General / Patrimoni

La primera llegenda catalana

Durant l’aventura neolítica, corrien els caçadors prehistòrics a banda i banda de l’Ebre. En la modernitat atrafegada, els habitants del tram final del gran riu no se n’adonen, però viuen en un antic territori de caça. Per cingleres, abrics, barrancs i cavitats, es poden veure encara les seves empremtes. Instantànies d’escamots de caçadors corrents amb els arcs tensos i les fletxes esmolades, perseguint cérvols i cabres. Imatges petrificades, pintades a les balmes. Una cursa cinètica de gran magnitud. Els caçadors de les tribus corrents sense moure’s per les parets que formen la conca final del Pare Ebre. No és una exageració. Tivissa, Ulldecona, el Perelló són Patrimoni de la Humanitat per les estampes prehistòriques que guarden.

Cal dir que, en aquelles edats primigènies, la natura era més formidable. No sols l’habitaven ungulats esquívols. Hi senyorejava la formidable estatura de l’os i el llop carnisser, gran competidor de l’home. Dels temps posteriors de l’edat del ferro, es conserva la pàtera del llop, amb el cap totèmic de l’animal, una joia ibèrica bellíssima i fonamental trobada a Tivissa i exposada al museu arqueològic de Barcelona. I un pèl per sota del delta de l’Ebre, a l’Alt Maestrat, es pot contemplar, dins el museu d’art rupestre de la Valltorta, la formidable reproducció d’un ur, el progenitor dels bòvids europeus; un brau de dos metres d’altura i cornamenta formidable, un megaherbívor que sangglaçava, exterminat a l’edat mitjana.

Tot canvia. Però fins i tot el delta de l’Ebre sembla que s’hagi configurat amb fesomia de punta de fletxa en homenatge poètic als caçadors neolítics.

El maig de 1914, Henry Breuil, el primer arqueòleg que va visitar la famosa cova francesa de Lascaux, a vessar de bisons, cavalls, toros i cérvols pintats, va fer una expedició a les muntanyes de Tortosa per tal de localitzar la Cova Pintada, perduda al terme d’Alfara de Carles. Malgrat el nom de la cavorca, no hi va trobar cap pintura rupestre; si que li va cridar l’atenció, però, una cinglera que presentava una coloració groguenca. En aquella paret, arrecerada de la pluja per una visera de pedra, va descobrir una figura abstracta de color vermell que es trobava mig tapada per la vegetació. Tant amagada estava, que Pere Bosch i Gimpera hi va anar l’any següent i no la va localitzar. Es tractava del pictograma d’una trisquela rogenca formada per tres espirals amb gir cap a la dreta, units per un cercle central. Una pintura molt singular perquè no l’acompanya cap altra imatge. Actualment, l’espai està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part del Patrimoni Mundial.

El bruixot de la llegenda dibuixada a l’abric de l’ermita de la Pietat

La trisquela és un símbol conegut des de l’antigor remota; es tracta d’una representació solar. La roda de l’astre rei, amb els raigs estilitzats i corbats, tot fent l’efecte de moviment de rotació. Imatge de l’energia, de la llum, i, per tant, de la força generadora, el principi diví. Alhora és un signe del cicle vital: naixement, vida, mort i renaixement. I té poder de talismà, de protecció, que desvia les influències o sortilegis malèfics. 

Els humans primitius vivien en un líquid amniòtic transcendent. La seva percepció era diferent de la nostra, era més completa. Tot el que era perceptible amb els sentits tenia un significat simbòlic. Ja ho esmentava Mircea Eliade, el sentit del transcendent és innat a l’ésser humà; no es tracta pas una interpretació màgica dels fenòmens naturals. És així com s’han d’interpretar les pintures rupestres; no representaven escenes costumistes, sinó que propiciaven, connectaven i ajudaven als trànsits iniciàtics.

Una vegada saltat l’Ebre, a la vall que fa de corredor cap al País Valencià, es troba l’ermita de la Pietat d’Ulldecona, arrapada a una cinglera de la serra del Godall. A l’antiguitat neolítica també era un indret sagrat. Davant per davant de l’ermita, s’obre la gran plana de la Foia, paratge de cacera ancestral, una fondalada tectònica tancada per la serra de Montsià. El nombre de pintures rupestres conservades en aquesta contrada supera les quatre-centes. Un nombre extraordinari, i una escenografia espectacular per la seva qualitat, estil i diversitat. Cal advertir que l’esplendor que ens ha arribat és només un pàl·lid reflex del panorama original. En un dels abrics, es pot contemplar una magnífica escena de caça molt ben conservada i amb un clar estil narratiu naturalista, com si fos un relat mític. Les figures estan disposades d’una manera estratègica. Els caçadors envolten els animals i disparen fletxes amb uns arcs llargs. Cérvols i cabres fugen amb un gran realisme cap a l’esquerra sorpresos per la batuda. Admira el dinamisme de la composició i el detallisme anatòmic i cinètic de les figures. Un personatge destaca sobre la resta de caçadors. No participa de manera activa a la batuda, però porta un arc de dimensions considerables en repòs. Alguns caçadors llueixen plomalls. Ell té el cap anormalment gros, potser es tracta del crani d’un animal, i exhibeix una cua llarga. Es troba en una posició elevada, inspeccionant l’escena de caça. Aquest protagonista s’ha interpretat com un bruixot o xaman. L’obra d’art prehistòrica radiografiada a la paret de la balma s’ha considerat pel seu estil narratiu com la llegenda més antiga de Catalunya. Una història representada en un indret sagrat des de temps antediluvians. Ara només s’hi pot fer una interpretació textual. Quines altres dimensions amaga…?

Reproducció a escala d’un ur al museu prehistòric de la Valltorta

Els humans, finalment, ensopegaren amb l’agricultura i es desempallegaren del nomadisme. La jerarquia es menjà la cooperació comunal i sorgí el dogal del control que encara ens regeix. Els guerrers van deixar de trescar pels cingles que custodien l’Ebre abans que es vessi al mar. Les trisqueles havien deixat de giravoltar a les balmes. L’harmonia s’havia dislocat i l’ésser humà començà a desenllaçar-se del transcendent.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close