Tot a punt pel 33è Aplec Internacional, la mostra de la cultura popular catalana, organitzada l’Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk), que se celebra a l’Alguer (Sardenya) els dies 24, 25 i 26 de setembre, amb l’objectiu de contribuir a la projecció exterior del nostre patrimoni cultural immaterial.
“A l’Alguer et trobes a casa, lluny de casa,
quan a casa no et volen gaire.”
SALVADOR ESPRIU
Si hi ha un record especial que molts algueresos encara conserven en relació a la cultura popular catalana, almenys aquells que ja han ultrapassat la seixantena, és la visita que els Castellers de Vilafranca van fer a la Barceloneta de Sardenya durant els primers dies de setembre de l’any 1978. Pere Català i Roca que, de ben segur, fou un dels caps pensants i executors d’aquella iniciativa, atesa la seva doble passió alguerista i castellera, va immortalitzar un dels moments que ha quedat gravat en bona part de la memòria col·lectiva de l’Alguer, i és l’aixecament d’una torre de 7 davant de l’emblemàtica torre de l’Esperó Reial a la plaça de Sulis. “Me n’arrecord massa bé d’aqueixos minyons que feven torres humanes” m’explicava sempre l’amiga Marina Sari, malauradament traspassada fa unes poques setmanes, tot dient que, segons ella, la millor manera d’explicar els trets diferencials de la cultura catalana als sards seria compartint-hi més sovint el nostre variat folklore i la diverses formes de tradició popular, més enllà de la llengua i, especialment, demostrant que estan encara ben vives i arrelades al poble.
A una algueresa de “raça” com Marina Sari (que és com aquí es defineix una persona que pertany a una família algueresa que ha mantingut l’ús del llengua al llarg de generacions), l’hagués omplert de joia saber que, al llarg del proper cap de setmana, la seva estimada ciutat serà literalment envaïda per una altra gran manifestació cultural catalana que, amb tota seguretat, impregnarà els ulls i sentits dels seus conciutadans i hi romandrà en el record. I és que, del 24 al 26 de setembre, el país català de Sardenya acollirà el 33è Aplec Internacional organitzat per Adifolk, l’associació per la difusió del folklore català que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant diferents intercanvis culturals.
Si bé no és la primera vegada que l’Aplec internacional, ho direm gràficament emprant un verb alguerès, s’afinestra a l’Alguer, ja que l’any 2000 ja es va celebrar la 13a edició, cal subratllar que la d’enguany suposa un desplegament sense precedents del bo i millor del folklore català. Es tracta, fet i fet, d’una celebració ben especial i oportuna. Hem de recordar que l’Aplec internacional va quedar ajornat l’any passat amb motiu de la Covid-19. El Síndic de l’Alguer, Mario Conoci, havia demanat a Adifolk de tornar a acollir l’Aplec Internacional 20 anys després de la primera vegada que es va celebrar a la ciutat de Sardenya, tot emmarcant-lo en la festa major de Sant Miquel, patró de la ciutat. Un any després, malgrat les complicacions i la incertesa que suposa haver d’organitzar un esdeveniment tan multitudinari en mig d’una pandèmia encara activa en una illa que pertany a un altre Estat, ha arribat el moment de gaudir-ne d’aquesta exhibició plural del patrimoni cultural immaterial d’arreu de Catalunya.
Penso ben sincerament que tots els habitants de l’Alguer hem d’agrair a l’organització i les entitats col·laboradores (sardes, alguereses i catalanes) l’immens esforç i la gran il·lusió esmerçades per tirar endavant aquesta empresa, i més tenint en compte els múltiples entrebancs que el perllongament de la pandèmia comporta i els estrictes protocols sanitaris de seguretat que s’han de respectar, tant els del Procicat com els ministeri de sanitat del Govern italià. Com bé sabem, un dels àmbits que ha patit les restriccions més severes arran de l’emergència ha estat el de la cultura, que ha afectat de manera més substancial aquells espectacles d’expressió popular que s’esdevenen al carrer, on el moment de participació, d’agregació i d’interactivitat amb la gent són la principal raó de ser. No debades, a l’Aplec de l’Alguer hi haurà dues notables absències derivades de la Covid-19: els castellers i falcons.
