World Arts / Art News

La fira impera

Leggilo in taliano

De Miart a Miami, de Basilea a Artissima, de Frieze a Roma, les xifres mostren que la recuperació està en continuïtat amb la prepandèmia. Però ara que Londres està pagant el Brexit, París s’aprofita de la situació i torna a ser la reina del mercat

Basilea, Londres, Milà, París, Roma i Torí. Per ordre d’aparició: Miart/Milà, Art Basel/Basilea, Frieze/Londres, FIAC/París, Artissima/Torí, Roma Arte in Nuvola/Roma, Art Cologne/Colònia i del 2 al 4 de desembre Art Basel Miami Beach: des de setembre fins avui, el retorn de les fires presencials ha estat marcat per dues cites al mes. Abans de la pandèmia, es discutia molt sobre la necessitat d’aquest continu remolí internacional, que engoleix energia i inversió per part de les galeries i exigeix ​un nomadisme constant per part dels col·leccionistes. Ha canviat alguna cosa entre abans i després? El mercat de l’art no sembla que estigui en dificultats i les xifres de final de fira estan en línia amb les d’edicions anteriors. Miart: 142 galeries, 40.000 visitants; Art Basel: 272 galeries, 60.000 visitants; Frieze: 276 galeries (Frieze+Frieze Masters) 80.000 visitants; FIAC: 171 galeries, 46.655 visitants; Artissima: 155 galeries, 31.500 visitants; Roma Arte in Nuvola: 120 galeries, 24.000 visitants.

Miart és la fira perfecta per als milanesos, una barreja de contemporani i modern, on molts compradors troben just el que volen, a preus assequibles, a més dels importants col·leccionistes que utilitzen les relacions directes establertes des de fa temps amb els galeristes. Alguns galeristes i visitants experimentats, extraoficialment, no van ser generosos amb l’edició 2021 de Miart, que van considerar modesta, mentre que altres no perdonen, segons la seva opinió, la deixadesa del comissariat. Un experimentat expositor ha arribat a afirmar que el sistema de fires, encara massa saturat, aviat es col·lapsarà i que una fira per país, aquí i a l’altra banda de l’oceà, seria suficient per satisfer el mercat. Sens dubte, Miart ha pagat el preu d’obrir la temporada, amb els dubtes corresponents pel que fa al mercat i les incerteses per a la salut. No obstant això, segons un estudi publicat recentment per Nomisma, els ingressos obtinguts per les tres fires italianes més rellevants (Miart, Artissima i ArteFiera Bologna) el 2019 van ser de 26.420 milions d’euros, una xifra massa interessant per cancel·lar aquesta realitat a correcuita.

Art Basel continua sent la reina indiscutible de les fires d’art modern i contemporani, encara que hagi optat per un enfocament prudent i conservador, i es mogui en solcs ja marcats, sense cap risc. Aquest any va ser una mica decebedor per a alguns galeristes que van patir la manca de clients estrangers, tant americans com orientals. La versió «europea», però, va ser tranquil·litzadora per a tots, gràcies també a una polsera que testifica el control de la pandèmia, permetent l’entrada a qualsevol lloc de la ciutat sense més restriccions ni controls. Frieze expandeix l’esquema de Miart a escala internacional: una fira per a tothom, fins i tot per als no col·leccionistes que volien una peça interessant, però la investigació que va marcar els seus inicis ja feia temps que ha desaparegut. Londres en ple Brexit resulta menys atractiva, encara que, junt amb Frieze Masters, produeixi bones xifres i bons resultats econòmics. Una certesa, però, serà la presència del Deutsche Bank, que ha anunciat la prolongació del seu patrocini de Frieze per divuit anys com a GlobalLead Partner.

L’estrella del moment és la FIAC. L’escena artística francesa aprofita el Brexit per omplir els buits i oferir nous escenaris i noves institucions, com ara la Bourse de Commerce, seu permanent de la col·lecció Pinault. Es poden comptar amb els dits d’una mà les galeries internacionals importants sense una seu a França; la nova versió de la fira, el Grand Palais Ephémère, que substitueix l’històric Grand Palais tancat per treballs de renovació fins al 2024, ha tingut una bona acollida. L’estructura de l’edifici és modular, reutilitzable i reconfigurable; la fusta procedeix de «boscos sostenibles»; la capacitat d’absorció de carboni és de 1.956 tones. Inaugurada en un ambient d’optimisme prudent, la FIAC ha aconseguit un ampli consens gràcies a l’energia i el desig palpable de superar la pandèmia. El que se’n desprèn és que la participació en les fires continua sent una cita essencial per als galeristes i el públic, potser de manera diferent. Com diu Roberto Casamonti, fundador de Tornabuoni Art el 1981: «Si s’organitza una fira es corre el risc de vendre un quadre, si no s’organitza estem segurs que no el vendrem».

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte

Michela Moro
Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close