General / Camins de Serp

La llista cultural de Colau

Copiant fil per randa l’estil de campanya municipal del PSC, l’alcaldessa Colau presentava fa ben poc una llista amb els suports explícits de més de 300 personalitats del món cultural i acadèmic. Com passava en els gloriosos temps d’en Pasqual, la tirallonga d’intellectual superstars és conformada per un altíssim tant per cent de penya que comparteix aquella curiosa contingència física-emocional de viure fora de la nostra ciutat; però això tant li fot, perquè aquí l’important és recordar tot quisqui que la presència de l’Ada a l’Ajuntament és una garantia de transformació política a la resta d’Espanya, que és on es mana de debò. Barcelona sucursal del canvi i blablablà. Seguim.

Cal guipar amb moltíssima atenció aquesta llista de noms, que ha tingut la gràcia suprema de comptar amb part del múscul teatral ancestralment associat al socialisme barceloní (Mario Gas, Toni Casares) o d’icones literàries-cinematogràfiques-musicals d’allò que s’anomenava l’ala catalanista del PSC, com ara Rosa Regàs, Manuel Huerga o David Albert, respectivament. Amb una perícia fora mida, Colau ha agermanat aquests noms —que són la columna vertebral de la casta cultural barcelonina— amb gent del seu àmbit punky com ara l’extraordinària Semolina Tomic de l’Antic o la superdotadíssima clown Judit Martín. La cosa té molta perícia i és digna d’una gran prestidigitadora com l’Ada; perquè havent suspès notòriament en la gestió cultural de la ciutat (i regalant-la parsimoniosament als socialistes més castissos), l’alcaldessa ha aconseguit nogensmenys camelar-se els seus integrants, furtant-los de l’univers de Jaume Collboni, un home per a qui la cultura és una cosa més aviat relativa als festivalets.

Com en qualsevol altra gran ciutat del món, la intelligentsia cultural barcelonina té molt més pes polític del que sembla a l’hora de tombar eleccions, perquè la base del discurs polític i de la propaganda (i, per tant, de les hegemonies de partit) es funda en les institucions que els socialistes van dissenyar fot mants anys a tal efecte. Amb la llista en qüestió i en l’àmbit cultural, Colau ha deixat Collboni amb la sola companyia dels seus amics gestors culturals. Aquestes coses no acostumen a importar ningú, però, insisteixo, si l’alcaldia depèn de pocs milers de vots, al final resultarà que això dels culturetes tenia molt més pes del que semblava. Novament, l’actual propietària del tron actua amb una grandíssima intel·ligència. A mi tant me fot, car soc abstencionista. Però em diverteix veure amb l’Ada la gent que deu tantes fantes (i masies a l’Empordà) al PSC.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close