L’expedició que arriba a l’Alguer està formada per un miler llarg d’actuants dels diferents àmbits de la cultura popular catalana, tot un rècords de participació, representada per una quarantena de grups del Principat, als quals s’ha afegit la colla de Nanos i Gegants de Vinaròs, fet que, com a valencià i vinarossenc, m’omple d’orgull i d’emoció. Es tracta, segons ha explicat el president d’Adifolk, Ivan Besora, d’un xifra sensiblement superior a la d’edicions precedents, on la mitjana aproximada era d’uns vint-i-cinc grups. Si, a més a més, hem de tenir en compte que al viatge s’ha afegit un nombrós grup d’acompanyants, que no volien desaprofitar l’ocasió de visitar el nostre més extrem llevant, així com d’una significativa presència d’autoritats i de personalitats provinents de Catalunya, tot plegat farà que l’Alguer respiri al llarg del camp de setmana un aire que perfumarà de festa, de pólvora, de tradició i de catalanitat: una forma lúdica d’expressar identitat.
L’Aplec Internacional mostrarà la cultura popular catalana amb diferents exposicions i conferències, mostres de dansa, gegants, bestiari festiu, bastoners, balls de seguici, diables, concerts de bandes musicals i cobles, correfocs, havaneres, ballades de jotes i sardanes, jocs tradicionals; així com tres grans espectacles que explicaran com es viu la festa major a Catalunya, entre d’altres iniciatives complementàries. Convé subratllar que allò que es pretén no és únicament oferir un tast de cada disciplina de forma singular, sinó barrejar l’oferta de manera que allò que s’ofereix al públic alguerès sigui el bo i millor dels grups participants tot convertint els actes en veritables espectacles de carrer; fet que permet posar en relleu, com recalca Ivan Besora, els elements tradicionals per a una dimensió de tradició viva, adaptada a la modernitat i en constant evolució.
No m’entretindré gaire en explicar el programa amb detall, aquí el podeu trobar, però sí m’agradaria subratllar alguns aspectes que, des de la perspectiva algueresa i sarda, són valorats molt positivament. En primer lloc, l’afany per oferir, de forma paral·lela a les activitats i els espectacles que es desenvoluparan al carrer, exposicions per donar a conèixer aspectes segurament desconeguts del patrimoni etnocultural català i altres elements atractius de Catalunya. Així, es podrà visitar una mostra expositiva de les diferents federacions nacionals de cultura popular, on el públic sard podrà adonar-se’n de la força del teixit associatiu de Catalunya, una altra sobre “el seguici tradicional de corpus, més de 200 anys d’història per descobrir”, del Patronat del Corpus de Lleida i una altra sobre “la petjada d’Euterpe al Priorat”, coordinada per la Federació Catalana de Societats Musicals i l’Ajuntament de Falset. Complementàriament, també hi ha accions de “seducció” turística i gastronòmica amb l’exposició “La Catalogna dal cielo” del cèlebre fotògraf francès Yann Arthus-Bertrand cedida per Turisme de Catalunya i la petita fira de productes del segell de qualitat alimentària “Girona Excel·lent”, promoguda per la Diputació de Girona. Entre algunes de les novetats d’aquesta edició, hi haurà també una Viquimarató de l’Aplec Internacional, per part d’Amical Wikimedia, que té com a objectiu millorar i crear articles relacionats amb l’Aplec i la cultura popular i tradicional catalana, algueresa i sarda a la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.
