General

La muntanya magnètica

El 27 d’abril se celebra la patrona de Catalunya, la famosa Moreneta, la marededeu de Montserrat, custodiada en aquella muntanya singular i ditiràmbica.

Els druides denominaven senders del drac o camins de serp les misterioses línies tel·lúriques que solquen la Terra, talment com els meridians que ressegueixen el cos humà segons l’acupuntura xinesa. La majoria dels llocs sagrats del planeta coincideixen amb vòrtexs magnètics localitzats en aquests viaranys ocults en els quals s’erigien cercles de pedra, monuments megalítics, temples o catedrals. Dins aquestes disquisicions, un punt de nervi potent, emmarcat en una escenografia incommensurable, és el massís de Montserrat.

El mite explica que va emergir resplendent d’un mar primitiu i caòtic. Un voluminós colós tosc, com una obra de fang inacabada. L’embolcallaren les boires, les escletxes es cobriren de boixos i els ocells hi niaren. Està verificat que, durant el terciari, un mar interior s’anà terraplenant amb argiles i còdols dels rius pirinencs, que es consolidaren formant els conglomerats, serrats per pluges i vents, la qual cosa no contradiu la tradició.

En aquella construcció estrambòtica de la natura, transcorreguts temps geològics, uns pastors que hi trescaven trobaren una verge negra. Van veure de nit una llum misteriosa, la van seguir i arribaren a la cova on aparegué la imatge que encara es venera.

Cal dir que les lluminàries sobtades no són estranyes a Montserrat. L’any 1345, unes insòlites boles de foc procedents del massís van il·luminar Manresa. El fenomen va ser testificat per milers de persones. Des d’aleshores, la ciutat celebra aquell esdeveniment extraordinari amb les Festes de la Llum, que tenen lloc al febrer. Un vaticini diví que restituí les pluges en una comarca assedegada. O així es vol creure

Amb tot, la marededeu de Montserrat no representa una deïtat pagana. La talla original pintada amb blanc de plom en comptes de sulfat de plata sembla que es va anar enfosquint amb el temps, a causa de la calor i el fum dels ciris. Tanmateix, els corrents tel·lúrics, les lluminàries sobtades, la verge trobada…, refermen la singularitat de la muntanya i el seu magnetisme, que atreu però sobretot emana.

D’aquesta manera, va ser com un guerrer basc anomenat Iñigo López de Recalde va patir una sèrie de revelacions a Montserrat a causa de les quals es transfigurà en Sant Ignasi de Loiola. I empès per la força que engendra i dimana la grandiosa conformació rocosa va iniciar la tasca de fundar i expandir la Companyia de Jesús.

Retrat de Wilhelm von Humboldt (1767-1835)

Posteriorment, Wilhelm von Humboldt, viatger, lingüista i polític prussià, va experimentar manifestacions d’alt discerniment durant la visita a la serralada. Va anar a Montserrat a la primavera del 1800. Fascinat per la bellesa del lloc i sobretot pel fenomen eremític que s’hi desenvolupava, va copsar el massís com un paradís en què s’assolia l’harmonia entre individu i naturalesa. Va escriure un assaig que dedicà a Goethe. Humboldt va publicar aquestes impressions el 1803 en un escrit titulat “Der Montserrat bei Barcelona”, i Goethe les va trobar tan encertades que aviat va escampar en els cercles intel·lectuals la imatge idíl·lica de la muntanya catalana, que va esdevenir tot un símbol per al moviment romàntic alemany. Va definir Montserrat com una metàfora del creixement espiritual de l’home. Així va ser com l’exhalació energètica del massís serrat ajudà a enfortir i divulgar el pensament romàntic amb els trets principals: la tornada a la natura, el descobriment del jo subjectiu i la reconnexió amb l’ànima del món dels antics.

El mateix Richard Wagner, inspirat en les consideracions de Goethe i Schiller sobre la muntanya catalana, va crear la seva òpera Parsifal, una obra que narra el drama del cavaller de la cort del rei Artur que va emprendre la recerca del Sant Grial, un objecte sagrat que trobà finalment al castell de Montsalvat. Quan, a les acaballes del segle XIX, la peça es va estrenar a Alemanya, els decorats reproduïen fidelment els monòlits i les agulles de Montserrat.

No endebades, en el transcurs de les edats històriques, diferents llegendes han afirmat que la muntanya de Montserrat és buida per dins i que conté un gran llac on rau amagat el Sant Grial. Així ho va creure Otto Rahn, medievalista i oficial de les SS, que va inspeccionar la serra després d’investigar la relació entre càtars, templers i trobadors. I d’explorar les ruïnes de Montsagur, una fortificació occitana en la qual els místics maniqueus haurien custodiat el calze que va recollir la sang de Jesucrist a la creu i que Josep d’Arimatea va portar a la Gàl·lia. Finalment, Otto Rahn va deduir que el vas santificat només podia trobar-se a Montserrat.

Obra d’Eusebi Arnau dins el conjunt d’escultures de la plaça Catalunya de Barcelona amb motiu del ‘Exposició Internacional de 1929. L’eremita fra Garí subjectant la Moreneta

L’Oficina d’Ocultisme de Himmler, l’Ahnenerbe, havia intentat localitzar certs objectes simbòlics sagrats, com ara l’Arca de Noè, l’Arca de l’Aliança, la Menorah… Una vegada els nazis es van annexionar Àustria, van anar a buscar la santa llança del tresor dels Habsburg, que creien que era la de Longí, el soldat que travessà el cor de Crist a la creu. Posteriorment, Himmler va desplaçar-se a Montserrat perquè la muntanya podia ser el Montsalvat del cicle artúric: la muntanya del Grial. Feia només vuit dies que el president de la Generalitat, Lluís Companys, havia estat afusellat a Montjuïc.

Himmler no va saber trobar-lo perquè el buscava literalment, i es tracta d’un objecte simbòlic. Tampoc no es va saber impregnar del magnetisme de Montserrat que imbuí romàntics i jesuïtes, però no pas nazis, els quals no trigarien a perdre el Tercer Reich.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close