Neus Frigola presenta a la Fundació Suñol el resultat de la seva residència artística al programa Espais C que té com a objectiu generar complicitats creatives entre diverses entitats.
Neus Frigola. De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua
Fundació Suñol
Fins al 26 de juliol de 2023
Tot i que es va començar a consolidar als anys 60, l’artteràpia sembla haver-se posat de moda. Es parla tant de l’art que cura que, quan va ser nomenada directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Elvira Dyangani va definir el seu projecte “el museu de les cures”. Definicions que funcionen bé per a un titular, però que en la majoria dels casos a la pràctica es queden buides de significat. No obstant això, hi ha artistes que han fet de l’artteràpia, les cures i l’acompanyament a través de l’art el nucli del seu treball. És el cas de Neus Frigola (Girona, 1991), que ara presenta a la Fundació Suñol l’exposició monogràfica De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua, amb el comissariat o l’acompanyament per fer servir les seves pròpies paraules de Carolina Ciuti i Anna Penalva.
La mostra, que recull obres produïdes en els últims quatre anys, la majoria d’elles mentre l’artista ha tingut el seu estudi a l’Institut Escola Arts del Districte Sants-Montjuïc, plasma el resultat de dos anys d’investigació de Frigola amb els alumnes de l’Institut Escola ARTS en el marc del programa espais C, que té com a objectiu generar complicitats creatives entre diverses escoles de primària de Barcelona i els artistes mitjançant entitats mediadores, com en aquest cas la Fundació Suñol.
No es tracta d’obres creades en col·laboració amb els nens, que han intervingut només a la fabricació del túnel, que com una espècie de conducte dona accés a l’exposició, com si fos un úter creador que dona abrics a algunes escultures i molts dibuixos realitzats amb llapis de colors, bolígrafs, collage i un retolador que sembla tempera. Les veus dels nens i unes cançons de bressol, compostes per la mateixa artista, acompanyen el visitant en el seu recorregut com si es tractés d’una banda sonora creada per posar-lo en situació i oferir-li una experiència immersiva per utilitzar una altra expressió en voga. Es tracta de formes orgàniques que recorden elements del món vegetal, plantes i flors, però també òrgans humans que enllacen directament amb el treball d’artteràpia.
“M’interessa que cada visitant pugui interpretar les obres de manera totalment lliure”, explica Frigola, graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb un màster en artteràpia de la Universitat Autònoma de Madrid. Com a artterapeuta s’ha especialitzat en l’acompanyament en contextos hospitalaris i centres sociosanitaris de la mà de la Fundació Artepaliativo. Resident de Fase, espai de creació a l’Hospitalet de Llobregat, des de 2019 fins al 2021, ha participat en exposicions col·lectives com Our garden needs its flowers al Centre d’Art Tecla Sala o About courls, confluences and resonances a Londres al 2021.
Més que un comissariat a l’ús, la mostra reflecteix la llarga relació d’amistat de l’artista amb Anna Penalva i la complicitat amb Carolina Ciuti que ja va escriure un text sobre el seu treball per a la revista d’Humanitats, La maleta de Portbou, dirigida per Josep Ramoneda que va ser durant dècades el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). “Hem defugit tota aproximació didascàlica a les obres. Les peces no estan destinades a codificar experiències de la nostra realitat sinó que emanen d’ella. Es podria parlar d’inspiracions desbordades, que no posen límits a les possibilitats de la imaginació i que, per tant, provoquen l’inesperat i la sorpresa. D’allà el títol de l’exposició que reflecteix tres conceptes amplis, que acompanyen el visitant pel recorregut expositiu si bé no defineix tres àmbits limitats” explica Carolina Ciuti (Pistoia, 1990), que després de portar durant vuit anys el festival Loop de videoart, ara es dedica al comissariat i dirigeix l’edició espanyola de la revista Exibart, nascuda a Itàlia. “De vegades després de mirar fixament una imatge estàtica sembla que es comença a moure. La il·lusió pot ser el resultat d’un fenomen òptic o del dinamisme del gest que ha engendrat la imatge. Això és el que passa amb les peces de Frigola que apareixen com a imatges animades, composicions de cossos entrellaçats que es mouen i fan moure la superfície, de paper o teixit, on es despleguen. Són formes dinàmiques que remeten a cossos humans, animals, vegetals, minerals; a conglomerats microscòpics o macrocòsmics; a cadenes sistèmiques, estructures de suport; a circuits oberts de buidatge i recollida de fluids… o a res de tot això” continua Ciuti.
L’artista, que combina la pràctica artística amb la direcció de l’espai La Font, un taller de processos creatius i artteràpia, sembla convidar-nos a aventurar-nos en un camp de joc temporal, que requereix una barreja d’experiència i reflexió intel·lectual. L’últim projecte de Frigola, Objectes Rett – sessions tentaculars ha estat seleccionat per Art for Change 2023, una iniciativa de la Fundació La Caixa que té com a objectiu impulsar projectes artístics en què participen col·lectius vulnerables.