El segon dels aspectes que convé recalcar des d’una mirada sarda és el fet que, si bé es tracta d’un esdeveniment que vol posar en la vitrina de la ciutat que l’acull tota la diversitat del folklore català des de variats vessants, l’edició d’enguany s’ha esmerçat encara més en dialogar amb el territori d’acollença que té, no ho oblidem mai, una doble dimensió: l’algueresa d’arrel catalana i la sarda. De resultes d’aquest esperit sinèrgic és la firma d’un conveni de col·laboració entre Adifolk i la Fondazione Maria Carta, que va nàixer amb l’objectiu de no sols de recuperar i preservar la memòria de la genial cantant de Siligo, sinó de potenciar i promoure la música, el ball i la cultura tradicionals de Sardenya, tant dintre de l’illa com a l’exterior. Un agermanament i una suma d’esforços en comú que començarà a donar ja els seus primers fruits en l’Aplec internacional. Així, a més d’un espai de debat i d’estudi comparatiu entre la cultura popular a Sardenya i Catalunya, hi podrem assistir a un concert d’acordió i “launeddas”, un clarinet triple que és considerat com un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la mediterrània i que ara per ara només es toca a Sardenya, protagonitzat pel grup Fantafolk i a l’exhibició dels “mamuthones” i dels “issohadores”, personatges tradicionals del espectacular carnaval Mamoiada, que representen figures respectivament infernals i de domini i que desfilen sempre conjuntament. A més de la Fondazione Maria Carta, són una quinzena d’altres entitats del teixit associatiu i culturalde tota Sardenya que participaran a l’Aplec: bandes musicals i corals, grups de jocs i de balls tradicionals sards, a més de xerrades organitzades per les associacions culturals que treballen a favor del català de l’Alguer, com ara l’Òmnium Cultural, l’Obra Cultural o l’Escola d’alguerès Pasqual Scanu, que ens alliçonaran sobre la toponímia històrica del territori de l’Alguer, sobre les tradicionals cobles de la “conquista dels francesos” del maig de 1412 o sobre els efectes de la pesta negra a l’Alguer i les semblances amb la pandèmia. Gràcies a una iniciativa de Plataforma per la Llengua podrem gaudir al concert “Mans Manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons”, amb cançons tradicionals i infantils alguereses interpretades i modernitzades per un cor infantil local i músics provinents d’arreu dels territoris de parla catalana; i que ja va protagonitzar el preciós documental “L’Alguer: un pentagrama com un carrer“
Tots els actes del 33è Aplec Internacional tindran lloc a la Marina de les Barques del Port de l’Alguer (que ara té el nom oficial de “Banghina Dogana”), porta d’entrada marítima al centre històric. Serà en aquest indret que tindran lloc els actes més destacats: la salutació institucional i inauguració el divendres 24 de setembre, l’espectacle “La Festa Major a Catalunya”(estrenat amb èxit a l’Aplec de Washington l’any 2018), i “la nit de foc” de dissabte 25, i la cloenda, amb la participació de tots els grups, el diumenge 26 a la nit. Altres dels escenaris principals de l’esdeveniment, sempre a l’Alguer Vella, són l’antic Mercat Cívic, la Plaça Sulis i Lo Quarter, a més de la Catedral de Santa Maria, que acollirà un concert coral sardocatalà.
Abans he recordat a Pere Català i Roca, un personatge imprescindible per restablir els ponts entre Catalunya i l’Alguer a partir dels anys cinquanta i que, durant dècades, no va estalviar mai esforços per apropar i fer conèixer mútuament tots dos territoris, així com el principal cervell i impulsor de “Lo viatge del Retrobament” de l’any 1960 considerat, com ha escrit Marcel Farinelli “com l’acte més transcendental en les recents relacions entre l’Alguer i les altres terres de parla catalana”. “Un home bo, esplèndid, de sentiments nobles, correcte, que estimava profundament la mia, la nostra Barceloneta”, així recordava amb emoció la figura de Pere Català Roca l’amic Joan Ibba arran de la mort del vallenc. No ens ha de sorprendre, per tant, que en el capítol VII del seu llibre Invitació a l’Alguer actual (1957), titulat significativament, «Necessitat de diàleg», escrigui això: “La necessitat del diàleg amb nosaltres és, per part dels algueresos, apremiant […] Hem de donar ocasió als algueresos d’expressar-se, manifestar-se i relacionar-se amb nosaltres. Això requereix una cordialitat que no pot guanyar-se en unes hores de pas, i per això demano que els catalans que puguin visitar l’Alguer hi facin estada llarga, si és possible”.
Quin millor exemple de diàleg, d’enllaçar persones, de construir vincles ferms i que el treball comú i cordial per l’organització conjunta d’un esdeveniment festiu d’aquesta magnitud? I és que, com ha escrit el Síndic de l’Alguer. Mario Conoci: “Tres dies de festa, lo 24-25-26 de setembre, que mos permitiran de consolidar les relacions entre pòpuls i de projectar la cultura i l’economia en àmbit europeu mediant lo llenguatge universal de les tradicions populars i artístiques. La Ciutat de l’Alguer és honorada de poguer representar un adveniment així ric de significats que vanen més enllà de la festa i que se tradueixen en la fortificació dels lligams i dels intercambis entre les comunitats de la identitat lingüística catalana. Un lligam existent de sèculs i que encara avui mos caracteritza amb un sentiment d’apartenença vivit amb orgull”.
