, continua l’artista, que com en altres retrats, ha reproduït el rostre d’una persona real, després d’haver-lo digitalitzat i modelat en resina, fibra de vidre i pols de marbre, i de recobrir-lo amb òxid de calci, “el més neutre dels colors”.

Lucia © Jaume Plensa. Cortesia de la Galeria Lelong & Co.

No és la primera obra de Plensa que convida al silenci. Ja fa anys que l’artista català explora una via conceptualment monàstica, gairebé, per bé que, a la pràctica, necessàriament vinculada a encàrrecs milionaris i de grans corporacions. El tema del silenci i de les veus que no són escoltades també apareix amb força a Pots sentir-me?, el documental premiat sobre el seu procés creatiu, dirigit l’any passat per Pedro Ballesteros. En aquesta immersió profunda al seu univers, a través de nombroses obres que ha disseminat pel món, Plensa explica com l’art pot transformar la nostra manera de veure i viure el món. Un concepte que ha remarcat també a la presentació de Carlota, que “introduirà la bellesa a la vida quotidiana de la gent”.

Flora. © Jaume Plensa. Cortesia de la Galeria Lelong & Co.

“La bellesa transforma; és una arma carregada de futur”, assegura Plensa, parafrasejant els versos de Gabriel Celaya. “Water’s Soul no fa callar Manhattan, és un convit al silenci, a escoltar la veu profunda de l’aigua que ens parla i ens demana de connectar-nos els uns amb els altres; és una invitació a escoltar la força transformadora i la immensitat dels nostres somnis”, assegura Plensa, que, casualment, ha inaugurat l’obra en el cinquè aniversari de la prematura mort de Tres, l’artista català que va fer parlar el silenci bo i creant espais i situacions que en feien possible la percepció, en superar la condició merament acústica, per transformar-lo en la metàfora d’una recerca interior.

Maria Whispering. © Jaume Plensa. Cortesia de la Galeria Lelong & Co.
Lamin. © Jaume Plensa. Cortesia de la Galeria Lelong & Co.

Com sempre, Plensa provoca amor i odi a parts iguals, i, també en aquesta ocasió, juntament amb els elogis de la premsa, es van aixecar crítiques, per bé que la majoria (amb l’excepció del combatiu crític Joan M. Minguet Batllori) van quedar més que silenciades. La mostra que, de forma tardana, li va dedicar el Macba el 2019, va ser una de les més visitades de la història del museu, però la gran escultura (52 metres amb un pressupost estimat de 32 milions) que havia concebut per al port de Barcelona, ha estat descartada definitivament pel govern municipal d’Ada Colau. Plensa, que, de tota manera, ha deixat Carmela, més petita, davant el Palau de la Música Catalana, s’estima més no parlar del tema; prefereix deixar-ho córrer. “La meva feina sempre ha estat la de mirar de parlar de l’ésser humà, de la comunitat que ens envolta, dels grans interrogants que ens seguim plantejant generació rere generació, del silenci enriquidor, de la relació entre el cos i l’ànima… Aquesta recerca no s’ubica en una posició geogràfica específica. La meva feina volta el món amb el somni de crear punts d’unió en la nostra condició immaterial, espiritual i humana. El més important a la vida és sempre invisible!”, afirma a propòsit de la borrascosa relació amb la seva ciutat natal, o, si més no, amb els seus polítics. Influït per l’animisme dels indis americans, que celebren l’aigua i les altres forces de la natura, Plensa no accepta provocacions, no l’amoïnen les crítiques, incapaces d’esgarrapar la seva força planetària, i flueix com l’aigua, “símbol de la transformació perpètua”. Una transformació que, a l’espai públic de Barcelona, pren forma en el contrast entre la cara de Carmela (4,5 metres) i una obra meravellosa dels anys noranta, de boles de ferro (bales de canó, potser?), fetes rodolar fins a l’escalinata de Santa Maria del Mar i sobre un banc del passeig del Born, un gran cofre o, tal vegada, tan sols un bagul vell on amagava els seus somnis.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close