General / Patrimoni

La patrona de Barcelona

Per aconseguir ser la patrona estel·lar de Barcelona, la Mercè va haver de transitar un camí ben llarg. Va haver d’enfrontar-se a pirates i plagues de llagostes i remodelar-se després de la Guerra Civil.

La llegenda diu que el setembre de 1218 la Mare de Déu es va aparèixer a Jaume I, a Sant Ramon de Penyafort, el seu confessor, i a Sant Pere Nolasc, al saló del Tinell del Palau Reial per demanar-los que creessin una ordre de frares que s’encarregués de salvar els cristians segrestats pels sarraïns, que després eren venuts al nord d’Àfrica. L’orde es va conèixer amb el nom de l’Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, que n’alliberaria un bon grapat. Pere Nolasc va ser el primer a dirigir la congregació, anomenada dels mercedaris. Va rebre aquest nom perquè es va considerar una gran mercè que es feia als captius obtenint la seva llibertat. En aquelles èpoques, i durant centúries després, la pirateria provocava veritables estralls a la costa catalana.  Alhora, va ser creada una nova advocació: La Mare de Déu de la Mercè, sota la protecció de la qual es posaren els frares encarregats d’aquella tasca humanitària.

Segles més endavant, mentre regnava Carles II l’Embruixat, va arribar d’Aragó un gran eixam de llagostes que va devastar les terres de Lleida. La plaga va avançar cap a Tarragona, la plana de Vic i l’Empordà. Les cròniques de l’època expliquen que als conreus hi havia una catifa d’insectes de mig pam de gruix i quan les bestioles aixecaven el vol, tapaven la llum solar. Les autoritats tenien por d’una nova revolta com la del 1640. Hi havia ajuntaments que pagaven a pes les llagostes mortes. A Valls, van comprar porcs que se les menjaven i als poblets de Barcelona posaven un gran sedàs que acabava en un sac que colpejaven i enterraven. Fins i tot es van editar llibres d’exorcismes i manuals que recomanaven tapar fonts i pous perquè no les embrutessin. Es tancaren també prostíbuls a Barcelona perquè tot semblava un càstig diví a causa de la promiscuïtat de la ciutat. Tanmateix, res no va servir.

El 10 de setembre de 1687 es va incendiar el convent de la Mercè situat on ara hi ha l’edifici de capitania. Era un mal presagi? Portats per la desesperació, els barcelonins van decidir treure la Mare de Déu de la Mercè, que els havia salvat dels pirates, i la van passejar en processó. La plaga, que semblava bíblica, finalment començà minvar. S’havia obrat el miracle. I com agraïment, Barcelona va convertir la Mercè en patrona, càrrec que compartiria amb Santa Eulàlia i Santa Madrona.

Estàtua original, de gran bellesa, que culminava la basílica l’any 1888

Tanmateix, el nomenament de primera patrona no el confirmà el Papa fins al 1886. Amb Rius i Taulet com a alcalde de Barcelona, es van començar a celebrar les festes de la Mercè per primer cop l’any 1872. El 1902, Francesc Cambó, responsable de les festes de l’ajuntament, ajudat d’altres consellers, va convertir aquesta festivitat en el que ha esdevingut actualment. I es van incorporar els gegants, que ja eren tradicionals a Catalunya, els castellers, la cavalcada i la sardana.

El 1765 s’havia construït una església d’estil barroc a la plaça de la Mercè per honorar l’heroïna divina. El 1888, s’hi plantà al capdamunt de la nova cúpula del temple una estàtua, ben bonica i proporcionada, obra de Maximí Sala.

L’estàtua, però, que es veu a hores d’ara, no és l’original. L’escultura es va fondre a la guerra del 36 per aprofitar el bronze per a la fabricació d’armament. Posteriorment, l’any 1959, les autoritats franquistes i eclesiàstiques van decidir tornar a erigir l’estàtua de la Mercè amb una mida força més gran, com un gest expiatori del pecat dels rojos de fondre la imatge de la verge. El resultat va ser desproporcionat. La nova Mercè resultà massa gran en proporció amb l’església.

Com escarni exemplar, la nova estàtua es va fer fonent les escultures de Guifré el Pilós, Ramon Berenguer I, l’arquitecte que inicià la catedral, Jaume Fabre, el jurista Pere Albert i l’historiador Bernat Desclot. Personalitats històriques que havien guarnit el passeig de Sant Joan, instal·lades en ocasió de l’Exposició Universal del 1888. Així, doncs, es pot ben dir que a l’interior de l’actual Mercè s’hi troba el Pare de la Pàtria Catalana. La nova patrona és una síntesi de grans homes del país.

Escut de l’orde del Mercedaris, que fan tasques humanitàries a les presons perquè la Mercè també és patrona dels centres penitenciaris.

Al capdavall, la Mercè, malgrat tots els avatars històrics, es manté destacada sobre la cúpula de la basílica i en l’skyline de la ciutat. Curiosament, si se la contempla des de la ratlla de la Barceloneta, té aparença d’una mantis religiosa, una criatura cosina germana de les famoses llagostes que assolaren Barcelona.

Al seu torn, Santa Madrona, que va fer foragitar els dimonis de Montjuïc, i santa Eulàlia, que mantingué la flama viva de la cristiandat a la ciutat, han quedat a la banqueta dels suplents. Santa Eulàlia, reconvertida en la Laia de la festa major d’hivern, no oblida però.  Diu la tradició que sempre fa ploure el 24 de setembre per tal de deslluir la festa de la patrona que la va destronar.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close